Notícies

Inici  >  Notícies > Mars nets el 2020: un grup de científics identifica els principals agents que...

Mars nets el 2020: un grup de científics identifica els principals agents que intervenen en la qualitat mediambiental del mar Mediterrani i el mar Negre

Més de 200 científics de primera línia procedents d’una vintena de països que envolten el Mediterrani i el mar Negre es van reunir a Barcelona del 22 al 25 de gener.

Més de 200 científics de primera línia procedents d’una vintena de països que envolten el Mediterrani i el mar Negre es van reunir a Barcelona del 22 al 25 de gener.

El vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la UB, Dr. Jordi Alberch, el coordinador del projecte PERSEUS, el Dr. Evangelos Papathanassiou, i el Dr. Miquel Canals, cap del GRC Geociències Marines UB i membre del projecte Perseus.

El vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la UB, Dr. Jordi Alberch, el coordinador del projecte PERSEUS, el Dr. Evangelos Papathanassiou, i el Dr. Miquel Canals, cap del GRC Geociències Marines UB i membre del projecte Perseus.

Imatge de l'acte d'inauguració a la Facultat de Geologia de la UB.

Imatge de l'acte d'inauguració a la Facultat de Geologia de la UB.

El degà de la Facultat de Geologia, Dr. Lluís Cabrera, el Dr. Miquel Canals i el vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la UB, Dr. Jordi Alberch.

El degà de la Facultat de Geologia, Dr. Lluís Cabrera, el Dr. Miquel Canals i el vicerector de Recerca, Innovació i Transferència de la UB, Dr. Jordi Alberch.

PERSEUS és el projecte de conservació del medi marí més important que hagi desenvolupat fins ara la UE al mar Mediterrani i al mar Negre.

PERSEUS és el projecte de conservació del medi marí més important que hagi desenvolupat fins ara la UE al mar Mediterrani i al mar Negre.

01/02/2013

Més de 200 científics de primera línia procedents d’una vintena de països que envolten el Mediterrani i el mar Negre es van reunir a Barcelona la setmana passada per intercanviar els resultats de la recerca que han desenvolupat de manera conjunta durant el darrer any. En aquesta trobada, van presentar breument els agents contaminants que afecten cada regió i conca marina sobre els quals continuaran treballant els propers tres anys en el marc del projecte PERSEUS.

 Alguns dels principals agents contaminants identificats són: la indústria pesquera, el transport marítim, els abocaments procedents de la indústria i l’agricultura, la prospecció i explotació d’hidrocarburs, la mineria i les marees negres. Després d’analitzar la relació entre aquests factors contaminants i les conseqüències que se’n deriven, l’objectiu que persegueix el projecte és proporcionar nous enfocaments i recomanacions que, un cop traduïts en polítiques d’acció efectives, millorin en gran mesura i fins i tot restaurin els danyats ecosistemes del Mediterrani i el mar Negre.

La reunió científica, que va tenir lloc del 22 al 25 de gener, s’emmarca dins de l’ambiciós projecte finançat per la UE conegut per les sigles PERSEUS, que responen a Policy-oriented marine Environmental Research in the Southern European Seas (Estudis de conservació del medi marí als mars del sud d’Europa orientats a desenvolupar polítiques d’acció mediambiental). La Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van acollir l’assemblea general i la reunió preparatòria de PERSEUS, el projecte de conservació del medi marí més important que s’ha desenvolupat fins ara i que actua tant al Mediterrani com al mar Negre.
 
El coordinador del projecte PERSEUS, el Dr. Evangelos Papathanassiou, del Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines, va explicar: «Estem aplicant la regla del 80-20 al nostre plantejament. Realment, estem centrant la recerca en el 20 % dels aspectes greus d’aquests agents contaminants, que, un cop limitats o modificats, poden donar lloc a un 80 % de millora pel que fa a la “salut” dels ecosistemes dels nostres mars».
 
El president de la Junta de PERSEUS i de l’Associació Mediambiental dels Balcans (BENA), el catedràtic Fokion Vosniakos, va clausurar aquesta setmana d’actes, en què va assenyalar: «Les nostres expectatives en relació amb PERSEUS són altes. És el primer projecte en què científics i economistes treballen conjun­tament per elaborar propostes polítiques concretes que puguin donar lloc a decisions fermes per assegurar el bon estat mediambiental dels nostres mars».
 
Per la seva banda, Miquel Canals, catedràtic del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB i organitzador de la reunió, va asegurar que «el projecte PERSEUS, i la UB com a part integrant, té entre les seves finalitats principals contribuir al bon estat ambiental de la Mediterrània en l’horitzó del 2020». «Això, que pot semblar allunyat de les preocupacions de la majoria de ciutadans —va continuar—, els pot beneficiar directament, en contribuir, a través de l’aplicacio de directives, a millorar la qualitat de les aigües i els productes que obtenim del mar i, en definitiva, de tot el sistema marí i costaner». Pel profesor Canals, «aquesta millora representarà un benefici directe per a la salut i el benestar dels nostres conciutadans i de les generacions futures, tal com en el seu moment ho va ser, per exemple, la decisió d’usar gasolina sense plom. Una decisió així ha repercutit en una atmosfera, un oceà i uns aliments més saludables per a tothom. Aquesta és la línia de PERSEUS».
 
Rosa Mari Darbra Roman, catedràtica del Departament d’Enginyeria Química de la UPC i coorganitzadora de la trobada, es va referir a l’èxit de la reunió i de l’assemblea general de PERSEUS: «Han estat tot un èxit perquè un gran nombre d’investigadors internacionals han pogut compartir les seves troballes per millorar la qualitat mediambiental del Mediterrani i el mar Negre». A parer de l’experta, «protegir aquests mars és completament necessari donada la seva posició geogràfica i els beneficis socioeconòmics que produeixen en els ciutadans dels països que els envolten. Els resultats d’aquest primer any de recerca han estat de gran utilitat per establir les bases del treball que cal desenvolupar i unificar els criteris utilitzats amb l’objectiu d’aconseguir una bona situació mediambiental en aquests mars i ajudar els països de la UE a implementar la Directiva marc sobre estratègia marina».
 
El repte que han d’afrontar aquests científics és definir què significa sostenibilitat en cadascun d’aquests mars. És evident que ja s’està treballant per trobar un equilibri entre els aspectes mediambientals i els econòmics, però també ho és que els científics han de poder ajudar els polítics a comprendre que «l’economia tradicional» ha deixat de ser una opció.
 

Per obtenir informació actualitzada sobre les activitats de PERSEUS visiteu el web del projecte, www.perseus-net.eu.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona