Alguns dels principals agents contaminants identificats són: la indústria pesquera, el transport marítim, els abocaments procedents de la indústria i lʼagricultura, la prospecció i explotació dʼhidrocarburs, la mineria i les marees negres. Després dʼanalitzar la relació entre aquests factors contaminants i les conseqüències que seʼn deriven, lʼobjectiu que persegueix el projecte és proporcionar nous enfocaments i recomanacions que, un cop traduïts en polítiques dʼacció efectives, millorin en gran mesura i fins i tot restaurin els danyats ecosistemes del Mediterrani i el mar Negre.
La reunió científica, que va tenir lloc del 22 al 25 de gener, sʼemmarca dins de lʼambiciós projecte finançat per la UE conegut per les sigles PERSEUS, que responen a Policy-oriented marine Environmental Research in the Southern European Seas (Estudis de conservació del medi marí als mars del sud dʼEuropa orientats a desenvolupar polítiques dʼacció mediambiental). La Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van acollir lʼassemblea general i la reunió preparatòria de PERSEUS, el projecte de conservació del medi marí més important que sʼha desenvolupat fins ara i que actua tant al Mediterrani com al mar Negre.
El coordinador del projecte PERSEUS, el Dr. Evangelos Papathanassiou, del Centre Hel·lènic dʼInvestigacions Marines, va explicar: «Estem aplicant la regla del 80-20 al nostre plantejament. Realment, estem centrant la recerca en el 20 % dels aspectes greus dʼaquests agents contaminants, que, un cop limitats o modificats, poden donar lloc a un 80 % de millora pel que fa a la “salut” dels ecosistemes dels nostres mars».
El president de la Junta de PERSEUS i de lʼAssociació Mediambiental dels Balcans (BENA), el catedràtic Fokion Vosniakos, va clausurar aquesta setmana dʼactes, en què va assenyalar: «Les nostres expectatives en relació amb PERSEUS són altes. És el primer projecte en què científics i economistes treballen conjuntament per elaborar propostes polítiques concretes que puguin donar lloc a decisions fermes per assegurar el bon estat mediambiental dels nostres mars».
Per la seva banda, Miquel Canals, catedràtic del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB i organitzador de la reunió, va asegurar que «el projecte PERSEUS, i la UB com a part integrant, té entre les seves finalitats principals contribuir al bon estat ambiental de la Mediterrània en lʼhoritzó del 2020». «Això, que pot semblar allunyat de les preocupacions de la majoria de ciutadans —va continuar—, els pot beneficiar directament, en contribuir, a través de lʼaplicacio de directives, a millorar la qualitat de les aigües i els productes que obtenim del mar i, en definitiva, de tot el sistema marí i costaner». Pel profesor Canals, «aquesta millora representarà un benefici directe per a la salut i el benestar dels nostres conciutadans i de les generacions futures, tal com en el seu moment ho va ser, per exemple, la decisió dʼusar gasolina sense plom. Una decisió així ha repercutit en una atmosfera, un oceà i uns aliments més saludables per a tothom. Aquesta és la línia de PERSEUS».
Rosa Mari Darbra Roman, catedràtica del Departament dʼEnginyeria Química de la UPC i coorganitzadora de la trobada, es va referir a lʼèxit de la reunió i de lʼassemblea general de PERSEUS: «Han estat tot un èxit perquè un gran nombre dʼinvestigadors internacionals han pogut compartir les seves troballes per millorar la qualitat mediambiental del Mediterrani i el mar Negre». A parer de lʼexperta, «protegir aquests mars és completament necessari donada la seva posició geogràfica i els beneficis socioeconòmics que produeixen en els ciutadans dels països que els envolten. Els resultats dʼaquest primer any de recerca han estat de gran utilitat per establir les bases del treball que cal desenvolupar i unificar els criteris utilitzats amb lʼobjectiu dʼaconseguir una bona situació mediambiental en aquests mars i ajudar els països de la UE a implementar la Directiva marc sobre estratègia marina».
El repte que han dʼafrontar aquests científics és definir què significa sostenibilitat en cadascun dʼaquests mars. És evident que ja sʼestà treballant per trobar un equilibri entre els aspectes mediambientals i els econòmics, però també ho és que els científics han de poder ajudar els polítics a comprendre que «lʼeconomia tradicional» ha deixat de ser una opció.
Per obtenir informació actualitzada sobre les activitats de PERSEUS visiteu el web del projecte, www.perseus-net.eu.
