Gaia revelarà els secrets de les estrelles més fredes de la Via Làctia

Recreació del satèl·lit <i>Gaia</i>.
Recreació del satèl·lit Gaia.
Recerca
(12/02/2013)
Entre els centenars de milers de milions d'estrelles que poblen la Via Làctica, hi ha un grup difícil de distingir, el de les anomenades estrelles nanes ultrafredes, amb temperatures inferiors a 2.500 K, que inclou els estels més freds i les nanes marrons. Aquest grup desperta un gran interès astrofísic perquè són els objectes més antics de la nostra galàxia i, per tant, poden aportar informació sobre la seva composició química primitiva. Estudiar aquest grup d'estrelles és un dels objectius de la missió Gaia, que l'Agència Espacial Europea posarà en òrbita previsiblement a finals del 2013.
Recreació del satèl·lit <i>Gaia</i>.
Recreació del satèl·lit Gaia.
Recerca
12/02/2013
Entre els centenars de milers de milions d'estrelles que poblen la Via Làctica, hi ha un grup difícil de distingir, el de les anomenades estrelles nanes ultrafredes, amb temperatures inferiors a 2.500 K, que inclou els estels més freds i les nanes marrons. Aquest grup desperta un gran interès astrofísic perquè són els objectes més antics de la nostra galàxia i, per tant, poden aportar informació sobre la seva composició química primitiva. Estudiar aquest grup d'estrelles és un dels objectius de la missió Gaia, que l'Agència Espacial Europea posarà en òrbita previsiblement a finals del 2013.
 
Encara que observacionalment són molt semblants, existeix una clara frontera entre les nanes marrons i les estrelles fredes: les primeres no aconsegueixen la temperatura necessària perquè es produeixin les reaccions nuclears típiques de les estrelles fredes (això no les diferencia de la resta d'estels). Es podria dir que les nanes marrons són estels fallits perquè els falta massa.
 
En un estudi publicat a la revista Astronomy & Astrophysics, liderat per la UNED i en el qual han participat investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), s'ha desenvolupat un mètode que permetrà a Gaia detectar desenes de les estrelles més fredes de la Via Làctica. També s'ha validat el mètode amb què s'estimaran els paràmetres físics d'aquests objectes, com ara la temperatura i la gravetat. Els investigadors han emprat tècniques de mineria de dades per fer les estimacions a partir del coneixement que es té sobre els paràmetres que Gaia és capaç de mesurar i de les seves característiques de disseny.
 
Amb aquest mètode es millora considerablement la sensibilitat final de les dades, la qual cosa permetrà conèixer la temperatura de les nanes ultrafredes amb un marge d'error petit. A més, aquesta millora en la sensibilitat també permet augmentar fins a desenes de milers el nombre de nanes ultrafredes que es puguin detectar. D'aquestes, unes quantes desenes correspondran al tipus de les més esmunyedisses, estrelles amb una temperatura inferior a 1.500 K i una lluentor extremadament feble en les longituds d'ona observades per Gaia.
 
En la recerca hi participen la UNED, el Centre d'Astrobiologia (CSIC-INTA), la Universitat de Cadis i l'Observatori Astronòmic Hispano-Alemany de Calar Alto (Almeria).
 
La missió Gaia
El satèl·lit Gaia censarà mil milions dʼestrelles de la nostra galàxia, i en determinarà la magnitud, la posició, la distància i el desplaçament amb precisió. Per fer-ho, observarà cadascun dels astres més de setanta vegades al llarg dels cinc anys que durarà la missió. Està previst que el llançament de Gaia, actualment en fase dʼassaig, sigui a finals del 2013, a bord dʼun llançador Soyuz-Fregat. Durant aquest temps, està previst que es descobreixin centenars de milers de nous objectes celestes. Els instruments de Gaia són tan precisos que, si estigués a la Terra, seria capaç de mesurar el dit polze dʼuna persona situada a la superfície de la Lluna.
 
Gaia permetrà obtenir per a cada objecte astronòmic diferents paràmetres (posició, velocitat, distància, propietats físiques, etc.), fet que proporcionarà un mapa de la galàxia. La informació generada sumarà prop d'un petabyte d'informació, és a dir, un milió de gigues, que sʼhauran de processar i analitzar per tal dʼobtenir-ne resultats.
 
En aquest projecte, en el qual col·laboren prop de 400 científics europeus, hi participen trenta investigadors i tècnics del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la UB i de l'ICCUB que han tingut un paper rellevant en la concepció i el disseny de lʼinstrument i en el processament i la simulació de dades de la missió.
 
Article:
L. M. Sarro, A. Berihuete, C. Carrión, D. Barrado, P. Cruz, Y. Isasi. «Properties of ultra-cool dwarfs with Gaia. An assessment of the accuracy for the temperature determination». Astronomy and Astrophysics, 550, A44, 23 de gener de 2013. DOI: 10.1051/0004-6361/201219867