Commemoració del 55è aniversari dʼestudis neerlandesos a la UB

La commemoració tindrà lloc a l'Edifici Històric.
La commemoració tindrà lloc a l'Edifici Històric.
Acadèmic
(13/03/2013)

Aquest dimarts, 12 de març, va tenir lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB la inauguració del 55è aniversari dels estudis neerlandesos en aquesta Universitat. En l'acte hi van participar el vicerector de Comunicació i Projecció de la UB, Pere J. Quetglas; lʼambaixador del Regne dels Països Baixos a Espanya, Cornelis van Rij; el delegat del Govern de Flandes de lʼAmbaixada de Bèlgica a Espanya, Yves Wantens; el vicedegà de Relacions Internacionals i Recerca de la Facultat de Filologia, Javier Velaza; la coordinadora de la Secció de Filologia Alemanya de la UB, Loreto Vilar, i la professora de Llengua i Literatura Neerlandeses de la UB, i coordinadora de la commemoració, Anne van Raemdonck. Marc le Clercq, director sènior de projectes de la Unió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie), va pronunciar la conferència «De Nederlandse Taalunie», a lʼentorn del Tractat sobre la unió de la llengua neerlandesa.

La commemoració tindrà lloc a l'Edifici Històric.
La commemoració tindrà lloc a l'Edifici Històric.
Acadèmic
13/03/2013

Aquest dimarts, 12 de març, va tenir lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la UB la inauguració del 55è aniversari dels estudis neerlandesos en aquesta Universitat. En l'acte hi van participar el vicerector de Comunicació i Projecció de la UB, Pere J. Quetglas; lʼambaixador del Regne dels Països Baixos a Espanya, Cornelis van Rij; el delegat del Govern de Flandes de lʼAmbaixada de Bèlgica a Espanya, Yves Wantens; el vicedegà de Relacions Internacionals i Recerca de la Facultat de Filologia, Javier Velaza; la coordinadora de la Secció de Filologia Alemanya de la UB, Loreto Vilar, i la professora de Llengua i Literatura Neerlandeses de la UB, i coordinadora de la commemoració, Anne van Raemdonck. Marc le Clercq, director sènior de projectes de la Unió de la Llengua Neerlandesa (Nederlandse Taalunie), va pronunciar la conferència «De Nederlandse Taalunie», a lʼentorn del Tractat sobre la unió de la llengua neerlandesa.

Tal com explica la professora Anne van Raemdonck, amb aquesta celebració, que es desplegarà en diversos actes i activitats durant els mesos de març i abril, es pretén «dinamitzar lʼintercanvi del programa Erasmus de la UB amb les universitats dʼAmsterdam, Utrecht, Groningen, Anvers, Lovaina i Gant i fomentar el contacte entre la literatura neerlandesa i la catalana, tot comparant les respectives realitats lingüístiques». «També pretenem —concreta— impulsar estudis i recerques relacionats amb la neerlandística, promocionar els estudis neerlandesos a la UB entre la població universitària i local, i informar sobre les diferents beques dʼestudis que ofereix la Nederlandse Taalunie, entre les quals hi ha les de cursos intensius dʼestiu de llengua i cultura neerlandeses a les universitats de Gant i dʼUtrecht, beques per a estudis de màster relacionats amb la neerlandística en diverses universitats neerlandeses i beques per a cursos intensius de llengua adreçats específicament a estudiants del sud dʼEuropa». «No hem dʼoblidar —apunta Van Raemdonck— que els Països Baixos i Bèlgica són grans pols dʼatracció per als universitaris catalans».

Els estudis de neerlandès es van iniciar a la UB el 1957, amb la creació de la Secció de Filologia Moderna, dins de lʼensenyament de Filosofia i Lletres, amb el periodista Theo Stols com a professor de lʼassignatura Llengua i Literatura Neerlandeses. El reconeixement dʼaquesta llengua dins la Facultat de Filologia va experimentar un gran impuls en el Pla dʼestudis del 1994, liderat per lʼaleshores degà Pere J. Quetglas, que va desplegar grans possibilitats de combinació entre tots els estudis de Filologia i va permetre que el neerlandès es pogués estudiar com a optativa no només pels estudiants de Filologia Alemanya, sinó també per estudiants de qualsevol altra Filologia de la UB. Als anys noranta, es van iniciar els programes dʼintercanvi Erasmus i la demanda del neerlandès a la UB va registrar un augment notable.

El 2009, amb la implantació dels graus, sʼextingeix la llicenciatura de Filologia Alemanya i el neerlandès deixa dʼestar vinculat acadèmicament a aquesta titulació i passa a integrar-se al nou grau de Llengües i Literatures Modernes. Malgrat que el currículum està integrat per només tres assignatures de Llengua Neerlandesa i una quarta assignatura de Cultures Neerlandeses (totes de 6 ECTS), el nivell de llengua que es pot assolir en aquest entorn de coneixements afins (els alumnes inscrits habitualment tenen coneixements previs dʼanglès o dʼalemany) acostuma a ser un nivell intermedi o B1 de gran solvència.

A la UB, el neerlandès també es pot estudiar a lʼEscola dʼIdiomes Moderns (EIM), que recentment ha inaugurat una nova seu a la casa Jeroni Granell, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 582, de Barcelona.