Nous resultats sobre lʼevolució del gel glacial fòssil i del permagel a Sierra Nevada
Panoràmica del Corral del Veleta.
Recerca
(21/03/2013)
Un equip interuniversitari dʼinvestigadors coordinat pel catedràtic de la UB Antonio Gómez Ortiz estudia des del 1998 lʼevolució del gel glacial fòssil al Parc Nacional de Sierra Nevada, concretament les restes procedents de la glacera històrica que durant la petita edat de gel (segles XIV-XIX dC) va quedar instal·lada al Corral del Veleta, a la capçalera del barranc del Guarnón. Actualment, aquestes restes de gel glacial fòssil i de permagel (sòl permanentment glaçat), situades sota espessos paquets de roques i que poden cobrir una àrea dʼ1,57 hectàrees, es troben en un procés de degradació. Les darreres dades mostren que la presència o no de neu en el sòl té un paper determinant per explicar aquest deteriorament.
Panoràmica del Corral del Veleta.
Recerca
21/03/2013
Un equip interuniversitari dʼinvestigadors coordinat pel catedràtic de la UB Antonio Gómez Ortiz estudia des del 1998 lʼevolució del gel glacial fòssil al Parc Nacional de Sierra Nevada, concretament les restes procedents de la glacera històrica que durant la petita edat de gel (segles XIV-XIX dC) va quedar instal·lada al Corral del Veleta, a la capçalera del barranc del Guarnón. Actualment, aquestes restes de gel glacial fòssil i de permagel (sòl permanentment glaçat), situades sota espessos paquets de roques i que poden cobrir una àrea dʼ1,57 hectàrees, es troben en un procés de degradació. Les darreres dades mostren que la presència o no de neu en el sòl té un paper determinant per explicar aquest deteriorament.
Des del 2001, sʼobté informació sobre lʼevolució dels gels fòssils i del permagel dʼaquesta zona, i per això es pren com a referència la glacera rocallosa instal·lada a lʼextrem oriental del Corral del Veleta, a 3.150 m. Se nʼha monitoritzat el tram central i anualment seʼn controlen, durant la darrera setmana dʼagost, diversos paràmetres: dʼuna banda, el règim tèrmic de la capa activa, mitjançant cinc sensors en un perfil de dos metres; dʼaltra banda, la mobilitat del cos rocós, a través del seguiment de 27 varetes metàl·liques ancorades en el conjunt de la superfície de la glacera rocallosa (desplaçament dʼavançament i enfonsament), i finalment, el grau de recobriment nival a lʼestiu mitjançant la fotogrametria.
Els investigadors han pres com a referència la inestabilitat del tram central de la glacera rocallosa i això els ha permès determinar la pèrdua teòrica de gel fòssil i de permagel que acull en el seu conjunt. Els resultats corresponents al període 2001-2012 mostren un volum de 10.060,15 m3 per a la superfície de 3.815 m2 que ocupa. Aquesta pèrdua de volum cal interpretar-la com una dada estimada, ja que es calcula a partir del supòsit que el gel fòssil i el permagel es reparteixen de manera homogènia i amb una espessor similar per tota la superfície, circumstàncies que lʼequip investigador posa molt en dubte, sobretot si es tenen en compte els resultats obtinguts en la darrera tomografia elèctrica realitzada lʼany 2009, que va indicar una minva considerable de cossos gelats interns i un menor repartiment espacial respecte a les dades que es van obtenir el 1999.
El seguiment anual de la degradació de gel fòssil i de permagel sʼha mostrat constant en el temps encara que és variable en magnitud. Per exemple, en el període 2003-2004 es van fondre 270,8 m3 de masses gelades enfront dels 2.121,1 m3 del 2004-2005, que es corresponen, respectivament, a enfonsaments de 7,1 cm i 55,6 cm de la massa de blocs i clastos que forma el tram central de la glacera rocallosa. Sobre el comportament del règim tèrmic per a aquests mateixos períodes, cal indicar que durant el 2003-2004 el nombre de dies amb temperatura positiva en tot el perfil de la capa activa del sòl (maig-agost) va ser de 25, enfront dels 105 dies del 2004-2005, dʼun total de 123 dies. I en relació amb el grau de permanència nival en el sòl, cal indicar que durant la darrera setmana de cada mes dʼagost, quan es prenen les dades de camp, lʼany 2004 la neu encara restava en un 60 % en tot el terç occidental de la conca del Corral del Veleta, i cobria bona part de la superfície de la glacera rocallosa, mentre que el 2005, a mitjans de juny, ja no hi havia ni rastre de neu.
El paper de la neu com a paràmetre clau de lʼexpansió de lʼona tèrmica exterior en el si de la capa activa del sòl sʼha pogut comprovar millor durant els estius del 2010 i el 2011, quan tota la base del Corral del Veleta va quedar recoberta de neu, amb una espessor mitjana de dos metres. Aquesta situació va mostrar el paper determinant que té la neu en el sòl en el procés de degradació del gel glacial i el permagel intern. Les dades tèrmiques del període que va del novembre del 2009 a finals de juny del 2012 així ho han demostrat: el perfil de sòl en el tram mitjà de la glacera rocallosa va romandre durant aquests 32 mesos amb temperatures negatives permanents en el nivell dels 150 cm (entre -0,2 ºC i -2 ºC), i durant aquest temps es va paralitzar el procés de degradació del gel glacial i el permagel. No obstant això, durant lʼestiu del 2012, sʼha tornat a produir aquest procés perquè la neu va tornar a desaparèixer del sòl a lʼestiu, a partir del mes de juliol. Els controls realitzats durant la darrera setmana del mes dʼagost del 2012 han mostrat de nou col·lapses en la superfície de la glacera rocallosa, com a resposta a la reactivació de la degradació del sostre del gel glacial i el permagel profund. Sʼestima que aquests cossos gelats haurien pogut perdre un volum aproximat de 1.182,6 m3.
La interpretació que en fan els investigadors és que aquestes dades responen a la successió de processos físics en cascada, iniciats a partir de la radiació externa que incideix en el sòl i que arriba al sostre del gel glacial i del permagel i els degrada, molt en particular des que la superfície de la glacera rocallosa queda alliberada del mantell nival i les aigües de fusió recorren la capa activa. La degradació dʼaquestes masses gelades succeeix a lʼestiu, en poques setmanes, i de manera més notòria i accelerada des que la neu tendeix a restar menys temps als cims de Sierra Nevada, ja fa dècades.
El focus glacial del Corral del Veleta es va formar durant la petita edat de gel, un període fred que es va estendre des de mitjan segle XIV a mitjan segle XIX. De fet, es tenen notícies dʼaquesta glacera des del segle XVII fins a mitjan segle XX. Cal remarcar que Sierra Nevada va ser, durant el Quaternari i també durant la petita edat de gel, la serralada més meridional dʼEuropa amb glaceres. El catedràtic Antonio Gómez Ortiz ressalta lʼinterès científic dels resultats que sʼobtenen sobre lʼevolució del gel glacial i del permagel a Sierra Nevada i del que suposen com a referència per explicar millor els processos freds periglacials a lʼalta muntanya mediterrània. Lʼexpert també destaca lʼinterès dʼaquests resultats en el seguiment del clima actual en aquesta part del Mediterrani occidental, sobretot pel que fa a la dinàmica dels ecosistemes.
Aquest any la recerca a Sierra Nevada, canalitzada des del Grup de Recerca Consolidat Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània i el Servei de Gestió i Evolució del Paisatge de la UB, es renova gràcies al suport del Ministeri dʼEconomia i Competitivitat, el Parc Nacional de Sierra Nevada, Cetursa Sierra Nevada i lʼAgència de Gestió dʼAjuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. Es tracta dʼun projecte pluridisciplinari i interuniversitari en què participen investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat dʼExtremadura, la Universitat de Lisboa, la Universitat de Granada, la Universitat dʼAlmeria i la Universitat de Barcelona, que nʼés la coordinadora.