Acte en memòria del professor Antoni Prevosti, primer catedràtic de Genètica de lʼEstat

El 1959, el Dr. Antoni Prevosti esdevenia el primer catedràtic de Genètica a tot l’Estat.
El 1959, el Dr. Antoni Prevosti esdevenia el primer catedràtic de Genètica a tot l’Estat.
Recerca
(09/04/2013)

Aquest dimarts, 9 dʼabril, a les 19 hores, la sala Prat de la Riba de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) acollirà un acte en memòria del catedràtic de la UB Antoni Prevosti (Barcelona, 1910-2011), considerat un referent en el món de docència universitària en lʼàmbit de la genètica. Lʼacte estarà moderat per Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular de la UB, i també hi participaran els científics Ramon Parés, Montserrat Aguadé, Jaume Baguñà, Antonio Fontevila, Roser González i Duarte, Pere Puigdomènech i Lluís Serra.

El 1959, el Dr. Antoni Prevosti esdevenia el primer catedràtic de Genètica a tot l’Estat.
El 1959, el Dr. Antoni Prevosti esdevenia el primer catedràtic de Genètica a tot l’Estat.
Recerca
09/04/2013

Aquest dimarts, 9 dʼabril, a les 19 hores, la sala Prat de la Riba de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (IEC) acollirà un acte en memòria del catedràtic de la UB Antoni Prevosti (Barcelona, 1910-2011), considerat un referent en el món de docència universitària en lʼàmbit de la genètica. Lʼacte estarà moderat per Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular de la UB, i també hi participaran els científics Ramon Parés, Montserrat Aguadé, Jaume Baguñà, Antonio Fontevila, Roser González i Duarte, Pere Puigdomènech i Lluís Serra.

Antoni Prevosti, que el 1959 esdevenia el primer catedràtic de Genètica a tot lʼEstat, es va llicenciar en Ciències (secció de Ciències Naturals) a la UB el 1942, i es va doctorar a la Universitat de Madrid, el 1948. Poc després, va fer estades a Itàlia, en què va aprendre a treballar amb la mosca Drosophila. Aquest fet va marcar la seva trajectòria cap a la recerca en genètica evolutiva i el va portar a analitzar, entre altres característiques, les inversions cromosòmiques de la D. subobscura.

 
Prevosti, que era membre de la Secció de Ciències Biològiques de lʼIEC, va començar a impartir la Genètica com a disciplina de la UB el curs 1955-1956, tot impulsant línies de recerca en diversos àmbits dʼaquesta branca, com ara la genètica evolutiva, la quantitativa, la del desenvolupament, la molecular o la humana. Lʼactivitat docent i investigadora del professor Prevosti va estimular la creació de molts grups de recerca i departaments de Genètica en universitats de tot Espanya que han aportat molts coneixements científics al país.
 
Des del 1942, va treballar com a investigador del Centre Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC), fins a arribar a la categoria de supernumerari, el 1968. Durant aquest període va fer també una estada dʼun any a la Universitat dʼEdimburg (1953-1954). Poc després, el 1955, va anar al laboratori de Cold Spring Harbor, on es va relacionar amb les principals figures de la teoria sintètica de lʼevolució.
 
El professor Prevosti va ser també president de la Societat Espanyola de Genètica, i va dirigir la revista Genética Ibérica, publicació clau en la difusió dels coneixements genètics al nostre país entre les dècades dels cinquanta i els setanta. Lʼany 1989, va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic, i el 1994 li van concedir la Medalla dʼOr de lʼAjuntament de Barcelona al mèrit científic. A la UB, lʼedifici Antoni Prevosti de la Facultat de Biologia —una obra de 19.987 metres quadrats de superfície construïda sota la direcció de lʼarquitecte Víctor Rahola Aguadé— rep el seu nom en homenatge a la seva persona, tot un referent en el món de la ciència a casa nostra.