Notícies

Inici  >  Notícies > Rere la pista dels primers pobladors del continent americà

Rere la pista dels primers pobladors del continent americà

Daniel Turbón, catedràtic del Departament de Biologia Animal de la UB.

Daniel Turbón, catedràtic del Departament de Biologia Animal de la UB.

El catedràtic Daniel Turbón és especialista en antropologia molecular i forense i en origen i evolució dels homínids.

El catedràtic Daniel Turbón és especialista en antropologia molecular i forense i en origen i evolució dels homínids.

Segons l'estudi, hi ha un desacoblament entre genètica, llenguatge i geografia en les comunitats natives del sud del continent americà.

Segons l'estudi, hi ha un desacoblament entre genètica, llenguatge i geografia en les comunitats natives del sud del continent americà.

Imatge d'un grup natiu de l'Amazònia de Bolívia estudiat en els treballs doctorals dels experts Francesc Bert i Alfons Corella a la UB. Fotografia: Francesc Bert

Imatge d'un grup natiu de l'Amazònia de Bolívia estudiat en els treballs doctorals dels experts Francesc Bert i Alfons Corella a la UB. Fotografia: Francesc Bert

L’estudi també identifica un llinatge genètic no descrit fins ara en poblacions d’Amèrica central i del nord. Fotografia: Francesc Bert

L’estudi també identifica un llinatge genètic no descrit fins ara en poblacions d’Amèrica central i del nord. Fotografia: Francesc Bert

«En el futur, també caldria elaborar un estudi genètic complet de les poblacions natives, perquè es consideren poblacions evanescents i cada dia estan més amenaçades», conclou el professor Turbón. Fotografia: Francesc Bert

«En el futur, també caldria elaborar un estudi genètic complet de les poblacions natives, perquè es consideren poblacions evanescents i cada dia estan més amenaçades», conclou el professor Turbón. Fotografia: Francesc Bert

17/04/2013

Recerca

La hipòtesi tradicional més acceptada apunta que els primers pobladors d’Amèrica van ser els clovis, un poble de caçadors que devia arribar al continent fa a l’entorn de 13.000 anys des del nord-est d’Àsia, a través de l’estret de Bering, i que es va expandir per tot el territori americà. Un nou estudi sobre genètica de poblacions natives del continent americà, publicat a la revista PLOS Genetics, aporta evidències científiques per reformular el model tradicional i definir escenaris alternatius per al poblament d’Amèrica. El catedràtic Daniel Turbón, del Departament de Biologia Animal de la UB, és un dels autors d’aquesta recerca internacional, liderada per Lutz Roewer, de La Charité - Universitätsmedizin de Berlín, i que també signen Eduardo Arroyo Pardo i Ana María López Parra, de la Universitat Complutense de Madrid.

 

Quina va ser la primera cultura pobladora del continent americà?
 
El treball es basa en l’estudi de marcadors genètics del cromosoma Y masculí en prop d’un miler d’individus de cinquanta tribus natives de Sud-amèrica. Segons els autors, hi ha un desacoblament entre genètica, llenguatge i geografia en les comunitats natives del sud del continent americà. Tot apunta que, en el primer poblament d’Amèrica, no hi va haver una sola migració —independentment que fos o no per l’estret de Bering—, sinó entrades ràpides i llargs períodes d’aïllament.
 
Tal com explica el catedràtic Daniel Turbón, especialista en antropologia molecular i forense i en origen i evolució dels homínids, «Amèrica és, probablement, un dels exemples més recents de poblament d’un gran continent per l’espècie humana». «Per als científics —continua l’expert—, és un laboratori excel·lent per contrastar eines metodològiques d’estudis genètics i poblacionals. Encara que la hipòtesi de la migració única com a explicació de l’origen dels pobladors d’Amèrica està força arrelada, és una visió reduccionista cada vegada més qüestionada científicament».
 
Estudiant marcadors genètics del cromosoma Y
 
Els autors analitzen la variabilitat genètica de cada individu mitjançant una sèrie de marcadors genètics del cromosoma Y masculí: en concret, en 919 individus (91 %) de la mostra, s’han estudiat els setze polimorfismes de nucleòtids simples (SNP) més freqüents a Sud-amèrica, i les disset seqüències curtes i repetides en tàndem (STR) més emprades arreu del món en antropologia forense. L’anàlisi dels polimorfismes genètics ha permès determinar l’origen geogràfic de cada individu i, a més, comparar les dades amb altres poblacions del centre i el nord del continent americà.
 
El treball, com a primícia científica, presenta una potent base de dades internacional sobre genètica forense basada en estudis col·lectius de primer rang (amb població petita i atomitzada d’origen natiu) dels coautors internacionals. En relació amb la part corresponent a la UB, també hi han col·laborat els experts Francesc Bert i Alfons Corella, autors de tesis doctorals llegides a la Universitat sota la direcció del catedràtic Daniel Turbón.
 
«Avui en dia, la ciència està fortament atomitzada», explica Turbón. «Es publiquen molts estudis basats en mostres poblacionals reduïdes i amb pocs marcadors genètics. I això no ens permet veure el bosc, és a dir, l’escenari global. A l’altre extrem, hi ha macroestudis genètics que perfilen un escenari més ampli, però difícil de contrastar per dificultats metodològiques. També es fan treballs amb mostres biològiques procedents d’hospitals de grans nuclis de població on hi ha un alt nivell d’hibridació. Les comunitats natives, que solen viure de manera més aïllada, són cada cop més escasses».
 
Comunitats natives en risc de desaparició
 
L’estudi publicat a PLOS Genetics també identifica un llinatge genètic no descrit fins ara en poblacions d’Amèrica central i del nord: és l’haplotip C-M217 (C3*), que és freqüent en el continent asiàtic. Els experts, a més, també han detectat llinatge genètic d’origen polinesi al Perú.
 
Descobrir l’origen dels ancestres dels primers pobladors d’Amèrica planteja un gran desafiament a la comunitat científica internacional. El nou article perfila escenaris alternatius a la hipòtesi d’una única migració —que nega qualsevol flux transpacífic amb efectes significatius sobre la genètica de poblacions— com a model de població del continent americà.
 
«En el futur, seria cabdal trobar un jaciment arqueològic amb una seqüencia arqueològica seguida. En paral·lel, també caldria elaborar un estudi genètic complet de les poblacions natives, perquè es consideren poblacions evanescents i cada dia estan més amenaçades», conclou el professor Turbón.
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona