Quina va ser la primera cultura pobladora del continent americà?
El treball es basa en lʼestudi de marcadors genètics del cromosoma Y masculí en prop dʼun miler dʼindividus de cinquanta tribus natives de Sud-amèrica. Segons els autors, hi ha un desacoblament entre genètica, llenguatge i geografia en les comunitats natives del sud del continent americà. Tot apunta que, en el primer poblament dʼAmèrica, no hi va haver una sola migració —independentment que fos o no per lʼestret de Bering—, sinó entrades ràpides i llargs períodes dʼaïllament.
Tal com explica el catedràtic Daniel Turbón, especialista en antropologia molecular i forense i en origen i evolució dels homínids, «Amèrica és, probablement, un dels exemples més recents de poblament dʼun gran continent per lʼespècie humana». «Per als científics —continua lʼexpert—, és un laboratori excel·lent per contrastar eines metodològiques dʼestudis genètics i poblacionals. Encara que la hipòtesi de la migració única com a explicació de lʼorigen dels pobladors dʼAmèrica està força arrelada, és una visió reduccionista cada vegada més qüestionada científicament».
Estudiant marcadors genètics del cromosoma Y
Els autors analitzen la variabilitat genètica de cada individu mitjançant una sèrie de marcadors genètics del cromosoma Y masculí: en concret, en 919 individus (91 %) de la mostra, sʼhan estudiat els setze polimorfismes de nucleòtids simples (SNP) més freqüents a Sud-amèrica, i les disset seqüències curtes i repetides en tàndem (STR) més emprades arreu del món en antropologia forense. Lʼanàlisi dels polimorfismes genètics ha permès determinar lʼorigen geogràfic de cada individu i, a més, comparar les dades amb altres poblacions del centre i el nord del continent americà.
El treball, com a primícia científica, presenta una potent base de dades internacional sobre genètica forense basada en estudis col·lectius de primer rang (amb població petita i atomitzada dʼorigen natiu) dels coautors internacionals. En relació amb la part corresponent a la UB, també hi han col·laborat els experts Francesc Bert i Alfons Corella, autors de tesis doctorals llegides a la Universitat sota la direcció del catedràtic Daniel Turbón.
«Avui en dia, la ciència està fortament atomitzada», explica Turbón. «Es publiquen molts estudis basats en mostres poblacionals reduïdes i amb pocs marcadors genètics. I això no ens permet veure el bosc, és a dir, lʼescenari global. A lʼaltre extrem, hi ha macroestudis genètics que perfilen un escenari més ampli, però difícil de contrastar per dificultats metodològiques. També es fan treballs amb mostres biològiques procedents dʼhospitals de grans nuclis de població on hi ha un alt nivell dʼhibridació. Les comunitats natives, que solen viure de manera més aïllada, són cada cop més escasses».
Comunitats natives en risc de desaparició
Lʼestudi publicat a PLOS Genetics també identifica un llinatge genètic no descrit fins ara en poblacions dʼAmèrica central i del nord: és lʼhaplotip C-M217 (C3*), que és freqüent en el continent asiàtic. Els experts, a més, també han detectat llinatge genètic dʼorigen polinesi al Perú.
Descobrir lʼorigen dels ancestres dels primers pobladors dʼAmèrica planteja un gran desafiament a la comunitat científica internacional. El nou article perfila escenaris alternatius a la hipòtesi dʼuna única migració —que nega qualsevol flux transpacífic amb efectes significatius sobre la genètica de poblacions— com a model de població del continent americà.
«En el futur, seria cabdal trobar un jaciment arqueològic amb una seqüencia arqueològica seguida. En paral·lel, també caldria elaborar un estudi genètic complet de les poblacions natives, perquè es consideren poblacions evanescents i cada dia estan més amenaçades», conclou el professor Turbón.