Notícies

Inici  >  Notícies > L’hormona FGF21, clau en el control de l’obesitat, també té un...

L’hormona FGF21, clau en el control de l’obesitat, també té un efecte cardioprotector en ratolins

L'equip investigador que dirigeix el catedràtic Francesc Villarroya al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia) de la UB.

L'equip investigador que dirigeix el catedràtic Francesc Villarroya al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia) de la UB.

Una de les principals contribucions del nou treball és descriure que l’FGF21 té una  funció protectora contra la hipertròfia cardíaca en ratolins de laboratori.

Una de les principals contribucions del nou treball és descriure que l’FGF21 té una funció protectora contra la hipertròfia cardíaca en ratolins de laboratori.

17/06/2013

Recerca

Un equip científic ha descobert que l’FGF21, una hormona que redueix els nivells de glucosa, també té un efecte cardioprotector en ratolins de laboratori. La recerca, publicada a la revista en línia Nature Communications, ha estat dirigida per Francesc Villarroya, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB i director de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), adscrit al campus d’excel·lència internacional BKC. L’article té com a primera autora l’experta Anna Planavila, de l’esmentat Departament de la UB, i també hi han participat Luigi Gabrielli i Marta Sitges (IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona), així com altres especialistes de l’àmbit internacional.

El factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21), alliberat pel fetge en resposta als lípids de la dieta, és un factor endocrí amb un paper clau en el metabolisme energètic com a agent antidiabètic i antiobesitat. El 2010, la portada de la revista Cell Metabolism es feia ressò d’una descoberta de l’equip de la UB encapçalat pel Dr. Villarroya en relació amb l’activitat biològica de l’FGF21 com a activador de la termogènesi en el metabolisme del teixit adipós marró —responsable de la generació de calor a l’organisme—, una acció que potencia la pèrdua de calories per alliberar calor i dissipar energia.

 
L’FGF21: una funció cardioprotectora en els ratolins
 
Tal com explica el catedràtic Francesc Villarroya, membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), «una de les principals contribucions del nou treball és descriure que l’FGF21 té una funció protectora contra la hipertròfia cardíaca en ratolins de laboratori». En la recerca, els investigadors han comparat la funció cardíaca entre un grup de ratolins genoanul·lats —desproveïts del gen codificant per a l’FGF21— i uns altres que expressen perfectament aquest factor. Segons els resultats, els ratolins genoanul·lats, incapaços d’expressar aquest factor, mostren un quadre de patologies cardíaques que no es presenta en la població control de ratolins.
 
En opinió d’Anna Planavila, experta en estudis de metabolisme i funció cardíaca, «mitjançant les proves d’ecocardiografia, fetes en col·laboració amb l’equip de l’Hospital Clínic, s’ha constatat com havia empitjorat la funció cardíaca en els ratolins genoanul·lats, que mostraven quadres de dilatació i hipertròfia cardíaques, canvis en l’electrocardiograma per l’alteració dels mecanismes de sístole i diàstole cardíaques, etc. Aquests efectes també es podien constatar en el terreny histològic i d’expressions de gens».
 
El cor també és capaç de produir l’FGF21
 
Més enllà de la nova funció de l’FGF21, l’article presenta altres primícies científiques sobre metabolisme i fisiologia cardíaca. Segons els autors, el cor també té capacitat de produir aquest factor com a estratègia protectora davant situacions d’estrès fisiològic. «Se sabia —explica Villarroya— que el fetge, el múscul esquelètic i el teixit adipós marró sintetitzaven endocrinament l’FGF21 per accelerar la captació de glucosa i el metabolisme energètic. En aquesta recerca, hem constatat per primer cop que el múscul cardíac també produeix aquest factor de manera endocrina».
 
Segons els experts, el cor té un nivell basal de producció de l’FGF21 en condicions normals. Però si pateix més estrès fisiològic, la producció d’aquest factor augmenta com a resposta de protecció. Això no obstant, «a diferència del que passa amb el fetge, el múscul esquelètic i el teixit adipós marró, la capacitat de produir aquest factor en les cèl·lules cardíaques té un efecte local i autoprotector», apunta Villarroya. 
 
Aquest treball de caràcter preclínic obre noves fronteres al coneixement del control metabòlic de les vies de senyalització molecular de la diabetis, l’obesitat i la inflamació del teixit adipós —cada cop més relacionats en la bibliografia científica i amb conseqüències ben conegudes en les malalties cardiovasculars—, i podria contribuir a establir noves estratègies terapèutiques per al tractament comú de les alteracions metabòliques i del dany cardíac associat emprant el sistema endocrí de l’FGF21 com a eina terapèutica.
 
 
 
 
 
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona