Lʼexposició «Mil milions dʼulls per a mil milions dʼestrelles», organitzada per investigadors de la UB, explica la missió Gaia al gran públic
El satèl·lit Gaia (Foto: E. Masana/Astrium).
(02/07/2013)
Gaia, el satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA) que ha de cartografiar amb una precisió inaudita la nostra galàxia, ja està a punt per iniciar la seva missió, que durarà cinc anys. Prop de 400 científics i enginyers europeus, entre els quals n'hi ha una trentena de la Universitat de Barcelona, han posat punt final a la preparació del satèl·lit. El llançament, que es farà des del Centre Espacial Guaianès (Kourou, Guaiana Francesa), està previst per al 25 d'octubre vinent.
El satèl·lit Gaia (Foto: E. Masana/Astrium).
02/07/2013
Gaia, el satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA) que ha de cartografiar amb una precisió inaudita la nostra galàxia, ja està a punt per iniciar la seva missió, que durarà cinc anys. Prop de 400 científics i enginyers europeus, entre els quals n'hi ha una trentena de la Universitat de Barcelona, han posat punt final a la preparació del satèl·lit. El llançament, que es farà des del Centre Espacial Guaianès (Kourou, Guaiana Francesa), està previst per al 25 d'octubre vinent.
Per explicar al gran públic tots els detalls relacionats amb aquesta missió, un equip dʼinvestigadors del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB ha preparat l'exposició itinerant «Mil milions d'ulls per a mil milions d'estrelles», que s'ha inaugurat aquesta setmana al Parc Astronòmic del Montsec (PAM), a la Noguera.
El comiat de Gaia
El dijous 27 de juny, la seu d'Astrium (Tolosa, França), lʼempresa on es fan els darrers preparatius, va acollir un acte per veure el satèl·lit abans que sʼembarqui cap a la base guaianesa. Hi van assistir, entre d'altres, Eduard Masana, Carme Jordi i Lola Balaguer, investigadors del DAM de la UB i membres de lʼInstitut de Ciències del Cosmos (ICCUB).
Lʼequip de la UB ha treballat en diversos aspectes d'aquesta missió, des de les simulacions necessàries per posar a punt el procés de reducció de dades, fins a la preparació dels algorismes d'aquest procés o la definició d'algunes parts dels instruments, com ara els filtres per fer fotometria.
Objectiu de la missió
Tal com s'explica a l'exposició, l'objectiu de la missió Gaia és desgranar la història de la Via Làctia, des dels orígens fins a l'estat actual, a partir de mesurar les posicions, distàncies i moviments de mil milions dʼestrelles i d'estudiar-ne les propietats físiques (temperatura, lluminositat, composició química, etc.). Per fer-ho, s'observarà cadascun dels astres més de setanta vegades al llarg dels cinc anys que durarà la missió.
Les observacions de Gaia tindran una precisió sense precedents de microsegons d'arc, unitat equivalent a l'amplada d'una moneda d'euro situada a la Lluna vista des de la Terra. Gaia catalogarà mil milions d'estrelles, un 1 % del total de la galàxia. Actualment, el catàleg astromètric més precís conté 120.000 estrelles i va ser elaborat per Hipparcos, un satèl·lit també de l'ESA.
El catàleg espacial
En la missió Gaia, està previst que es descobreixin centenars de milers de nous objectes celestes, des de planetes extrasolars —dels quals sʼespera detectar-ne prop de 15.000—, fins a estrelles fallides, o nanes marrons. Dins del nostre sistema solar, Gaia catalogarà centenars de milers dʼasteroides. Tot plegat generarà prop dʼun petabyte dʼinformació, és a dir, un milió de gigues, que sʼhauran de processar i analitzar per tal dʼobtenir-ne resultats. Gaia també permetrà obtenir per a cada objecte astronòmic diferents paràmetres per elaborar un mapa detallat de la galàxia que estarà enllestit el 2020.