Com seria tornar a tenir el cos dʼun nen? Una recerca sobre realitat virtual corrobora canvis dʼactitud i percepció en assumir un avatar infantil
L’estudi ha estat desenvolupat per Domma Banakou, Raphaela Groten i Mel Slater, investigadors de l'Event Lab, de la Facultat de Psicologia de la UB.
Recerca
(18/07/2013)
Una recerca publicada recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences conclou que la percepció i, probablement, la il·lusió de propietat corporal es transformen segons el tipus de cos que substitueix el propi en un context de realitat virtual. Lʼestudi ha estat desenvolupat per Domma Banakou, Raphaela Groten i Mel Slater, investigadors del Grup de Recerca Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia Experimental (Event Lab), de la Facultat de Psicologia de la UB.
L’estudi ha estat desenvolupat per Domma Banakou, Raphaela Groten i Mel Slater, investigadors de l'Event Lab, de la Facultat de Psicologia de la UB.
Recerca
18/07/2013
Una recerca publicada recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences conclou que la percepció i, probablement, la il·lusió de propietat corporal es transformen segons el tipus de cos que substitueix el propi en un context de realitat virtual. Lʼestudi ha estat desenvolupat per Domma Banakou, Raphaela Groten i Mel Slater, investigadors del Grup de Recerca Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia Experimental (Event Lab), de la Facultat de Psicologia de la UB.
La sensació il·lusòria de propietat del cos o dʼuna extremitat —per exemple un braç— que substitueixin el cos o lʼextremitat real, es pot induir mitjançant determinades formes dʼestimulació multisensorial. Un dʼaquests mètodes consisteix a donar respectivament copets tàctils i visuals sincronitzadament al braç real, que no es pot veure, i en un braç virtual de goma completament visible. Aquest fenomen, que es coneix com a il·lusió del braç de goma, sʼha utilitzat per induir la propietat en un cos virtual que substitueix el real, mitjançant un visor especial que es col·loca al cap. No obstant això, les conseqüències dʼaquesta transformació de la propietat en la percepció i el comportament sʼhan estudiat molt poc encara.
Els autors de lʼestudi han fet dos experiments. En el primer, desenvolupat mitjançant realitat virtual immersiva, 30 adults van adoptar el cos dʼun nen de quatre anys (condició C) i cossos adults que tenien lʼaltura —però no altres qualitats— dʼun nen (condició A), cosa que van experimentar en primera persona amb moviments sincronitzats entre el cos virtual i el real. Es va observar que la sensació il·lusòria de propietat corporal era igual de forta en les dues condicions. No obstant això, lʼestimació de la mida dels objectes, prenent com a referència un punt fora del cos, era significativament més gran en la condició C que no pas en la A. Posteriorment, una prova dʼassociació implícita que mostrava imatges dʼentorns infantils i adults va revelar que davant dels primers la velocitat de reacció dels participants de la condició C era més gran.
Al segon experiment sʼhi van sumar 16 nous participants, i en aquest cas es va anul·lar la il·lusió de propietat corporal mitjançant asincronia visual i motora, però la resta de característiques es van mantenir inalterades. En aquest cas, les diferències entre les categories C i A en la prova dʼassociació implícita i dʼestimació de grandària van desaparèixer.
Els dos experiments confirmen que la representació dʼun mateix en un cos alterat pot influir de manera espontània i significativa en la percepció i el comportament. Sʼha demostrat que la realitat virtual immersiva confirma lʼescala global de la mida en la qual el cervell ajusta de manera automàtica la mida global dʼun avatar. Això corrobora recerques prèvies, i encara més important, indica que el nostre sistema perceptiu és capaç dʼadoptar la visió del món dʼun nen, en lloc de produir simplement una mera transformació lineal de la mida.
A més, el canvi dʼautopercepció que els avatars són capaços de fer té aplicacions importants i facilita la interacció entre participants. Finalment, cal destacar que, de la mateixa manera que se selecciona la representació dʼun mateix en la realitat virtual, el comportament també varia en funció del tipus de cos virtual adoptat. Per tant, no solament sʼha de considerar la influència que els usuaris exerceixen sobre els avatars, sinó també lʼimpacte que els avatars tenen en els usuaris i en les seves actituds.