El cervell fixa en la memòria la informació que rep durant el dia mentre dormim
El nostre cervell acumula informació durant el dia, però com lʼenregistra en la memòria? Què fa que aquesta memòria perduri en el temps? Un dels mecanismes principals és la consolidació de la memòria: de tot el que veiem o aprenem durant el dia, el cervell filtra quines coses oblidarem i quines recordarem.
El nostre cervell acumula informació durant el dia, però com lʼenregistra en la memòria? Què fa que aquesta memòria perduri en el temps? Un dels mecanismes principals és la consolidació de la memòria: de tot el que veiem o aprenem durant el dia, el cervell filtra quines coses oblidarem i quines recordarem.
El moment òptim per consolidar aquesta informació és mentre dormim, mitjançant una reactivació de la informació. Investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral, de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona, juntament amb la Unitat d'Epilèpsia de lʼHospital de Bellvitge, han demostrat per primera vegada en humans el paper clau de lʼhipocamp (estructura cerebral relacionada amb la memòria) en els processos de reactivació i consolidació de la memòria.
Lʼestudi sʼha dut a terme en un grup de pacients afectats per un tipus dʼepilèpsia que es caracteritza per una atròfia i alteració de les neurones de lʼhipocamp. Aquesta alteració pot ser en un dels dos hipocamps (epilèpsia unilateral) o en tots dos (bilateral).
Mentre els pacients estaven ingressats abans de ser operats, seʼls va fer una prova per veure si la reactivació, durant el son, de la informació rebuda durant el dia produïa beneficis en la consolidació de la memòria.
Lʼinvestigador Lluís Fuentemilla, del Departament de Psicologia Bàsica de la UB i coordinador de lʼestudi, ha explicat com es va fer aquest test: «Abans dʼanar a dormir seʼls presentava una sèrie de parelles de sons i imatges (per exemple, un aplaudiment corresponia a la imatge dʼuna taula), i seʼls demanava que sʼaprenguessin les parelles associades. Durant la nit, en una fase profunda del son, seʼls repetia la meitat dels sons apresos i, a primera hora del matí, seʼls preguntava per les associacions».
En el grup de control, sense danys a lʼhipocamp, i en els pacients amb epilèpsia unilateral, sʼobservava que recordaven millor les associacions que sʼhavien reactivat durant la nit. En canvi, en els pacients que tenien els dos hipocamps danyats no hi havia cap benefici. «Aquesta és la prova que demostra el paper clau de lʼhipocamp en la reactivació i consolidació de la memòria», conclou Fuentemilla.
Segons els investigadors, aquest descobriment podria servir, d'una banda, per experimentar amb teràpies que incloguin la reactivació de la memòria durant el son en pacients amb lesions cerebrals, però també podria obrir una nova línia de recerca sobre quins són els mecanismes neuronals que serveixen per fixar el que aprenem.
En lʼestudi també hi han participat els investigadors del Departament de Psicologia Bàsica Pablo Ripollés, Adrià Vilà Balló i Antoni Rodríguez Fornells.
Article