La reproducció assistida sʼassocia a un major risc cardiovascular

Eduard Gratacós, professor d’Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina.
Eduard Gratacós, professor d’Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina.
Recerca
(19/09/2013)
Un estudi dirigit pels investigadors Eduard Gratacós i Juan Balasch, professors dʼObstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de la UB, determina que els fetus concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida experimenten alteracions al cor i les artèries que sʼinicien abans de néixer i persisteixen després del naixement. Aquestes alteracions són similars a les dʼinfants amb diabetis o obesitat greus i representen un increment significatiu del risc cardiovascular en lʼedat adulta. La gran rellevància de lʼestudi, publicat a la revista Circulation, es troba en el fet que ofereix lʼoportunitat de revertir aquesta situació des de lʼinici de la vida.
Eduard Gratacós, professor d’Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina.
Eduard Gratacós, professor d’Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina.
Recerca
19/09/2013
Un estudi dirigit pels investigadors Eduard Gratacós i Juan Balasch, professors dʼObstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de la UB, determina que els fetus concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida experimenten alteracions al cor i les artèries que sʼinicien abans de néixer i persisteixen després del naixement. Aquestes alteracions són similars a les dʼinfants amb diabetis o obesitat greus i representen un increment significatiu del risc cardiovascular en lʼedat adulta. La gran rellevància de lʼestudi, publicat a la revista Circulation, es troba en el fet que ofereix lʼoportunitat de revertir aquesta situació des de lʼinici de la vida.
Lʼestudi ha estat liderat des de lʼHospital Clínic - IDIBAPS pels doctors Gratacós i Balasch, que també són investigadors de lʼInstitut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON) i del Centre de Recerca en Medicina Fetal i Perinatal, en el qual participa la UB, i les primeres signants són les investigadores Brenda Valenzuela i Fátima Crispi. Es tracta dʼun treball ambiciós en què van participar els serveis de Medicina Maternofetal i de Ginecologia de lʼHospital Clínic, els serveis de Cardiologia de lʼHospital Clínic i lʼHospital Sant Joan de Déu i investigadors de la Universitat Pompeu Fabra. La recerca ha estat possible gràcies a lʼimpuls de lʼObra Social la Caixa.
 
Els estudis en profunditat sobre els efectes de la reproducció assistida en la salut de les persones concebudes amb aquestes tècniques són força recents. El treball publicat a Circulation és el resultat dʼuna recerca que va durar prop de tres anys, en què es va fer el seguiment de cent embarassos per fecundació in vitro i de cent embarassos normals, des de la vida del fetus a mig embaràs fins als sis mesos de vida del nadó. Mitjançant un ambiciós disseny de recerca i un equip format per metges de diverses especialitats i enginyers, es van aplicar tècniques que permeten avaluar el moviment i la deformació del cor i les artèries tant en vida fetal com en els primers mesos de vida.
 
Els resultats de lʼestudi són concloents: a lʼúter matern ja sʼobservaven canvis importants en la forma i la funció del cor fetal que persistien després del part, associats també a hipertensió i a un augment del gruix de les artèries. Tots els canvis observats en els nens i nenes es consideren marcadors de més risc cardiovascular en el futur, incloent-hi hipertensió i prearteriosclerosi. Per aquest motiu, un cop avaluat per experts i acceptada la validesa dels resultats, la revista Circulation, publicació oficial de lʼAssociació Americana del Cor considerada la de més influència i impacte en medicina cardiovascular, ha publicat lʼarticle de forma prioritària i li ha dedicat un editorial.
 
En opinió dels investigadors i experts consultats per Circulation, els canvis observats en els fetus i els nens en aquest estudi no sʼexplicarien per un efecte directe de les tècniques de reproducció assistida, sinó que segurament es deuen a embarassos amb més risc de problemes. També és possible que la mateixa causa que va produir la infertilitat pugui influir després en aquestes alteracions en el fetus.
 
Els resultats de la recerca són positius ja que representen una gran oportunitat per a la salut pública. Dʼuna banda, cada cop apareixen més dades que confirmen que una dieta adequada que protegeixi el sistema cardiovascular pot revertir moltes de les alteracions que es produeixen per malalties intrauterines. Dʼaltra banda, el mateix grup de recerca ha desenvolupat mètodes nous basats en ecocardiografia fetal que permeten seleccionar els fetus amb més risc cardiovascular. Dʼaquesta manera, no cal alarmar innecessàriament tots els progenitors sinó que es podrà seleccionar aquells casos en què calgui fer un seguiment més proper de la pressió arterial, així com prendre mesures que evitin riscos, especialment lʼobesitat infantil, o aplicar una dieta que promogui la salut cardiovascular.
 

Centre de Recerca en Medicina Fetal i Perinatal

El Centre de Recerca en Medicina Fetal i Perinatal està adscrit als hospitals Clínic i Sant Joan de Déu, i a la Universitat de Barcelona, i en aquests moments és un dels grans centres de referència internacional per a medicina i cirurgia fetal, amb un dels volums de pacients més grans del món, i amb pacients internacionals que es visiten a Barcelona per a diagnòstic avançat fetal o tractaments de cirurgia fetal.
 
Recentment, ha estat reconegut per la Comissió Europea per dirigir el primer doctorat europeu Erasmus Mundus de Medicina Fetal i Perinatal (Fetalmed-PhD), que sʼoferirà des de la UB juntament amb altres universitats europees.
 

Article:

Valenzuela Alcaraz, B.; Crispi, F.; Bijnens, B.; Cruz Lemini, M.; Creus, M.; Sitges, M.; Bartrons, J.; Civico, S.; Balasch, J.; Gratacós, I. «Assisted Reproductive Technologies llauri Associated with Cardiovascular Remodeling in Utero that Persists Postnatally». Circulation, agost de 2013.