Investigadors de la UB, autors dʼun document de la LERU sobre ciències socials i humanitats en el programa europeu Horitzó 2020

Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU).
Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU).
(02/10/2013)

La Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU) acaba de publicar The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda, un document que inclou set informes sobre el paper de les ciències socials i les humanitats en cadascun dels set reptes que planteja Horitzó 2020, el programa de recerca i innovació de la UE per al període 2014-2020. Un dels informes, titulat Smart, green and integrated transport, té com a primers autors els professors de la UB Daniel Albalate, Germà Bel, Xavier Fageda i Jordi Rosell. El text, que és la primera anàlisi dʼaquest tipus que fa la LERU dirigida per investigadors de la UB, esmenta el port i lʼaeroport de Barcelona com a exemples de bona complementarietat entre el transport aeri i marítim.

Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU).
Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU).
02/10/2013

La Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU) acaba de publicar The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda, un document que inclou set informes sobre el paper de les ciències socials i les humanitats en cadascun dels set reptes que planteja Horitzó 2020, el programa de recerca i innovació de la UE per al període 2014-2020. Un dels informes, titulat Smart, green and integrated transport, té com a primers autors els professors de la UB Daniel Albalate, Germà Bel, Xavier Fageda i Jordi Rosell. El text, que és la primera anàlisi dʼaquest tipus que fa la LERU dirigida per investigadors de la UB, esmenta el port i lʼaeroport de Barcelona com a exemples de bona complementarietat entre el transport aeri i marítim.

 
El document The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda mostra com la recerca en ciències socials i en humanitats té una importància vital per al futur dʼEuropa. Dʼacord amb això, suggereix diverses vies per assegurar una presència adient de la recerca en aquestes disciplines en el programa Horitzó 2020.
 
En concret, el text dels investigadors de la UB mostra com cal incorporar, en lʼàmbit del transport, les perspectives social i psicològica per tal dʼanalitzar els hàbits diaris de la població, les seves opinions i les rutines de mobilitat. També reflexiona sobre altres qüestions, per exemple quins són els factors polítics i psicològics que intervenen en decisions com ara gravar o no amb taxes la circulació per les vies congestionades, o quina importància té el transport en el desenvolupament econòmic dels territoris. En aquest aspecte, es defensa el concepte de la complementarietat entre formes de transport diferents, més que no pas la competència: es posa com a exemple que el port de Barcelona deu en part el seu èxit com a punt de referència per als creuers a lʼincrement de vols entre aquesta ciutat i els Estats Units, de manera que molts passatgers dels creuers arriben des dʼAmèrica a través de lʼaeroport.
 

Els reptes socials dʼHoritzó 2020

El document The future of the social sciences and humanities in Europe: Collected LERU papers on the SSH research agenda inclou un informe sobre cadascun dels set reptes socials que identifica el programa Horitzó 2020 i als quals cal destinar recursos econòmics: salut, canvi demogràfic i benestar; societats segures; societats inclusives i innovadores; acció climàtica, eficiència de recursos i matèries primeres; seguretat alimentària, agricultura sostenible, recerca marina i marítima i bioeconomia; energia neta, segura i eficient, i transport intel·ligent, ecològic i integrat.
 
Aquests set informes complementen un article publicat el 2012 sobre el paper de les ciències socials i les humanitats en el programa Horitzó 2020. En aquest treball, hi van col·laborar, per part de la UB, la degana de la Facultat dʼEconomia i Empresa, Elisenda Paluzie, així com Xavier Mangado, secretari de la Facultat de Geografia i Història, i Josep M. Romero, cap dʼestudis de la Facultat de Filosofia, a més del Vicerectorat de Recerca de la UB.
 
El compendi que ara publica la LERU també incorpora un annex a l'Agenda for ethics research in Horizon 2020, en què es qualifica lʼètica com un factor essencial per a lʼèxit i la qualitat científica dʼaquest programa europeu. Val a dir que la UB participa activament en el Grup dʼExperts sobre Integritat en la Recerca de la LERU, del qual forma part la Dra. Itziar de Lecuona, del Departament de Salut Pública i investigadora de lʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB.
 
Agenda for ethics research in Horizon 2020 posa com a exemple dʼintegració de lʼètica des del principi de la formació dels investigadors, el projecte Research network for establishing programmes for joint teaching of Bioethics, liderat per la catedràtica de la UB María Casado i amb finançament del programa ALFA. Lʼobjectiu dʼaquest projecte és desenvolupar un programa comú per incloure la matèria de la bioètica als plans dʼestudi de les universitats que hi participen.
 
Finalment, el nou document de la LERU inclou el text A LERU flagship initiative, que és una crida a llançar una iniciativa insígnia en lʼàmbit de la recerca que tingui com a objectiu comprendre millor el lloc dʼEuropa al món, així com el model social, financer, polític i cultural europeu.
 

La Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU)

La LERU és una associació formada per vint-i-una universitats capdavanteres molt actives quant a activitats de recerca científica que comparteixen els valors de lʼensenyament dʼalta qualitat en un entorn de recerca internacionalment competitiu. Lʼobjectiu de la Lliga és defensar aquests valors per influir sobre la política a Europa i desenvolupar les millors pràctiques a través de lʼintercanvi dʼexperiències. La LERU publica regularment una sèrie de documents i dʼinformes que proposen polítiques dʼalt nivell, proporcionen anàlisis detallades i fan recomanacions concretes per a les autoritats competents, les universitats, els investigadors i altres parts interessades.
 
Les universitats que formen part de LERU són les següents: Universitat dʼAmsterdam, Universitat de Barcelona, Universitat de Cambridge, Universitat dʼEdimburg, Universitat Albert Ludwig de Friburg, Universitat de Ginebra, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Universitat dʼHèlsinki, Universitat de Leiden, Universitat Catòlica de Lovaina, Imperial College de Londres, University College de Londres, Universitat de Lund, Universitat de Milà, Universitat Ludwig Maximilian de Munic, Universitat dʼOxford, Universitat de París 6 (Pierre i Marie Curie), Universitat de París 11 (París Sud), Universitat dʼEstrasburg, Universitat dʼUtrecht i la Universitat de Zuric.