Arrenca el projecte Cervell Humà, amb participació de la UB
El projecte Cervell Humà (Human Brain Project, HBP) es defineix com el projecte neurocientífic més ambiciós del món. Hi participen centenars d'investigadors de diverses disciplines procedents de més de 130 centres de recerca internacionals, entre els quals hi ha la UB. El seu objectiu és desenvolupar mètodes que permetin conèixer en profunditat com funciona el cervell humà. Aquest coneixement tindrà un paper clau en el disseny de noves tecnologies mèdiques i informatives.
El projecte Cervell Humà (Human Brain Project, HBP) es defineix com el projecte neurocientífic més ambiciós del món. Hi participen centenars d'investigadors de diverses disciplines procedents de més de 130 centres de recerca internacionals, entre els quals hi ha la UB. El seu objectiu és desenvolupar mètodes que permetin conèixer en profunditat com funciona el cervell humà. Aquest coneixement tindrà un paper clau en el disseny de noves tecnologies mèdiques i informatives.
El projecte va arrencar el 7 de octubre, amb una reunió que es va fer a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), la institució coordinadora. Al llarg de la setmana, neurocientífics, metges, enginyers informàtics i robotistes n'hauran de concretar els detalls. Sis mesos després que la Unió Europea el seleccionés com a FET Flagship, es posa en marxa aquest projecte sense precedents que disposa d'un pressupost de prop de 1.200 milions d'euros.
La participació de la UB
El professor Mel Slater, investigador ICREA de la Facultat de Psicologia de la UB i director de l'Event Lab, treballarà amb el professor Olaf Blanke, de l'EPFL, en la primera fase del projecte. L'objectiu és conèixer com el cervell representa el cos; per això, es faran simulacions de l'activitat cerebral que permetin determinar detalls molt específics de la interacció entre l'un i l'altre. El grup de recerca dirigit per Mel Slater se centrarà en la realitat virtual immersiva i farà estudis d'imatge del cervell per conèixer de quina manera la representació del cos virtual i els canvis en l'aparença física es reflecteixen en l'activitat cerebral.
També participa en el projecte Cervell Humà l'equip que lidera Eduardo Soriano, catedràtic de la Facultat de Biologia de la UB, que treballa en neurobiologia del desenvolupament i regeneració neuronal. Concretament, aquest equip estudiarà com canvien les sinapsis durant l'aprenentatge a partir de l'anàlisi del connectoma, és a dir, el conjunt de connexions del cervell que són la clau per emmagatzemar la informació que rebem. Per dur a terme l'estudi, s'utilitzaran tècniques de microscòpia electrònica que permetran observar les neurones individualitzades en experiments amb animals.
Neurociència, medicina i tecnologia
La primera tasca del projecte Cervell Humà és construir un sistema integrat de sis plataformes de recerca que proporcionin a científics de tot el món l'accés a serveis i eines que permetin complir els objectius del projecte. Es tracta de les plataformes de neuroinformàtica, simulació del cervell, computació d'alt rendiment, informàtica mèdica, computació neuromòrfica i neurorobòtica. Aquests recursos —simulacions, computació d'alt rendiment, computació neuromòrfica, bases de dades— estaran disponibles en règim de concurrència competitiva, de manera similar als d'altres importants institucions de recerca, com ara els telescopis utilitzats en astronomia.
En el camp de la neurociència, els investigadors hauran de treballar amb un gran volum d'informació —en particular, la informació que contenen els milers d'articles científics que es publiquen cada any. La missió de la plataforma neuroinformàtica serà extreure la màxima quantitat d'informació possible d'aquestes fonts i integrar-la en una cartografia que abasti tots els nivells organitzacionals del cervell, des de la cèl·lula fins al cervell sencer. Aquesta informació s'utilitzarà per desenvolupar la plataforma de simulació del cervell. La plataforma de computació d'alt rendiment haurà de subministrar la tecnologia de supercomputació que els neurocientífics necessiten per modelitzar i simular dades.
Els professionals mèdics que participen en el projecte s'encarregaran de desenvolupar mètodes per diagnosticar malalties neurològiques. Aquesta és la funció de la plataforma d'informàtica mèdica. Finalment, el projecte Cervell Humà inclou entre els seus objectius la creació de tecnologies inspirades en el funcionament cerebral. La plataforma de computació neuromòrfica treballarà en el desenvolupament d'uns microxips que imitin el funcionament de les xarxes neuronals.
L'èxit del projecte Cervell Humà depèn en gran mesura de la col·laboració entre les sis plataformes. Els científics que hi col·laboren disposen de dos anys i mig per posar-les en marxa. Un cop estiguin en ple funcionament, el projecte tindrà les eines, les infraestructures i els mètodes necessaris per complir els seus objectius.