«Lʼexperiència màgica del cinema», al vestíbul de lʼEdifici Històric de la UB

 

Un dels instruments que es podran veure és una cambra obscura britànica del 1830, un dispositiu òptic que per­met observar imatges exteriors en una caixa tancada. Sʼutilitzava per dibuixar i com a entrete­niment, i va ser un dels invents que van conduir a lʼapa­rició de la fotografia. Aquestes imatges efímeres no es mantenien de manera permanent, però són la base fonamental per a les tècniques de la fotografia i el cinema. La llum dʼuna escena externa travessa el forat de la cambra obscura i reprodueix la imatge a lʼinterior, conser­vant-ne el color i la perspectiva. La imatge es projec­ta en un paper, i després es pot resseguir amb un traçat per aconseguir-ne una representació molt exacta.

 

També hi ha un megaletoscopi italià del 1864. És un aparell òptic inventat entre el 1859 i el 1862 pel fotògraf i òptic venecià nascut a Suïssa Carlo Ponti (1823-1893). Estava destinat a visualitzar vistes opaques o transparents de grans dimensions per impressionar lʼusuari. Aquest apa­rell, que és bastant gran, permet que lʼespectador miri una imatge de dues maneres diferents. En primer lloc, es pot veure una escena amb llum de dia obrint les portes de lʼaparell, fet que permet que una sèrie de miralls dirigeixin la llum cap a la part davante­ra de la diapositiva. La segona vista sʼaconsegueix tancant les portes i dirigint la llum a través de la part posterior de la diapositiva, de manera que es produeix una escena nocturna. Aquest efecte sʼacon­segueix pintant la part de darrere dʼuna fotografia, que després és adherida a un marc de fusta corbat. La fotografia també es perfora en diferents llocs per crear la il·lusió de llums a lʼescena.

 

Un diorama de la primera meitat del segle XIX, un zoòtrop del 1867, un praxinoscopi del 1879, i una llanterna màgica del 1890 són altres aparells que conformen lʼexposició.

 

El lleidatà Josep M. Queraltó va néixer el 1937 a Vallbona de les Monges (Urgell), on va treballar, durant lʼadolescència, a les terres dels seus pares. Els caps de setmana feia dʼoperador al cinema de Vallbona, igual que el personatge de Philippe Noiret a la pel·lícula Cinema Paradiso, de la qual és un gran admirador. Autodidacte i sempre disposat a ampliar els seus coneixements, va seguir un curs oficial de ràdio a distància a lʼEscola Ràdio Maymó, de Barcelona. Així, va començar a guanyar-se la vida reparant aparells de ràdio i altres electrodomèstics a Vallbona i comarca, tasca que compaginava amb la dʼoperador de cinema. El seu negoci va anar creixent i aviat va començar a fabricar els seus propis aparells de ràdio, gràcies als materialsque li enviaven de Barcelona, fins al punt de tenir una petita sucursal a cada poble per poder recollir els encàrrecs. El 1958, es va traslladar a Barcelona, on va començar de nou. El 1974, va fundar, amb dos socis més, Suministros Kelonik, empresa dedicada a la fabricació dʼequipaments cinematogràfics. Al llarg de trenta-cinc anys, ha aconseguit aplegar prop de 20.000 peces relacionades amb la tècnica cinematogràfica, que conformen una de les col·leccions privades de cinema i audiovisuals més importants dʼEuropa.

 

Queraltó és president de la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, membre de lʼAcadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dʼEspanya i membre dʼhonor de lʼAcadèmia del Cinema Català.

 

Lʼexposició ha estat organitzada per la Fundació Aula de Cinema Col·lecció Josep M. Queraltó, amb el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB i del Centre dʼInvestigacions Film-Història. Publicacions i Edicions de la UB ha editat un catàleg de 92 pàgines que introdueix aquesta mostra, recull la història dels orígens del setè art i reprodueix els aparells exposats al vestíbul.

 

Lʼentrada és lliure, de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores.