Aquest és un dels estudis més extensos en una àrea marina protegida de la costa mediterrània i se centra en sis espècies de peixos litorals: el nero (Epinephelus marginatus), el déntol (Dentex dentex), el llobarro (Dicentrarchus labrax), el sard imperial (Diplodus cervinus), el corball (Sciaena umbra) i lʼorada (Sparus aurata). Tal com apunta el professor Bernat Hereu, «es tracta de peixos que són bons indicadors de lʼefecte reserva perquè són espècies vulnerables a la pesca professional i esportiva, tenen una vida llarga i un hàbitat compartit, i a causa de la protecció, són més abundants dins que fora de lʼàrea protegida».
Quin efecte té la protecció a les Medes?
Lʼestudi compara lʼabundància i les mides de diverses espècies vulnerables a la pesca a la reserva marina, a la reserva parcial i a la zona no protegida. Segons els autors, la resposta a lʼefecte reserva varia entre espècies. El nero i el sard imperial, de perfil més sedentari, responen positivament a la protecció i sʼhan recuperat fins a arribar a la capacitat de càrrega del sistema. Ara bé, són espècies que no exporten biomassa i per això lʼefecte de la reserva parcial no és tan efectiu. La població de neros, amb indicis de reestructuració, sʼexpandeix cap a noves àrees dins de la reserva i dóna lloc a lʼaparició dʼindividus de talles més petites. En el cas del déntol, lʼefecte de la protecció també és molt clar, encara que no arriba a la capacitat de càrrega, tot i que sembla que hi ha una recuperació general de les poblacions a tota la costa catalana.
Lʼorada, amenaçada per la pesca
El cas de lʼorada és lʼexcepció ja que la població sʼestà reduint malgrat les àrees de protecció a lʼarxipèlag de les Medes. Aquest fenomen es relacionaria amb el desplaçament de peixos adults de la zona protegida de les Medes a la costa (spillover). «Lʼorada —apunta Hereu— és una espècie que freqüenta hàbitats diferents. Quan arriba la tardor, forma agregacions per reproduir-se i ser més eficient en aquesta funció. Aquest és un efecte descrit i conegut en altres espècies, i és probable que la sobrepesca de les agregacions de reproducció faci minvar les poblacions dʼorada». Segons lʼexpert, «la reserva marina, tal com està concebuda ara, no és eficient per conservar aquesta espècie». Amb més informació sobre la biologia de lʼorada, sobre on es fan les agregacions i en quina època concreta, es podria protegir aquests nuclis de reproducció i afavorir-ne la conservació.
Recuperar les poblacions: un llarg procés
Lʼestudi alerta que calen desenes dʼanys per recobrar totalment una població de peixos a la Mediterrània, en contrast amb altres treballs que apunten a recuperacions més ràpides. «La recuperació total de les poblacions és un procés molt llarg», explica Bernat Hereu. «Són espècies longeves i només arriben a la recuperació total (capacitat de càrrega) després de molts anys de protecció». Aquesta capacitat de càrrega, descrita també en altres reserves marines de la Mediterrània, depèn de diversos factors del litoral marí: lʼhàbitat natural, la profunditat, el substrat, els corrents, la productivitat, etc.
El que es desprèn dʼaquest treball, assenyala Antoni Garcia Rubies, és que «les espècies més vulnerables a la pesca requereixen un temps llarg de protecció total per recuperar-se». «Si no se nʼassegura la protecció —continua lʼexpert—, la destrucció dʼaquestes poblacions és qüestió de pocs dies. La comparació entre les poblacions protegides i les explotades ens dóna una idea de fins a quin punt aquestes espècies estan exhaurides a les zones obertes a la pesca». Conèixer aquestes dades, doncs, hauria de servir a les administracions per seleccionar les millors zones marines que cal protegir.
Illes Medes: una reserva de gran valor ecològic
Fa més de trenta anys que el Departament dʼEcologia de la UB va iniciar aquests estudis a lʼarxipèlag de les Medes, una reserva única en lʼàmbit dels ecosistemes marins de la Mediterrània per la seva la riquesa paisatgística i la biodiversitat. En concret, els treballs científics dels experts Joandomènec Ros (UB) i Josep M. Gili (CSIC) van ser el referent per a la creació de lʼÀrea Protegida de les Illes Medes el 1983.
Ara, el nou article insisteix en el valor científic dels seguiments a llarg termini per conèixer lʼevolució de lʼestat ecològic dels ecosistemes marins i avaluar lʼefecte de les pertorbacions sobre els sistemes naturals. Segons els autors, per millorar la política actual de gestió del medi natural a les Medes, caldria potenciar el sistema de vigilància per controlar la pesca furtiva, impulsar noves recerques per conèixer millor la biologia de les espècies (agregacions reproductores dʼorades i altres espècies, connectivitat entre els diferents hàbitats, etc.) i desenvolupar més estratègies de protecció per a diferents espècies i la biodiversitat del medi natural.
Lʼestudi publicat a PLOS ONE ha rebut finançament primer del Departament dʼAgricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, i posteriorment, del Departament de Medi Ambient, i té el suport del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Fotografies: Josep Clotas i Marta Cunillera
