Lʼactualitat inesgotable de Caravaggio
Michelangelo Merisi (Milà, 1571 - Porto Ercole, 1610), més conegut com a Caravaggio, és una de les figures més suggerents i controvertides de la història de lʼart i un dels pintors més cèlebres de tots els temps. Polèmic per la seva concepció artística radical, va ser el capdavanter de la pintura naturalista que va sorgir a Itàlia com a oposició al corrent manierista que dominava lʼescenari artístic del segle XVI. Encara avui, 400 anys després, el naturalisme, lʼambigüitat i lʼerotisme dels seus quadres continuen suscitant gran interès. Caravaggio, 400 anys després (Publicacions i Edicions de la UB, 2013) incideix en aspectes essencials de lʼobra dʼaquest artista, així com en el reflex que ha tingut en disciplines artístiques contemporànies com ara la fotografia i el cinema. El llibre, que ofereix cinc estudis dʼespecialistes que proposen noves línies de recerca a lʼentorn de Caravaggio, ha estat editat per Rosa M. Subirana i Joan R. Triadó, investigadors del projecte de recerca ACAF-ART i professors del Departament dʼHistòria de lʼArt de la UB, i per la investigadora Anna Vallugera.
Michelangelo Merisi (Milà, 1571 - Porto Ercole, 1610), més conegut com a Caravaggio, és una de les figures més suggerents i controvertides de la història de lʼart i un dels pintors més cèlebres de tots els temps. Polèmic per la seva concepció artística radical, va ser el capdavanter de la pintura naturalista que va sorgir a Itàlia com a oposició al corrent manierista que dominava lʼescenari artístic del segle XVI. Encara avui, 400 anys després, el naturalisme, lʼambigüitat i lʼerotisme dels seus quadres continuen suscitant gran interès. Caravaggio, 400 anys després (Publicacions i Edicions de la UB, 2013) incideix en aspectes essencials de lʼobra dʼaquest artista, així com en el reflex que ha tingut en disciplines artístiques contemporànies com ara la fotografia i el cinema. El llibre, que ofereix cinc estudis dʼespecialistes que proposen noves línies de recerca a lʼentorn de Caravaggio, ha estat editat per Rosa M. Subirana i Joan R. Triadó, investigadors del projecte de recerca ACAF-ART i professors del Departament dʼHistòria de lʼArt de la UB, i per la investigadora Anna Vallugera.
La presentació de lʼestudi, a cura dels autors, és aquest divendres, 15 de novembre, a les 12 h, a la seu de lʼInstitut Italià de Cultura de Barcelona (IICB). Lʼacte serà presidit per Roberta Ferrazza, directora de lʼIICB, i també hi intervindrà Rossella Vodret, superintendent especial del Polo Museale Romano. Clourà lʼacte la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, Lourdes Cirlot.
Transgressor tant en la seva vida personal —i el seu tràgic final no és precisament un detall menor— com en la seva obra, Caravaggio va prefigurar les personalitats fortes que reivindicaran els artistes romàntics segles des¬prés, en què la vida i lʼobra es confonen en un mateix magma torrencial i creatiu. Després de revolucionar lʼart europeu del Sis-cents, va ser condemnat a lʼoblit durant segles, pràcticament fins a lʼexposició organitzada per Roberto Longhi a Milà el 1951.
La professora Rosa M. Subirana ressegueix la complexitat del panorama social, cultural i ideològic de la pintura de lʼartista italià, tant per oferir llum al seu procés creatiu com per mirar dʼescatir les raons dʼaquest ostracisme secular. Per Subirana, «al marge de les seves indiscutibles habilitats tècniques, va posseir una ment privilegiada i una personalitat dominant, qualitats que traspuen amb força en totes les seves pintures».