Art i territori en lʼera global, tema del I Simposi Internacional Topografies de lʼInvisible que organitza la UB

 

En aquest context, el simposi vol informar, recopilar, teoritzar i debatre sobre les formes particulars de procedir en les pràctiques artístiques recents i els conceptes que les sustenten, a partir de les noves metodologies de treball que sʼendinsen en una topografia crítica del territori. Es tracta de propostes artístiques que reinterpreten i transgredeixen la relació amb el territori, on es posa en evidència la fallida del progrés capitalista, la inestable noció de frontera, lʼasfíxia de lʼurbanisme i la caducitat de lʼeurocentrisme.

 

«És la primera vegada que en un simposi dʼaquestes característiques a la UB es fa una convocatòria oberta a ponències», destaca Blanch. Així, a banda de les conferències magistrals que oferiran els quatre artistes internacionals convidats, el programa inclou ponències de més dʼuna quinzena dʼexperts de diferents nacionalitats i àmbits diversos (entre els quals hi ha artistes, arquitectes, geògrafs i un historiador), distribuïts en quatre taules de debat. «La finalitat és establir un àmbit de reflexió internacional que possibiliti un marc dʼanàlisi obert i postdisciplinari, en què lʼart demostri tenir un paper rellevant», conclou Blanch.

 

El simposi està organitzat pel màster oficial de Producció i Recerca Artística i pel programa de doctorat d'Estudis Avançats en Produccions Artístiques de la UB, amb la col·laboració del Departament de Pintura i la Comissió de Recerca de la Facultat de Belles Arts.

 

Podeu consultar el programa complet del simposi en aquest enllaç.

 

 

En el marc del simposi, també sʼha organitzat lʼexposició «Instal·lacions furtives. Narratives de no-ficció» de lʼartista Enric Maurí, que es pot visitar a la sala dʼexposicions de la Facultat de Belles Arts fins al 29 de novembre. Es tracta dʼun projecte realitzat per aquest artista de Cardedeu (Vallès Oriental) entre el 2012 i el 2013, centrat en alguns abocadors que ell mateix ha localitzat a la comarca, i on deixa constància de les deixalles que queden dipositades en el paisatge com si fossin una instal·lació. El projecte documenta aquestes accions fortuïtes, alhora que les estudia i reflexiona sobre els valors estètics i socioculturals subjacents a aquestes ruïnes del present, mitjançant projeccions de vídeo, escultures, gràfics i fotografies.

 

Una altra activitat vinculada al simposi ha estat el taller «Descampats, demolicions i ruïnes» que lʼartista Lara Almarcegui va oferir fa uns quants dies als alumnes del màster de Producció i Recerca Artística. Almarcegui va representar Espanya a la 55a Biennal de Venècia, una de les cites dʼart contemporani més importants del món, amb un impactant projecte format per muntanyes de runa de construcció que envaïen tot el Pavelló Espanyol.

 

Precisament, Lara Almarcegui forma part del cartell dʼartistes de renom internacional convidats a participar en el simposi, juntament amb Marine Hugonnier, Xavier Ribas i Mike Ricketts. El simposi sʼarticula al voltant de les conferències magistrals que impartiran aquests quatre artistes:

 

Lara Almarcegui (Saragossa, 1972). Establerta a Rotterdam (Holanda), és una de las artistes espanyoles amb més presència internacional. Llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Conca, ha ampliat la seva formació a la Facultat de Belles Arts de Lisboa, a l'Escola Superior de Belles Arts dʼHamburg i a lʼEscola de Belles Arts de Nantes. També ha fet un postgrau artístic a De Ateliers 63, a Amsterdam. Fa intervencions en espais públics abandonats, espais de transició indefinits entre els ordres urbà i natural, als quals sovint proporciona nous usos a partir de microaccions artístiques, com a respostes disconformes al model urbà actual. Amb les seves accions, investiga sobre nocions de bé públic, monument i hàbitat. Ha participat en alguns dels esdeveniments internacionals dʼart contemporani més importants de lʼúltima dècada, gràcies a projectes com ara les seves guies de ruïnes a Holanda o Borgonya (França), sobre descampats urbans a Londres o São Paulo (Brasil) o treballs amb muntanyes de runa a Viena o Dijon (França). Aquest any ha representat Espanya a la 55a Biennal Internacional de Venècia.

 

Marine Hugonnier (París, 1969). És una de las videoartistes més reconegudes de França. Ha estudiat Filosofia a la Universitat de París, Antropologia a la Universitat de París X Nanterre i Art a l'Estudi Nacional d'Arts Contemporànies Le Fresnoy, a Lilla (França). Resident a Londres, treballa sobre la invisibilitat dʼun patrimoni cada cop més protegit i inaccessible, i la desmesurada ambició eurocèntrica per portar el progrés industrial a diferents llocs del món. Observa el paisatge com un lloc de conflictes i fracassos polítics a través dʼuna particular narrativa cinematogràfica basada en la nuesa del muntatge. Sʼacosta així, críticament, a les paradoxes resultants dels idealismes utòpics del segle XX referits al domini territorial. Ha exposat a les principals galeries de Florència, Berlín, Brunsvic (Alemanya), Malmö (Suècia), Reims (França) i Barcelona. També ha participat a la Biennal de Venècia 2007.

 

Xavier Ribas (Barcelona, 1960). Fotògraf català format en antropologia social i fotografia documental, és professor a la Universitat de Brighton (Anglaterra). Les seves fotografies documenten els processos de transformació de les metròpolis contemporànies. Interessat en lʼespai públic, la memòria, la regeneració urbana i el temps dʼoci, sovint se centra en aspectes poc visibles de lʼestructura i arqueologia urbanes. Els seus treballs aborden el diàleg entre naturalesa i urbanisme, i les geografies concretes amb una càrrega històrica significativa. Ha exposat al Museu Stedelijk dʼAmsterdam, al Fòrum de la Imatge de Tolosa de Llenguadoc, al Museu Nacional dʼArt Contemporani de Bucarest, a lʼAperture Gallery de Nova York i al Museu dʼArt Contemporani de Barcelona (MACBA), entre dʼaltres.

 

Mike Ricketts (Somerset, Anglaterra, 1971). Artista, escriptor i professor a la Universitat de Glasgow. Llicenciat en Història de lʼArt per l'Institut Courtauld d'Art i graduat en Belles Arts pel Chelsea College of Art and Design, també imparteix formació en Història de lʼArt i Pràctica Artística Mundial al Christie's Education de Londres. Els seus àmbits de recerca són les polítiques de lʼespai urbà en relació amb la quotidianitat. El seu treball qüestiona les representacions dels espais de caràcter totalitzador. Ha exposat a les principals galeries de Bristol, Cardiff i Londres, entre dʼaltres. També ha escrit articles en diferents revistes com ara Photo Works, Camera Austria i Inventory.

 

Més informació al web del simposi