Missió Gaia: comença el compte enrere
El proper 19 de desembre està previst el llançament de Gaia, el satèl·lit de lʼAgència Espacial Europea (ESA) que durant cinc anys recollirà dades de mil milions dʼestrelles per construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet que sʼhagi fet mai. El llançament es preveu a les 10.12 a. m. (hora peninsular) des de la base espacial de Kourou (Guaiana Francesa). Un equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona ha contribuït de manera important en aquesta missió. Tots ells són membres de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya (IEEC). La retransmissió del llançament del satèl·lit es podrà seguir en directe des de l'aula 105 de la Facultat de Física a partir de les 9.30 h, amb la participació d'investigadors de la UB.
El proper 19 de desembre està previst el llançament de Gaia, el satèl·lit de lʼAgència Espacial Europea (ESA) que durant cinc anys recollirà dades de mil milions dʼestrelles per construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet que sʼhagi fet mai. El llançament es preveu a les 10.12 a. m. (hora peninsular) des de la base espacial de Kourou (Guaiana Francesa). Un equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona ha contribuït de manera important en aquesta missió. Tots ells són membres de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya (IEEC). La retransmissió del llançament del satèl·lit es podrà seguir en directe des de l'aula 105 de la Facultat de Física a partir de les 9.30 h, amb la participació d'investigadors de la UB.
Gaia és una missió emblemàtica tant per la seva capacitat de revolucionar lʼastrofísica de les properes dècades —gràcies a la precisió de les observacions astromètriques—, com pel desafiament tecnològic que suposa. El projecte representa, a més, el màxim exponent dʼuna tecnologia que ha col·locat Europa al capdavant del camp de lʼastrometria des de lʼespai.
Objectiu de la missió
L'objectiu científic principal de la missió Gaia és desvelar la història de la Via Làctia, des dels orígens fins a lʼestat actual. Per aconseguir-ho, el satèl·lit mesurarà les posicions, distàncies i moviments de mil milions dʼestrelles (un 1 % del total de la Galàxia) i nʼestudiarà propietats físiques com ara lʼedat i la composició química.
No importa només la quantitat dʼestrelles, sinó que també cal que les dades obtingudes tinguin una precisió extrema. Es tracta dʼobtenir dades cent vegades més precises que les de missions precedents. Actualment, el catàleg astromètric més precís, elaborat per Hipparcos, un altre satèl·lit també de lʼESA, conté 120.000 estrelles i una precisió dʼ1 mil·lisegon dʼarc, que equival a mesurar lʼalçada dʼuna persona a la Lluna vista des de la Terra. Amb Gaia, la precisió serà de lʼordre de 10 microsegons dʼarc, cosa que equival a mesurar lʼamplada dʼuna moneda dʼeuro situada a la Lluna vista des de la Terra, o de veure-li els ulls a la persona de lʼexemple anterior.
Posada en òrbita
Un coet Soyuz-Fregat portarà el satèl·lit, de més de 2.000 quilos de pes, a una òrbita baixa terrestre. Un cop despresos els diversos elements del coet, que cauran sobre lʼAtlàntic, Gaia obrirà el para-sol i farà gairebé una revolució completa a la Terra abans de dirigir-se cap a la destinació final, el punt L2 de Lagrange, situat a 1,5 milions de quilòmetres en direcció contrària al Sol.
Després del darrer impuls del mòdul Fregat, Gaia trigarà a lʼentorn de trenta dies per arribar a L2. Aleshores es disposarà dʼun parell de mesos per calibrar i verificar els complexos instruments de mesura. A partir de llavors, començaran les observacions rutinàries, que duraran cinc anys.