Notícies

Inici  >  Notícies > Missió Gaia: comença el compte enrere

Missió Gaia: comença el compte enrere

Equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona que han participat en la missió Gaia.

Equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona que han participat en la missió Gaia.

El satèl·lit <i>Gaia</i> durant les proves abans de l'enlairament. Fotografia: ESA

El satèl·lit Gaia durant les proves abans de l'enlairament. Fotografia: ESA

10/12/2013

Recerca

El proper 19 de desembre està previst el llançament de Gaia, el satèl·lit de l’Agència Espacial Europea (ESA) que durant cinc anys recollirà dades de mil milions d’estrelles per construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet que s’hagi fet mai. El llançament es preveu a les 10.12 a. m. (hora peninsular) des de la base espacial de Kourou (Guaiana Francesa). Un equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona ha contribuït de manera important en aquesta missió. Tots ells són membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). La retransmissió del llançament del satèl·lit es podrà seguir en directe des de l'aula 105 de la Facultat de Física a partir de les 9.30 h, amb la participació d'investigadors de la UB.

Gaia és una missió emblemàtica tant per la seva capacitat de revolucionar l’astrofísica de les properes dècades —gràcies a la precisió de les observacions astromètriques—, com pel desafiament tecnològic que suposa. El projecte representa, a més, el màxim exponent d’una tecnologia que ha col·locat Europa al capdavant del camp de l’astrometria des de l’espai.

 

Objectiu de la missió

L'objectiu científic principal de la missió Gaia és desvelar la història de la Via Làctia, des dels orígens fins a l’estat actual. Per aconseguir-ho, el satèl·lit mesurarà les posicions, distàncies i moviments de mil milions d’estrelles (un 1 % del total de la Galàxia) i n’estudiarà propietats físiques com ara l’edat i la composició química. 

No importa només la quantitat d’estrelles, sinó que també cal que les dades obtingudes tinguin una precisió extrema. Es tracta d’obtenir dades cent vegades més precises que les de missions precedents. Actualment, el catàleg astromètric més precís, elaborat per Hipparcos, un altre satèl·lit també de l’ESA, conté 120.000 estrelles i una precisió d’1 mil·lisegon d’arc, que equival a mesurar l’alçada d’una persona a la Lluna vista des de la Terra. Amb Gaia, la precisió serà de l’ordre de 10 microsegons d’arc, cosa que equival a mesurar l’amplada d’una moneda d’euro situada a la Lluna vista des de la Terra, o de veure-li els ulls a la persona de l’exemple anterior.

 

Posada en òrbita

Un coet Soyuz-Fregat portarà el satèl·lit, de més de 2.000 quilos de pes, a una òrbita baixa terrestre. Un cop despresos els diversos elements del coet, que cauran sobre l’Atlàntic, Gaia obrirà el para-sol i farà gairebé una revolució completa a la Terra abans de dirigir-se cap a la destinació final, el punt L2 de Lagrange, situat a 1,5 milions de quilòmetres en direcció contrària al Sol.

Després del darrer impuls del mòdul Fregat, Gaia trigarà a l’entorn de trenta dies per arribar a L2. Aleshores es disposarà d’un parell de mesos per calibrar i verificar els complexos instruments de mesura. A partir de llavors, començaran les observacions rutinàries, que duraran cinc anys.

 
Més informació: Dossier de premsa

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona