La UB participa en un projecte de lʼAgència Espacial Europea per dissenyar un programa dʼexercici físic per a astronautes

Projecte europeu A-fit (Astronaut Exercise Prescriptions Promoting Health and Fitness on Earth).
Projecte europeu A-fit (Astronaut Exercise Prescriptions Promoting Health and Fitness on Earth).
Recerca
(19/12/2013)

El projecte europeu A-fit (Astronaut Exercise Prescriptions Promoting Health and Fitness on Earth), liderat per l'Institut Karolinska (Suècia) i en el qual participa la Universitat de Barcelona, ​​està dirigit a analitzar diferents mètodes per dissenyar un programa d'exercici que eviti l'atròfia muscular en condicions de microgravetat. Els resultats del programa tenen com a objectiu ajudar a entendre de quina manera l'exercici pot revertir les conseqüències de la inactivitat muscular durant llargs períodes de temps. També es podrien aplicar a altres àmbits, per exemple, en certes malalties en què la funció muscular es veu deteriorada.

La Facultat de Medicina de la UB i l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), centre adscrit a la UB, acullen els dies 19 i 20 de desembre la primera trobada d'aquest projecte, en què es presentaran els resultats obtinguts fins ara i es determinarà quin camí s'ha de seguir.

Projecte europeu A-fit (Astronaut Exercise Prescriptions Promoting Health and Fitness on Earth).
Projecte europeu A-fit (Astronaut Exercise Prescriptions Promoting Health and Fitness on Earth).
Recerca
19/12/2013

El projecte europeu A-fit (Astronaut Exercise Prescriptions Promoting Health and Fitness on Earth), liderat per l'Institut Karolinska (Suècia) i en el qual participa la Universitat de Barcelona, ​​està dirigit a analitzar diferents mètodes per dissenyar un programa d'exercici que eviti l'atròfia muscular en condicions de microgravetat. Els resultats del programa tenen com a objectiu ajudar a entendre de quina manera l'exercici pot revertir les conseqüències de la inactivitat muscular durant llargs períodes de temps. També es podrien aplicar a altres àmbits, per exemple, en certes malalties en què la funció muscular es veu deteriorada.

La Facultat de Medicina de la UB i l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), centre adscrit a la UB, acullen els dies 19 i 20 de desembre la primera trobada d'aquest projecte, en què es presentaran els resultats obtinguts fins ara i es determinarà quin camí s'ha de seguir.

Els astronautes destinats a l'Estació Espacial Internacional (ISS) tenen en el seu programa d'activitats fer exercici regularment per combatre l'atròfia muscular, la pèrdua de massa òssia i la disminució de la funció cardiovascular, fenòmens que es produeixen a causa de les condicions de microgravetat. Malgrat el reduït espai de la ISS, cal disposar de material que permeti fer exercicis aeròbics i de resistència. Aquest material ha de ser altament eficaç per tenir els efectes desitjats de manteniment de la salut i de les funcions fisiològiques vitals durant el vol espacial. A més, ha de ser una màquina compacta, que es pugui adaptar al vol espacial. La importància del projecte A-fit és que actualment no hi ha cap programa d'exercicis que compleixi aquests requisits ni tampoc estudis validats sobre exercici físic dirigit a astronautes.

En el projecte hi participa l'equip de la catedràtica Roser Cussó, del Departament de Ciències Fisiològiques I, encarregat de dur a terme estudis bioquímics per determinar els efectes de la inactivitat muscular en el metabolisme energètic. D'altra banda, també s'han fet experiments amb voluntaris als quals s'ha immobilitzat una cama i s'han dut a terme exercicis aeròbics i de resistència. Els resultats preliminars suggereixen que l'exercici aeròbic intens podria alterar els processos moleculars que regulen l'equilibri entre la síntesi i la degradació de proteïnes durant el període de recuperació immediatament posterior a l'exercici de resistència.

A més d'establir recomanacions i protocols d'exercici per als astronautes, aquest programa de recerca té com a objectiu aplicar els resultats a situacions quotidianes en col·laboració amb la indústria europea.

També participen en el projecte, a més de la UB i l'Insitut Karolinska, l'Östersunds Rehabcentrum Remonthagen (Suècia), l'Hospital Universitari Karolinska (Suècia), la Universitat d'Umeå (Suècia), la Universitat de Verona (Itàlia), la Universitat de Copenhagen (Dinamarca) i l'empresa Yoyo Technology, especialitzada en tecnologia d'exercici físic per a vols espacials.