La UB i The Gaudí Research Institute organitzen el 1r Congrés Mundial sobre Gaudí

Visita a la Sagrada Família.
Visita a la Sagrada Família.
Cultura
(07/01/2014)

Del 6 al 10 dʼoctubre del 2014, lʼEdifici Històric de la UB acollirà el 1r Congrés Mundial sobre Gaudí, organitzat conjuntament amb The Gaudí Research Institute (TGRI). Una cinquantena de ponents dʼarreu del món ja han confirmat la participació en el congrés, durant el qual es presentarà a la comunitat científica internacional, i al públic en general, lʼestat actual de les recerques i les noves troballes sobre Antoni Gaudí i la seva obra; així com lʼimmens camp dʼaplicació actual dʼaquestes recerques. En aquest sentit, es veuran aplicacions del mètode de treball de Gaudí i de la seva genial inspiració creativa en àmbits com ara lʼarquitectura, lʼenginyeria, el disseny, les arts, i fins i tot la gestió dʼempreses, la gastronomia o els esports i la salut. El divendres 3 de gener es va fer una reunió preparatòria dels membres del comitè consultiu del congrés a la UB.

Visita a la Sagrada Família.
Visita a la Sagrada Família.
Cultura
07/01/2014

Del 6 al 10 dʼoctubre del 2014, lʼEdifici Històric de la UB acollirà el 1r Congrés Mundial sobre Gaudí, organitzat conjuntament amb The Gaudí Research Institute (TGRI). Una cinquantena de ponents dʼarreu del món ja han confirmat la participació en el congrés, durant el qual es presentarà a la comunitat científica internacional, i al públic en general, lʼestat actual de les recerques i les noves troballes sobre Antoni Gaudí i la seva obra; així com lʼimmens camp dʼaplicació actual dʼaquestes recerques. En aquest sentit, es veuran aplicacions del mètode de treball de Gaudí i de la seva genial inspiració creativa en àmbits com ara lʼarquitectura, lʼenginyeria, el disseny, les arts, i fins i tot la gestió dʼempreses, la gastronomia o els esports i la salut. El divendres 3 de gener es va fer una reunió preparatòria dels membres del comitè consultiu del congrés a la UB.

 
Durant aquesta reunió preparatòria, alguns dels participants van avaluar els estudis que s'han fet fins ara sobre Gaudí. Així, l'arquitecte i urbanista Salvador Tarragó va afirmar: «La nostra presència aquí és un reconeixement públic a la tasca feta per Enric Casanelles i Amics de Gaudí durant gairebé quaranta anys, per George R. Collins als Estats Units, per Kenzo Imai al Japó, per Ràfols i Bassegoda a la Càtedra Gaudí, per Martinell i Tange al Centre dʼEstudis Gaudinistes. Amb això, la Universitat de Barcelona i The Gaudí Research Institute estan i han de continuar estant a lʼalçada de la universalitat de la figura de Gaudí».
 
Per la seva banda, el catedràtic de la Universitat de Kanagawa (Japó) Tokutoshi Torii es va congratular «que per fi Barcelona tingui un centre dʼinvestigació sobre Gaudí, que és una demanda històrica i imprescindible de tota la comunitat científica internacional». Al seu torn, l'arquitecte Toshiaki Tange va assegurar que «Gaudí és un desconegut: la gent realment el vol conèixer i ja no sʼacontenta sols amb la Gaudilàndia actual», mentre que l'enginyer Jos Tomlow va concloure: «Espero que dʼuna vegada estiguem preparats per entendre Gaudí. Serà impactant que els meus companys i jo puguem presentar quaranta anys de recerca».
 
Respecte a les expectatives de futur, l'historiador de l'art Francesc Fontbona va remarcar la necessitat que «una jove generació estudiï i investigui els motius del retard en el coneixement i reconeixement de la vàlua de Gaudí, i les causes per les quals sí que el van apreciar figures avantguardistes com Guillaume Apollinaire, André Breton, Man Ray, Dora Maar, Salvador Dalí, Paul Éluard, etc.». L'arquitecte i enginyer Arnold Walz va assenyalar que «Gaudí és un exemple claríssim de treball científic multidisciplinari, lʼestudi del qual ofereix enormes possibilitats presents i futures». Finalment, el també arquitecte i enginyer Berthold Burkhardt va reclamar que, «tal com sʼestà fent a l'Europa central, és fonamental endegar un projecte dʼintercanvi internacional dʼinformació per estudiar, conservar i difondre el patrimoni arquitectònic de Gaudí», mentre que l'arquitecte i urbanista Hou Teh-Chien va explicar que «la Xina està a lʼany zero de Gaudí». «Hem dʼaprofitar aquest congrés perquè els xinesos aprenguin lʼautèntic valor universal de Gaudí des dʼun bon principi», va reblar.
 
El congrés té diversos comitès, integrats per científics que provenen de diverses universitats, així com per personalitats dels àmbits de la recerca, lʼempresa, la creació i la innovació. També hi participen descendents dels col·laboradors i deixebles de Gaudí que han servat amb cura el llegat de lʼarquitecte (Jordi i Lluís Bonet Armengol, Josep Maria Jujol Gibert, Marta Puig Doria). El comitè consultiu està format per experts tant de Barcelona com dʼaltres universitats i entitats internacionals: Berthold Burkhardt (Brunsvic, Alemanya), Leonid Demyanov (Moscou, Rússia), Francesc Fontbona (Barcelona), Rainer Graefe (Innsbruck, Àustria), Jan Molema (Delft, Holanda), Arnau Puig (Barcelona), Toshiaki Tange (Barcelona), Salvador Tarragó (Barcelona), Hou Teh-Chien (Hangzhou, Xina), Jos Tomlow (Zittau, Alemanya), Tokutoshi Torii (Kanagawa, Japó) i Arnold Walz (Stuttgart, Alemanya).
 
Alguns dels membres dʼaquest comitè són destacades personalitats dʼorganismes internacionals com ara el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), que està lligat a la Unesco i a les Nacions Unides com a organisme responsable de proposar els béns que reben el títol de Patrimoni Cultural de la Humanitat i dʼorganitzar el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics cada 18 d'abril. Així mateix, alguns membres del comitè pertanyen a lʼInternational Working Party for Documentation and Conservation of Buildings, Sites and Neighborhoods of the Modern Movement (Docomomo), que es dedica a la conservació dʼedificis de rellevància mundial.
 
El 23 dʼoctubre de 2013 va tenir lloc a Corea la presentació internacional del congrés, en concret a la ciutat de Busan, com a part central de lʼexposició i simposi «Walking Barcelona with Gaudí», que commemorava els trenta anys dʼagermanament entre les ciutats de Barcelona i Busan.
 
El 1r Congrés Mundial sobre Gaudí és el primer congrés dʼuna programació biennal organitzada pel The Gaudí Research Institute conjuntament amb la UB, universitat on Antoni Gaudí va rebre el títol dʼarquitecte el 1878. Actualment, la Universitat de Barcelona té entre el seu patrimoni els Pavellons de la finca Güell, seleccionats per formar part del programa Watch 2014, del World Monuments Fund (WMF).
 
El congrés no retrà només homenatge a Gaudí —lʼúnic artista amb vuit obres declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco—, sinó també a les figures internacionals que nʼhan estudiat la persona i lʼobra. Si bé no en serà el tema exclusiu, el simposi se centrarà en la Colònia Güell, el lloc on Gaudí va instal·lar el laboratori en què naixeria una nova arquitectura basada en un revolucionari mètode de treball i de creació de noves formes. El congrés homenatjarà així els que han conservat aquesta joia durant més dʼun segle.
 
Per part de la UB, el comitè organitzador del congrés està integrat per Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura i catedràtica dʼHistòria de lʼArt, i els professors dʼHistòria de lʼArt Joan Ramon Triadó i Rosa Maria Subirana. Per part de The Gaudí Research Institute, el comitè organitzador està format per Manuel Medarde, secretari de la Comissió Internacional de la Cripta de la Colònia Güell, Pere Jordi Figuerola, conservador del Museu Diocesà de Barcelona, i Marià Marín, professor universitari dʼestudis avançats dʼart, patrimoni i indústries culturals. The Gaudí Research Institute disposa dʼun dels principals fons documentals i bibliogràfics dedicats a Gaudí i la seva obra, lʼestudi del qual ha donat lloc a nombroses exposicions i publicacions, així com a col·laboracions internacionals com la desenvolupada durant dècades amb la Universitat dʼInnsbruck, un dels principals centres de recerca gaudiniana dʼabast mundial.
 
 
Fotografies: TGRI-Enric Vernet