Antoni Remesar: «Recordar què va significar un lloc és un exercici imprescindible per comprendre dʼon venim i cap a on anem»
«Des de la perspectiva del disseny urbà i de l’art públic, el que proposem és que la ciutat incorpori algun element de comunicació que expliqui la memòria històrica».
Entrevistes
(30/04/2013)
Són moltes les persones que passen cada dia per un dels punts més concorreguts de lʼavinguda de la Diagonal, a la plaça de la Reina Maria Cristina, sense saber que en aquest indret sʼalçava lʼantiga Presó de Dones de les Corts (1939-1955), al lloc que actualment ocupa un conegut centre comercial. Aquesta és una de les tretze localitzacions de la «Ruta de la Memòria Històrica de les Corts», una proposta del Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat de la UB, a partir del projecte desenvolupat durant el curs 2011-2012 pels estudiants del màster de Disseny Urbà, amb la col·laboració de lʼAssociació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME). Un treball de recerca que ha pres forma dʼitinerari urbà amb un web (rutadememoria.wordpress.com) a manera de guia, una petita exposició associada —que es va exhibir al Centre Cívic Can Deu al mes de gener— i diverses idees per fer visibles espais que han caigut en lʼoblit.
Entrevistem el Dr. Antoni Remesar, comissari de lʼexposició juntament amb la Dra. Núria Ricart, i director del Centre de Recerca Polis —vinculat al Departament dʼEscultura de la Facultat de Belles Arts de la UB—, que ens presenta aquest projecte per descobrir el passat de les Corts.
«Des de la perspectiva del disseny urbà i de l’art públic, el que proposem és que la ciutat incorpori algun element de comunicació que expliqui la memòria històrica».
Entrevistes
30/04/2013
Són moltes les persones que passen cada dia per un dels punts més concorreguts de lʼavinguda de la Diagonal, a la plaça de la Reina Maria Cristina, sense saber que en aquest indret sʼalçava lʼantiga Presó de Dones de les Corts (1939-1955), al lloc que actualment ocupa un conegut centre comercial. Aquesta és una de les tretze localitzacions de la «Ruta de la Memòria Històrica de les Corts», una proposta del Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat de la UB, a partir del projecte desenvolupat durant el curs 2011-2012 pels estudiants del màster de Disseny Urbà, amb la col·laboració de lʼAssociació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME). Un treball de recerca que ha pres forma dʼitinerari urbà amb un web (rutadememoria.wordpress.com) a manera de guia, una petita exposició associada —que es va exhibir al Centre Cívic Can Deu al mes de gener— i diverses idees per fer visibles espais que han caigut en lʼoblit.
Entrevistem el Dr. Antoni Remesar, comissari de lʼexposició juntament amb la Dra. Núria Ricart, i director del Centre de Recerca Polis —vinculat al Departament dʼEscultura de la Facultat de Belles Arts de la UB—, que ens presenta aquest projecte per descobrir el passat de les Corts.
Com sorgeix aquesta iniciativa?
Des de fa temps, al Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat de la UB tenim oberta una línia de recerca vinculada amb el que en podríem anomenar espais de memòria, centrada especialment en el període 1929-1939 i en períodes posteriors del franquisme. El projecte sorgeix de la convergència dʼinteressos entre lʼAssociació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME) i el nostre grup per reflectir els temes de memòria a lʼespai públic. El primer pas va ser muntar dins dʼuna de les assignatures del màster de Disseny Urbà de la UB un petit projecte exploratori que va acabar sent lʼexposició «Ruta de la Memòria Històrica de les Corts», que vam presentar al Centre Cívic Can Deu el passat mes de gener.
El projecte proposa una ruta per tretze localitzacions del districte vinculades amb esdeveniments històrics de la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista. Amb quina finalitat?
Lʼobjectiu és fer visible la memòria que el nostre entorn construït ha anat soterrant. A partir dʼaquí, mirem com es pot plasmar aquest reconeixement de la memòria a lʼespai públic: és a dir, com marquem aquest territori actual amb el record del que hi havia o amb el que hi va passar. Aquest és un dels temes que ens interessen en el context de disseny urbà i art públic.
Com sʼhan escollit les tretze localitzacions que formen la ruta?
Ens hem basat fonamentalment en la documentació facilitada per lʼACME. Algunes són contundents i potents, com és ara el cas de lʼantiga Presó de Dones de les Corts, un emplaçament amb una forta història social i humana de repressió franquista, i dʼaltres vénen gairebé marcades per la seva desaparició, com lʼantic monument dedicat a José Antonio Primo de Rivera i el monument a Los Caídos. I, entremig, en tenim dʼaltres que són bastant clares com, per exemple, el record del Congrés Eucarístic Internacional de 1952, just al davant del Princesa Sofía.
Ja existeixen diversos projectes per recuperar i difondre la memòria històrica de barris i districtes de Barcelona. Què diferencia aquesta iniciativa de les altres?
En cas que sʼimplementi, la gran diferència és bàsicament que deixa marques al territori. Des de la perspectiva del disseny urbà i de lʼart públic, el que estem proposant és que la ciutat —o sigui, el territori físic de la ciutat— incorpori algun sistema o element de comunicació que expliqui la memòria històrica.
En aquest sentit, el projecte proposa instal·lar panells informatius amb codis QR a cadascuna de les localitzacions...
Efectivament. La idea és que des de dispositius mòbils es pugui accedir a la informació del lloc. Aquest codi et portaria al web del projecte, que tʼampliaria la informació i et reconduiria a altres webs, com ara el sistema dʼinformació dʼArt Públic de Barcelona, que també hem desenvolupat nosaltres amb lʼAjuntament de Barcelona. Es tractaria, doncs, dʼanar lligant sistemes dʼinformació i crear tota una cadena, una ruta virtual per augmentar la informació del lloc. Dʼaquesta manera, si estiguessis, per exemple, a lʼantic monument a Los Caídos, podries consultar a través del telèfon la història del monument, per què va ser enderrocat, etc. Tot des dʼuna perspectiva comunicativa.
És aquí on rau la diferència respecte dʼaltres propostes de recuperació de la memòria històrica: si el projecte que proposem sʼacabés realitzant, la gent podria reconèixer al carrer els indrets de la ruta perquè tindrien algun tipus dʼidentificació.
Ara mateix no hi ha cap tipus de senyalització?
No. De moment, lʼitinerari només es pot seguir a través del web de projecte, des dʼon et pots descarregar el tríptic de la ruta, que inclou un mapa i informació de cadascuna de les parades.
Tal com ja he explicat, amb aquesta iniciativa pretenem posar en evidència que el territori ha dʼestar marcat, tot això ha dʼacabar fixat al carrer. És a dir, algun signe comunicatiu ha de facilitar lʼaccés al que es vol explicar sobre aquell indret concret, i aquesta és una primera experiència. Però no vol dir que nosaltres presentem un projecte per realitzar, sinó per reflexionar sobre el fet que és possible dur-lo a terme. LʼAjuntament de Barcelona, si vol, ja farà el que calgui.
El projecte també proposa idees dʼintervenció en tres espais on en la darrera dècada sʼhan enderrocat monuments franquistes...
Es proposen tres projectes dʼart públic i disseny urbà per fer visibles tres espais «sense memòria»: els monuments a José Antonio Primo de Rivera i a Los Caídos, i la Presó de Dones. Bàsicament són propostes per identificar el que hi havia, per no deixar desaparèixer el traç del record en aquell lloc.
En què consisteixen aquestes propostes dʼintervenció?
Depenent de les característiques del territori, canvia el tipus de proposta. Per exemple, als jardins on abans sʼalçava el monument a Los Caídos, davant del Palau Reial de Pedralbes, es proposa la instal·lació de plafons informatius amb imatges i jocs de paraules a les principals interfícies de transport públic que connecten la zona, per fer visible la història del monument.
A lʼantiga Presó de Dones de les Corts, a la plaça de la Reina Maria Cristina, avui només hi queda una petita placa que identifica lʼemplaçament de manera genèrica. En aquest cas, es proposa marcar el perímetre que actualment ocupa un conegut centre comercial, a través dʼun disseny dʼelements dʼespai públic on sʼinclourien apartats de la història de la presó a partir de material gràfic i verbal. La idea és aprofundir en les vivències personals gravant, cada dos metres, el nom de les recluses i les dates dʼinternament, així com frases que expliquin històries personals i col·lectives dels fets viscuts en aquest indret fa cinquanta anys.
I, per últim, al desaparegut monument a José Antonio Primo de Rivera, a lʼavinguda de Josep Tarradellas, on ara només queda un sorral, es proposa revalorar lʼespai i reflotar la memòria dʼaquest monument. La intervenció planteja una reflexió sobre la memòria històrica des dʼun punt de vista crític amb un petit desnivell completament accessible per contraposar el significat de lʼantic monument i una línia del temps dels esdeveniments més significatius per donar a conèixer la història dʼaquest lloc.
En els tres casos, les propostes dʼintervenció tracten bàsicament de comunicació, delimitació i reordenació del territori.
Es preveuen més accions en el marc del projecte?
Aquesta proposta estaria acabada. Però en principi, continuaríem amb la idea de treballar les Corts més a fons, ja que som del barri, i dʼaquesta manera, potenciar la relació entre la zona universitària i el districte. De fet, ja estem parlant amb lʼACME per fer un altre exercici, un altre plantejament per al curs vinent continuant amb aquest procés dʼidentificació que sʼha exposat.
Amb els nous estudiants que arribaran al màster, procedents de tot el món (bàsicament de la Xina, Grècia, Amèrica del Nord i Llatina), sʼha pensat a aprofundir aquesta ruta. Segurament es tractarà de buscar altres indrets per incorporar a lʼitinerari i fer un pas més en el projecte. Això no obstant, aquest cop serà més difícil perquè haurem dʼidentificar espais de memòria que no són tan obvis ni tan clars.
Creu que la proliferació de projectes per recuperar la memòria històrica no només a Barcelona, sinó a tot Espanya i al món, obeeix a un exercici de responsabilitat democràtica?
És un exercici de ciutadania i de dret absolutament necessari. Recordar què va passar i què va significar un lloc, un símbol, un fet, és un exercici imprescindible per comprendre dʼon venim i cap a on anem.
Malauradament, tot el plantejament actual més neoliberal vol negar les memòries. Ara, més que mai, sʼhauria de reivindicar lʼanàlisi de com es van guanyar els drets socials i com es va aconseguir lʼestat del benestar perquè estem retrocedint a moments anteriors a totes aquestes lluites. En alguns aspectes estem tornant gairebé a un sistema de pre Revolució Francesa. I, és clar, hi ha més de dos-cents anys entremig!
Propostes com les que plantegem teòricament han de servir per ajudar-nos a obrir els ulls.
I quin paper hi té la universitat en tot això?
La universitat és clau en el sistema institucional de la democràcia. Té lʼobligació, primer, dʼestar al dia i vinculada amb la societat, però també ha de servir aquesta societat. De quina manera? Amb una implicació molt directa en els temes socials, culturals, etc. de lʼentorn proper. Aquesta és la nostra perspectiva des de fa molts anys. No és lʼhabitual perquè aquesta perspectiva vol dir que no hem de pensar en les altres institucions únicament i exclusivament com a proveïdores de projectes, sinó que hem de treballar en projectes que siguin conjunts, estiguin o no finançats, perquè tenim un gran potencial de coneixement, de creativitat, etc. i això pot obrir moltes portes.
La iniciativa que presentem nʼés un exemple. Amb aquest projecte mostrem que la universitat pot treballar amb la ciutadania i aportar idees per aconseguir que quedi algun tipus de registre dels espais de la memòria perquè, si no, al final perdem les arrels i la identitat. Ara és el torn de lʼAjuntament...
De moure fitxa?
Exactament. Són idees que es podrien dur a terme de manera senzilla per fer emergir la història a lʼespai públic, i si lʼAjuntament vol les podria implementar.