ʻNational Geographicʼ selecciona els cossos inhumats trobats a Begues entre les deu principals troballes arqueològiques del 2013

No és la primera vegada que National Geographic destaca una de les troballes de la cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat) entre les deu més importants de lʼany. De fet, lʼEncantat de Begues, lʼestatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica, va ser seleccionat en el top ten del 2012.

 

Les excavacions a la cova de Can Sadurní van treure a la llum el passat mes de novembre quatre esquelets humans de fa vora 6.400 anys, inhumats segons un model funerari desconegut fins ara a la península Ibèrica. Hi ha molt poques coves amb necròpolis pertanyents al període de la troballa, el neolític mitjà inicial. Aquest cas té la particularitat, a més, que els cossos es conserven pràcticament íntegres i en la posició en què van ser inhumats. Precisament en una campanya anterior a la mateixa cova, es van localitzar restes de la cervesa més antiga dʼEuropa entre lʼaixovar funerari dʼuns altres cossos inhumats (no tan ben conservats), pertanyents a la mateixa capa sepulcral. Les excavacions a Can Sadurní són a càrrec del Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i lʼArqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) en col·laboració amb el Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB.

 

Les restes que ara sʼhan descobert van quedar protegides gràcies a una lleugera caiguda de pedres des de lʼexterior, quan els cossos dels quatre individus encara estaven molt sencers o iniciaven el procés de descomposició. Pertanyen a un mascle adult dʼuns cinquanta anys, un subadult força malmès i dos infants, un dʼells dʼentre tres o quatre anys, i lʼaltre dʼentre cinc o sis. Lʼhome de cinquanta anys està acompanyat dʼun aixovar funerari que es compon dʼun vas ovoïdal amb dues nanses i de porcions seleccionades de dues cabres i un vedell. Sota el braç esquerre del cadàver, a lʼalçada del colze, sʼha trobat un penjoll dʼos polit amb una perforació per sostenir-lo.

 

Els cossos estaven alineats i en posició fetal. Els individus reposen sobre el costat dret, en posició replegada i amb la columna vertebral doblegada, dʼesquena a la paret nord de la cova. Els membres inferiors estan molt flexionats, amb els genolls davant del tòrax i les cames plegades contra les cuixes. Els braços també estan flexionats i ocupen lʼespai que hi ha entre les cames i el cap. La forta posició replegada dels individus indica que els cadàvers devien ser lligats amb cordes i es van embolcallar amb una mortalla que els constrenyia.

 

Els quatre cossos no van ser enterrats, sinó tan sols dipositats seguint el contorn de la paret nord de la cova, longitudinalment i en arc de cercle, i deixant aproximadament un metre de distància entre cadascun dʼells. Es calcula que aquesta pràctica funerària va durar al voltant de dos-cents anys. Per sobre dels cossos inhumats sʼanaven dipositant més sediments; i posteriorment, es prosseguia amb el dipòsit de més inhumacions sobre aquests nous sediments. Un nou episodi de despreniment de blocs, aquest cop força important, va desplaçar i escampar les restes dels darrers cossos que sʼhi havien dipositat. Entre aquestes inhumacions posteriors, i més mal conservades, es va localitzar lʼany 1999, i dipositat com a aixovar al costat dʼun peu i una mà en connexió, el fragment dʼuna gerra on es van identificar oxalats i fitòlits dʼordi. Els investigadors van determinar que eren les restes de fermentació de cervesa més antigues dʼEuropa.

 

Durant la recent campanya, també sʼha trobat una estructura de combustió, que, per les seves característiques, sembla que és el producte dʼun sol episodi, concret i tancat en el temps —probablement dʼunes quantes hores—, però prou potent per crear una capa de cendra. Malgrat que es creu anterior a lʼepisodi funerari estudiat, en altres campanyes ja sʼhavien identificat, al mateix lloc, altres estructures de combustió que sí que eren contemporànies a les inhumacions. Això fa pensar que hi ha relació entre aquestes estructures de combustió i els rituals dʼinhumació. En concret, es podia tractar de focs de vetlla que sʼencenien el dia en què es dipositaven els inhumats a lʼinterior de la cavitat.

 

El treball de recerca a la cova de Can Sadurní sʼemmarca en el projecte del CIPAG La prehistòria al sud-est del Llobregat, de la costa a les muntanyes de Garraf-Ordal, que té el suport de la Universitat de Barcelona. Els coordinadors són Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria de la UB, i Manuel Edo, arqueòleg, prehistoriador i president del CIPAG. La direcció de les excavacions arqueològiques, des de fa trenta-cinc anys, és a càrrec de Manuel Edo i Ferran Antolín. En la tasca de recerca hi intervenen especialistes i laboratoris de diverses universitats catalanes: el SERP de la UB, els laboratoris dʼArqueozoologia, dʼArqueobotànica i dʼAntropologia de la UAB, la Universitat de Lleida i el CSIC, entre dʼaltres.