Notícies

Inici  >  Notícies > Trobada al riu Ebre i al pantà de Vallvidrera una planta que es considerava...

Trobada al riu Ebre i al pantà de Vallvidrera una planta que es considerava extingida a Catalunya

L’espècie <i>Spirodela polyrrhiza</i>  té un cos miniaturitzat, reduït a un disc flotant del qual pengen diverses arrels, sense tiges ni fulles.

L’espècie Spirodela polyrrhiza té un cos miniaturitzat, reduït a un disc flotant del qual pengen diverses arrels, sense tiges ni fulles.

Aquesta planta, catalogada com a espècie extingida a Catalunya, ha estat descoberta al curs baix del riu Ebre i al pantà de Vallvidrera, a Barcelona.

Aquesta planta, catalogada com a espècie extingida a Catalunya, ha estat descoberta al curs baix del riu Ebre i al pantà de Vallvidrera, a Barcelona.

30/01/2014

Recerca

Spirodela polyrrhiza és el nom d’una petita planta flotant que no es trobava a la conca mediterrània des de fa més de vuitanta anys. Aquesta planta, catalogada com a espècie extingida a Catalunya, ha estat descoberta al curs baix del riu Ebre —a la zona de Tortosa i Amposta— i al pantà de Vallvidrera, a Barcelona. La troballa científica al riu Ebre està descrita en un article publicat a Flora Montiberica, signat per Núria Bonada, del Departament d’Ecologia de la UB, i Óscar Gavira i Tony Herrera Grao, de l’empresa Mediodes Consultoría Ambiental y Paisajismo, i en un altre article, publicat a la revista Orsis per experts del Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre.

 

Un gegant a la família de les llenties d’aigua
 
L’espècie Spirodela polyrrhiza, que pertany a la família de les llenties d’aigua, té un cos miniaturitzat, reduït a un disc flotant del qual pengen diverses arrels, sense tiges ni fulles. Amb un diàmetre de prop de 10 mil·límetres, és considerada un gegant dins del grup de les llenties d’aigua (per exemple, l’espècie Wolffia arrhiza no fa més d’1,5 mil·límetres de diàmetre).
 
Aquesta espècie, de distribució mundial, també es troba a la conca hidrogràfica atlàntica a la Península. A Catalunya, però, només era coneguda a la zona de l’Empordà i no s’havia identificat mai a la conca de l’Ebre ni a la rodalia de Barcelona. En territori català, les darreres referències conegudes es van fer fa més de vuitanta anys al Rosselló, tot i que també n’hi ha del segle XIX corresponents a l’àrea d’Empúries. Quan la planta va desaparèixer de Catalunya, també ho feia de tota la conca mediterrània ibèrica, ja que no s’havia identificat en cap altre punt hidrològic d’aquesta xarxa.
 
«Aquesta planta es troba en zones entollades relativament someres, en aiguamolls i marges de rius grans, compartint l’hàbitat natural amb altres espècies de llenties d’aigua o de macròfits», explica la professora Núria Bonada, que és membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB.
 
Sense notícies de l’espècie durant vuitanta anys
 
Més de vuitanta anys després, la S. polyrrhiza ha estat redescoberta al curs baix de l’Ebre i, a més, al pantà de Vallvidrera, tal com descriu un treball recent publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i coordinat per l’expert Pere Aymerich.
 
«Aquesta espècie no s’havia trobat més a la seva localització original ni havia estat identificada en estudis previs al riu Ebre, amb la qual cosa suposem que ja de per si es tractava d’una espècie poc freqüent i restringida a hàbitats molt concrets», apunta Núria Bonada. «L’absència d’hàbitat potencial i els possibles canvis de règim hidrològic dels rius podrien explicar que tingués una distribució reduïda que l’hagués portat a una suposadaextinció». Els autors descarten que l’espècie hagi passat desapercebuda, almenys al tram baix de l’Ebre, «atès que s’hi han anat fent inventaris fitosociològics de manera periòdica».
 
Redescoberta però caldrà protegir-la
 
Aquesta troballa científica és important perquè retorna la S. polyrrhiza al catàleg d’espècies catalanes. Aquest coneixement contribuirà a millorar la gestió del territori natural. Ara bé, tot i desaparèixer del catàleg d’espècies extintes, aquesta espècie vegetal no deixa d’estar amenaçada.
 
Caldrà, per tant, prendre mesures per garantir-ne la conservació i evitar, per segon cop, la seva aparent extinció a la conca mediterrània peninsular. «Es tracta d’una espècie que pot viure en ambients amb concentracions de nutrients i matèria orgànica importants —assenyala Núria Bonada—, però canvis en els règims hidrològics dels rius, o un augment de la temporalitat de les aigües (consum agrícola, canvi climàtic, etc.), podrien fer-ne disminuir les poblacions». No obstant això, atès que la presència a l’Ebre s’atribueix a una colonització relativament recent, cal esperar que l’espècie estigui en fase d’expansió, conclouen els autors.
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona