Notícies

Inici  >  Notícies > Nanopartícules amb fàrmacs antimalàrics limiten la resistència dels paràsits...

Nanopartícules amb fàrmacs antimalàrics limiten la resistència dels paràsits

La recerca l'han dut a terme investigadors de l’IN2UB, del CRESIB (centre d'investigació d'ISGlobal) i de l'IBEC.

La recerca l'han dut a terme investigadors de l’IN2UB, del CRESIB (centre d'investigació d'ISGlobal) i de l'IBEC.

27/02/2014

Recerca

Una recerca conjunta duta a terme per investigadors de l'Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB, centre d'investigació d'ISGlobal) i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) mostra que un fàrmac antimalàric encapsulat dins de nanopartícules, concretament en sals de cloroquina amb polímers de poliamidoamines (AGMA1 i ISA23), és notablement més eficaç in vivo que el fàrmac lliure i limita l'aparició de resistències.

El tractament terapèutic actual contra la malària necessita estratègies capaces d'introduir selectivament fàrmacs a les cèl·lules parasitades per Plasmodium. En aquest estudi els investigadors han explorat els nanosistemes polimèrics AGMA1 i ISA23 com a adjuvants de fàrmacs antimalàrics contra el patogen, és a dir, com a potenciadors de l'acció dels fàrmacs. De fet, la sal polimèrica AGMA1 té activitat antimalàrica per si mateixa, ja que s'ha comprovat que inhibeix el creixement in vitro de Plasmodium falciparum. L'estudi revela que, davant glòbuls vermells infectats per Plasmodium i glòbuls vermells no infectats, els dos polímers s'uneixen preferentment als primers. A més, es mostren com a diana contra el paràsit en espècies com ara Plasmodium falciparum i Plasmodium yoelii, àmpliament divergents, que infecten éssers humans i ratolins, respectivament. L'administració intraperitoneal de 0,8 mg/kg de cloroquina conjugada en forma de sals amb AGMA1 o ISA23 va curar ratolins infectats per P. yoelii, mentre que els animals control, tractats fins i tot amb dosis dues vegades més altes del medicament, no van sobreviure.

Xavier Fernàndez Busquets, investigador de l’IN2UB i d'ISGlobal i director d'aquest estudi, explica que «aquests polímers capaços d'encapsular fàrmacs antimalàrics presenten baixa toxicitat, alta biodegradabilitat i la interiorització selectiva en glòbuls vermells infectats per Plasmodium d'espècies tan divergents com ara humans i ratolins». «Per tant —conclou, aquests polímers es poden considerar candidats prometedors en el camp terapèutic antimalàric».

 
Referència de l'article:

P. Urbán, J. J. Valle Delgado, N. Mauro, J. Marques, A. Manfredi, M. Rottmann, E. Ranucci, P. P. Ferruti, X. Fernàndez Busquets. «Use of poly(amidoamine) drug conjugates for the delivery of antimalarials to Plasmodium». Journal of Controlled Release, gener de 2014. Doi: 10.1016/j.jconrel.2013.12.032 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona