Universitat de Barcelona

Simulació de la temperatura i la humitat de l’aire a les 15 hores del 27 d’agost del 2010 en un tall vertical sobre Barcelona (Collserola a l’esquerra i el mar a la dreta).

En un article publicat a la revista científica Natural Hazards and Earth System Sciences,  els investigadors Jordi Mazon i David Pino, de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC, i Mariano Barriendos, de la UB, proposen anomenar flash heats els episodis de pujada sobtada de la temperatura ambient d'una durada compresa entre dues hores i dos dies. Actualment, no existeix un nom científic reconegut per definir els episodis de temperatura anòmala que abastin aquests períodes de temps, tot i que sí que es reconeix l’existència del fenomen. La nova denominació podria suposar canvis en els protocols d’actuació per a la prevenció de cops de calor o d’incendis forestals, així com en la cobertura de les companyies asseguradores per danys causats per aquests fenòmens.

D’una banda, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) identifica com a onada de calor (heat wave) els períodes en què la temperatura puja de manera anormal, almenys 5 °C per sobre de la mitjana, durant dos dies consecutius com a mínim i fins a diverses setmanes. D’altra banda, la Societat Americana de Meteorologia (AMS) denomina heat burst els episodis similars, però d’una durada de pocs minuts, i excepcionalment, de fins a una o dues hores com a màxim.

Rècord històric de temperatura a Barcelona 

La recerca es basa en l’anàlisi instrumental i la simulació numèrica a partir de les dades de temperatura i humitat preses a Barcelona el 27 d’agost de l’any 2010, i a Heraklion (Creta, Grècia) el 21 de març del 2008. En el primer cas, Barcelona va experimentar el rècord històric de temperatura màxima mitjana en 230 anys (des que hi ha registres), i va arribar a registrar 39,8 °C a nivell del mar. L’episodi, que va durar menys de deu hores (el pic central va ser de cinc hores aproximadament), es va conèixer com a petita onada de calor a falta d’una denominació específica per a aquest fenomen.

En el cas de Grècia, es va detectar una pujada anòmala de la temperatura que va durar dotze hores i va arribar a 34 °C de màxima durant la matinada del 21 de març del 2008. Els dos casos es caracteritzen per un augment de la temperatura mitjana de més de 5 °C causat pel moviment ràpid d’una dorsal d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica. Una dorsal és una prolongació d’un anticicló que en un mapa sinòptic —la representació gràfica del camp de pressió atmosfèric— es representa com una extensió de relleu isobàric en forma d’esquena d’ase, preferentment cap a la banda polar de les altes pressions. La irrupció de la dorsal africana a la península Ibèrica comporta l’entrada d’aire calent i, conseqüentment, la pujada de la temperatura.

A més dels moviments de les dorsals, els flash heats poden ser causats per un efecte Foehn marcat i persistent. Aquestefecte consisteix en un reescalfament i assecament de l’aire en la vessant de sotavent d’una serralada, en condensar-se tota la humitat a la vessant de sobrevent. Tant la incidència de les dorsals com l’efecte Foehn comporten pujades de temperatura que, sovint no superen les quaranta-vuit hores de durada continuada i, per tant, no poden ser catalogades com a onades de calor.

Efectes en l’estudi del canvi climàtic

Discernir entre onada de calor i flash heat pot ajudar a afinar en l’estudi del comportament atmosfèric, en l’anàlisi de la dinàmica i l’evolució de l’escalfament global i, per tant, en la recerca sobre el canvi climàtic.

Així mateix, els autors analitzen els possibles impactes en l’agricultura, el consum energètic, el medi ambient i la salut. Pel que fa al medi ambient i la salut, existeix un risc real que les pujades sobtades de temperatura iniciïn els incendis forestals o tinguin efectes en la salut, com ara els cops de calor. Però, si els episodis de calor no arriben a durar més dos dies seguits, no es poden identificar com a onades de calor i, per tant, no s’activen protocols de prevenció d’incendis ni s’informa la ciutadania sobre les precaucions que cal adoptar envers els possibles cops de calor.

De la mateixa manera, els flash heats poden tenir efectes en el consum energètic o provocar danys en els conreus, que es podrien prevenir amb el reconeixement i l’estudi amb més profunditat d’aquests períodes de calor. A més, aquests danys no acostumen a estar coberts per les asseguradores: les pòlisses no inclouen els flash heats perquè no estan reconeguts per les organitzacions competents. En la gran majoria dels casos, s’asseguren només els episodis catalogats com a onades de calor.

Després de publicar la recerca a la revista de divulgació científica Natural Hazards and Earth System Sciences al febrer, ara els investigadors proposaran la nova definició a l’OMM a través del Servei Meteorològic de Catalunya i l’Agència Estatal de Meteorologia.