La UB investeix doctor honoris causa el president de lʼEquador, Rafael Correa

 

 

En la seva intervenció, Joan Tugores ha subratllat que «la trajectòria política de Rafael Correa reflecteix els principis i valors que va promoure com a acadèmic i que li han permès fer una anàlisi lúcida dels problemes del seu país i de lʼentorn global». Així mateix, ha recordat que «ja en les seves publicacions científiques hi figura, en un lloc privilegiat, la creació de llocs de treball i la reducció de la pobresa i les desigualtats, així com el concepte de deute social, com el més rellevant de les responsabilitats dʼuna societat en àmbits com la salut, lʼeducació i la protecció social». Tugores ha destacat que el programa polític del president de lʼEquador posa de manifest que «hi ha maneres constructives i de progrés dʼentendre i canviar el món que mereixen ser explorades». «Fa poques setmanes —ha explicat Tugores—, el mateix FMI publicava unes dades per a lʼEquador que pràcticament duplicaven les del conjunt de lʼAmèrica Llatina i triplicaven les de lʼEuropa de lʼausteritat neoliberal en indicadors tan ortodoxos com el PIB, i les milloraven ostensiblement en aspectes tan diversos com la balança per compte corrent o atur».

 

Per la seva banda, Joaquim Prats ha repassat la trajectòria del president com a docent a la Universitat Catòlica de Guayaquil, on va dirigir el Departament dʼEconomia, i ha posat lʼèmfasi en lʼafany de Correa per millorar lʼeducació com a element fonamental de la profunda transformació que està experimentant lʼEquador. Prats ha lloat la «radicalitat dels canvis i la velocitat amb què sʼestan produint», i ha repassat les diferents reformes normatives que sʼhan dut a terme, com ara la Constitució del 2008, que estableix que lʼeducació és condició necessària per a la igualtat dʼoportunitats i per assolir la societat del benestar «perquè garanteix la gratuïtat, universalitat i laïcitat de lʼeducació pública». A més, ha posat en relleu que sʼestà promovent una participació activa de la comunitat educativa i de les famílies en els processos educatius, que sʼha aplicat un programa dʼeducació per a adults i que sʼha establert com a objectiu prioritari la revaloració de la professió docent. Així mateix, en lʼàmbit de lʼeducació superior, sʼha impulsat un fort canvi en programes de qualitat i dʼavaluació externa, que ha suposat, entre dʼaltres, la clausura de catorze universitats de baixa qualitat i la creació de programes per incrementar la qualitat de la formació de les universitats restants.

 

A partir dʼuna citació del darrer llibre de Jorge Wagensberg, El pensador intruso, que assegura que «el més important no ha de ser ni el premiat, ni el premiador, sinó més aviat allò que es premia, és a dir, lʼobjecte del premi», el rector de la UB, Dídac Ramírez, ha remarcat que, «en lʼacte dʼavui, allò que es premia és una aposta sòlida i sense fissures per lʼeducació». Ramírez també ha destacat que, gràcies a una educació pública de qualitat i a programes de formació per a adults, lʼEquador ha fet un salt qualitatiu enorme cap a un estat del benestar desitjable. Tornant a lʼobra de Wagensberg —en què el pensador intrús es defineix com aquell investigador que decideix acostar-se a la frontera entre disciplines—, el rector ha assenyalat que Correa «posseeix les característiques dʼaquest pensador intrús: la determinació en la seva aposta pel coneixement i la resiliència per suportar els cops del camí. Coneixement i resiliència que també emanen dʼelaborar una política pública efectiva i equitativa, que superi les restriccions i retrets que les teories dominants plantegen quan ens separem de les posicions neoclàssiques i liberals». Ramírez ha acabat el seu parlament sentenciant que «no hi ha millor camí per garantir el progrés dʼuna nació que lʼeducació».

 

En el seu discurs dʼinvestidura, «El desarrollo como proceso político: el caso del Ecuador», Rafael Correa sʼha mostrat profundament agraït i honrat de rebre la distinció del grau de doctor honoris causa, i ha confessat que tornar a «lʼacadèmia» li renova lʼànima «perquè en la vida acadèmica impera la senzillesa i a ningú se li acudiria dir cap falsedat, mentre que en política, sovint, el que més parla és el que menys en sap». Ha lloat Catalunya i lʼamor per la cultura que sʼhi respira. Sʼha referit a la diada de Sant Jordi i ha anomenat personalitats del món artístic com ara Montserrat Caballé, Joan Manuel Serrat, Pau Casals o Antoni Gaudí. Correa, així mateix, ha expressat la seva admiració per la resistència que la Universitat de Barcelona —i el poble català en general— ha fet en el decurs de la història per preservar la seva cultura. «Perquè  les idees sempre superen les armes», ha afirmat.

 

El president equatorià ha dedicat expressament lʼhonoris als «germans migrants i a lʼhospitalitat i obertura que ha tingut Catalunya amb ells». Ha assegurat que la principal causa de la crisi econòmica que va sacsejar el seu país va ser la liberalització financera realitzada el 1994, «en ple auge del fonamentalisme liberal». Així mateix, i referint-se a la crisi europea, ha criticat durament el que ell anomena una «teoria econòmica teoclàssica», que legitima sense límits tots els excessos del capital. Ha mostrat el seu rebuig cap a «les clàusules absolutament abusives dels contractes hipotecaris que han ocasionat que tot el risc repercuteixi sobre el ciutadà, sobre les famílies». Correa assegura que «la inflexibilitat dels bancs ens ha portat a un despropòsit ètic: persones sense llar i cases sense persones».

 

A parer del president, la sortida de la crisi passava necessàriament per recuperar el control de la societat sobre els mercats, i ha explicat quina ha estat la seva política de govern durant el seu mandat: «Vèncer la pobresa extrema és lʼimperatiu moral de la humanitat, no només perquè és lʼatemptat més gran contra els drets i les llibertats humanes, sinó perquè per primera vegada en la història no és fruit de lʼescassetat de recursos sinó de sistemes excloents».

 

Ha destacat, entre les principals fites assolides, la compra del deute extern, la forta negociació de nous i millors contractes petroliers i la creació de lʼanomenat salari digne. Des que es va implementar, lʼany 2011, van començar a pujar els salaris i fins i tot el salari mínim ha igualat el salari digne.

 

«Per nosaltres, lʼeducació és el més important», ha sentenciat. «Actualment, el Ministeri dʼEducació és la cartera amb més recursos assignats; sʼhi inverteix 4,6 vegades més que lʼany 2006». Correa sʼha lamentat que fa uns anys pràcticament no hi havia oferta dʼensenyament inicial públic i ha explicat que actualment estan construint nombrosos centres dʼaquest nivell dʼestudis i sʼestan regulant estrictament tots els centres privats. Fruit dʼaquestes mesures, ha assegurat que «lʼeducació general bàsica ja està universalitzada a lʼEquador i es camina en la mateixa direcció en el cas del batxillerat». Han eliminat el cobrament de matrícula, han ordenat lʼoferta educativa i incentiven lʼescolarització dels menors oferint llibres, uniformes i dietes als alumnes.

 

El president ha subratllat, així mateix, que «sʼestà consolidant una cultura de qualitat en què «sʼavalua les institucions, els docents i els estudiants». També ha fet esment a la creació de la Universitat Nacional dʼEducació, que té lʼobjectiu dʼactualitzar els coneixements i les pràctiques pedagògiques dels mestres equatorians a través de programes de postgrau semipresencials. Sʼha referit a la creació de quatre noves universitats, entre les  quals hi ha la Universitat de Yachay, el rector de la qual serà el catedràtic de Química Orgànica de la UB Fernando Albericio.

 

Correa ha defensat que «els sistemes polítics, econòmics i socials que prevaldran en el futur seran aquells que permetin un major avenç científic i tecnològic, però també, i això és molt important, la seva millor aplicació per al bé comú».

 

L'acte també ha comptat amb la intervenció de la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, Lourdes Cirlot, que ha llegit el poema "Canto de las trabajadoras. Navidad", de la poetessa equatoriana Aurora Estrada y Ayala de Ramirez.

 

Paral·lelament a lʼacte dʼinvestidura, sʼha signat un acord de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i lʼEquador mitjançant el qual la UB sʼimplicarà en el desenvolupament de la política universitària de lʼEquador. El conveni estableix diverses línies dʼactuació, com ara lʼintercanvi de coneixement, experts, docents i estudiants en àrees considerades estratègiques per al país sud-americà per canviar el model productiu. Algunes dʼaquestes àrees són la recerca aplicada, la promoció del talent, la sostenibilitat mediambiental, el foment del pensament crític o la formació de docents orientats al desenvolupament educatiu.