Rere la pista dels llacs esteparis de Mongòlia

Mongòlia és un ampli i àrid país centreasiàtic que conté llacs i zones humides similars als de les estepes i muntanyes ibèriques.
Mongòlia és un ampli i àrid país centreasiàtic que conté llacs i zones humides similars als de les estepes i muntanyes ibèriques.
Recerca
(28/04/2014)

Catalogar més de 12.000 llacs i llacunes de lʼestepa de Mongòlia, identificar noves espècies de crustacis desconegudes fins ara i desenvolupar estratègies per diagnosticar lʼestat dels llacs de la península Ibèrica i el continent europeu són alguns dels reptes científics que aborda el Catàleg limnològic dels llacs de Mongòlia, un projecte dirigit per lʼinvestigador Miguel Alonso, col·laborador del Departament dʼEcologia de la UB i expert en lʼestudi de la limnologia de llacs i aiguamolls.

Mongòlia és un ampli i àrid país centreasiàtic que conté llacs i zones humides similars als de les estepes i muntanyes ibèriques.
Mongòlia és un ampli i àrid país centreasiàtic que conté llacs i zones humides similars als de les estepes i muntanyes ibèriques.
Recerca
28/04/2014

Catalogar més de 12.000 llacs i llacunes de lʼestepa de Mongòlia, identificar noves espècies de crustacis desconegudes fins ara i desenvolupar estratègies per diagnosticar lʼestat dels llacs de la península Ibèrica i el continent europeu són alguns dels reptes científics que aborda el Catàleg limnològic dels llacs de Mongòlia, un projecte dirigit per lʼinvestigador Miguel Alonso, col·laborador del Departament dʼEcologia de la UB i expert en lʼestudi de la limnologia de llacs i aiguamolls.

Mongòlia és un ampli i àrid país centreasiàtic que conté llacs i zones humides similars als de les estepes i muntanyes ibèriques. Escassament poblat i amb temperatures extremes, aquest país encara té una gran quantitat de llacs i rius que sʼhan mantingut quasi intactes des de fa milers dʼanys fins avui. La seva situació geogràfica, oposada a la de la península Ibèrica, permet establir relacions taxonòmiques entre organismes dels extrems longitudinals del Paleàrtic.

 
 
De Mongòlia a la península Ibèrica
 
Els llacs esteparis es poden trobar en planes de regions de clima continental a diferents latituds de tot el planeta. Solen ser llacs poc profunds, molt fràgils, que es dessequen fàcilment i tenen una elevada productivitat biològica. «Els llacs esteparis són ecosistemes extraordinàriament valuosos», assegura Miguel Alonso, que és membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB. «A Mongòlia trobem llacunes en un estat excepcional de conservació que són semblants a les que existien a la península Ibèrica abans de ser destruïdes per lʼacció humana», continua lʼexpert.
 
Grans llacs permanents dʼaigua dolça, llacunes temporals dʼaigües mineralitzades o llacs hipersalins són alguns dels ecosistemes estudiats des de lʼany 2005 per les expedicions dirigides per Miguel Alonso a Mongòlia. El projecte ha permès fins avui estudiar les característiques ecològiques de 880 llacs esteparis del país mongol, en el marc del Programa de Conservació de la Biodiversitat dʼEndesa i amb la col·laboració de la Universitat Nacional de Mongòlia.
 
 
A la recerca de les autèntiques estepes
 
«A lʼÀsia central trobem les autèntiques estepes», explica Alonso. «A diferència del que passa al nostre país, a Mongòlia la pluja i la calor coincideixen a lʼestiu i la sequera i el fred extrem a lʼhivern, la qual cosa defineix lʼautèntic domini estepari». Tot i així, els llacs esteparis asiàtics són molt similars als de la Península, amb clima mediterrani, i comparteixen moltes similituds en hidromorfologia i en comunitats biològiques.
 
«La recerca ―continua Alonso― ens permet establir comparacions i relacions biogeogràfiques entre espècies vicàries dels llacs esteparis ibèrics, que estan desapareguts o profundament alterats en lʼactualitat. Aquest projecte també ajudarà a establir indicadors sobre lʼestat ecològic de referència en llacs esteparis de lʼEuropa industrialitzada, tal com exigeix la normativa europea actual».
 
 
Més espècies al mapa de la biodiversitat a lʼÀsia central
 
Galaziella murae, Alona irinae, Alona floessneri i Phallocryptus tserensodnomi són les noves espècies de crustacis descobertes que amplien el mapa de la biodiversitat als ecosistemes lacustres a Mongòlia. Són crustacis branquiòpodes, un grup molt antic de crustacis, considerats autèntics fòssils vivents que encara conserven característiques ancestrals. Segons els resultats, P. tserensodnomi presenta moltes similituds amb P. spinosa, una espècie del Paleàrtic occidental. En el cas dʼA. floessneri, aquesta espècie sembla tenir una alta afinitat amb Alona salina ―espècie identificada per Alonso el 1996 a Espanya―, que és freqüent a les llacunes del Bodón Blanco (Bocigas, Valladolid) i en altres llacunes endorreiques ibèriques i de lʼIran.
 
Tal com explica Alonso, que ha descrit vint espècies biològiques al llarg de la seva trajectòria investigadora, «estudiem els crustacis com a bioindicadors perquè són organismes altament especialitzats, molt fidels al seu hàbitat natural, amb un cicle de vida relativament llarg, i deixen rastres biològics que són fàcilment recognoscibles i permanents de gran interès científic, fins i tot per a reconstruccions paleoclimàtiques».
 
 
Llacs esteparis: un escenari alarmant a la Península
 
La sobreexplotació dʼaqüífers per la mineria i alguns projectes de transvasaments hidrològics són les amenaces més directes per a la conservació dʼaquests ecosistemes de les planes mongoles. Però a la península Ibèrica la situació dels llacs esteparis és realment alarmant. Tal com apunta Miguel Alonso, que va fer el doctorat a la UB sota la direcció del prestigiós ecòleg Ramon Margalef, «al nostre país, existeixen zones estepàries que són úniques a lʼEuropa occidental, com els Monegres, la conca de lʼEbre, la conca del Duero, el Tajo-Guadalquivir, la Manxa, etc. No obstant això, els últims anys sʼhan fet intervencions que han provocat la desaparició de moltes de les llacunes més emblemàtiques en aquestes àrees. Lʼagricultura és la principal amenaça per a aquests ecosistemes però encara hi ha possibilitats de recuperació i regeneració dʼalguns dʼells i no seria difícil fer-ho. Cal utilitzar tota la nostra intel·ligència i voluntat per conservar-los».