Un equip científic de la UB descriu un nou llinatge dʼaranyes ʻLoxoscelesʼ a les illes Canàries

 

Hi ha més de 107 espècies del gènere Loxosceles distribuïdes en regions de tot el món, especialment a lʼÀfrica i Amèrica. Són petites aranyes de color marró, dʼhàbits nocturns, cos dʼaspecte piriforme, i tres parells dʼulls disposats en forma de triangle. Loxosceles és també un gènere dʼinterès sanitari: en alguns casos, la picada de lʼaranya pot causar efectes de diversa consideració sobre els afectats. 

 

«Les Loxosceles no són aranyes agressives», detalla el professor Carles Ribera, expert en sistemàtica i filogènia animal i membre del Grup de Recerca de Sistemàtica i Evolució Zoològica de la UB. «És un gènere dʼaranyes que es troba distribuït principalment per Amèrica del Sud i del Nord i per lʼÀfrica. Només en casos molt extrems, la picada de les Loxosceles pot desencadenar quadres greus de loxoscelisme per la toxicitat del verí, que té acció necrotitzant i hemolítica».

 

A les Canàries, lʼúnic representant conegut del tàxon Loxosceles era lʼespècie L. rufescens, originària de lʼàrea mediterrània i probablement introduïda a les illes per lʼacció humana. Ara bé, a totes les illes  —a excepció de La Palma — també hi ha, com a mínim, un llinatge endèmic de Loxosceles, apunten els experts de la UB. La descoberta del nou grup endèmic dʼaranyes del gènere Loxosceles —que mostra un alt grau de diversificació— amplia el catàleg de la biodiversitat dels artròpodes en aquest territori insular.

 

Tal com explica lʼexpert Enric Planas, «hi ha diferències morfològiques, genètiques i ecològiques entre el nou grup endèmic dʼaranyes i lʼespècie coneguda fins ara, L. Rufescens». «El grup endèmic dʼaranyes Loxosceles —assenyala lʼexpert—mostra diferències en els òrgans reproductors, es troba en hàbitats naturals i més conservats (esquerdes, coves, pedres, etc.) i suposem que sʼhan dispersat dʼilla en illa de forma natural». En canvi, lʼespècie introduïda, L. rufescens,és una aranya habitual en ambients urbans, més pròxims als humans, i la seva colonització és moderna.

 

Els experts de la UB han analitzat la diversitat i els patrons de distribució de Loxosceles a tot lʼarxipèlag canari. Aplicant tècniques de filogènia molecular, han determinat la història evolutiva de les aranyes Loxosceles a les Canàries incloent en lʼestudi espècies de Loxosceles de Tunísia, la península Ibèrica, Guinea, Madeira, el Marroc i Namíbia.

 

Com es van dispersar les poblacions endèmiques dʼilla en illa? El model clàssic de dispersió a través de corredors en illes oceàniques (stepping stone model) explica com es va forjar la distribució de les poblacions endèmiques a les Canàries: fa més de deu milions dʼanys, el llinatge endèmic es va dispersar des del continent fins ales illes més antigues (Fuerteventura i Lanzarote) i, més tard, dʼaquestes a la resta dʼilles de lʼarxipèlag (més modernes). Els resultats de lʼestudi també coincideixen amb la teoria de la biogeografia insular: a les illes dʼedat mitjana (és a dir, Tenerife i Gran Canària) hi trobem la major diversitat biològica.

 

El vulcanisme també té un paper clau en la diversificació dʼespècies a moltes illes oceàniques com lʼarxipèlag canari. Segons algunes hipòtesis, fa 3,5 milions dʼanys, la major part de la biota insular de Gran Canària va desaparèixer arran de lʼepisodi volcànic del Roque Nublo. «Aquesta hipòtesi no coincideix amb els resultats del nostre estudi», remarca Enric Planas. «En concret, el que sʼha constatat és que el fenomen geològic del Roque Nublo probablement va afavorir la separació de dos llinatges locals dʼaranyes Loxoceles a Gran Canària», conclou.

 

Les illes oceàniques són laboratoris naturals per conèixer la dinàmica dels processos evolutius sobre colonització i diversificació dʼespècies. «A les illes Canàries hi ha una gran riquesa faunística», apunta el professor Carles Ribera, que ha dirigit diversos treballs de taxonomia, sistemàtica i filogènia animal a lʼarxipèlag canari. «En aquest context, les aranyes són models excel·lents per als estudis de biogeografia i dʼespeciació als arxipèlags oceànics dʼarreu del món».

 

Els estudis biogeogràfics que aquests investigadors han dut a terme a les illes Canàries es poden aplicar a altres sistemes ecològics. «Aquests treballs —explica el professor Ribera— ajuden a millorar el coneixement científic sobre els ecosistemes naturals i aporten noves perspectives per resoldre problemàtiques relacionades amb lʼecologia, la gestió, la biologia de la conservació i lʼimpacte dʼespècies foranes en les poblacions locals».