Plàstics al mar: una altra amenaça per a les aus marines
Prop del 94 % de les baldrigues cendroses del litoral català conserven a lʼestómac peces de plàstic que han ingerit, segons un estudi publicat al Marine Pollution Bulletin per un equip liderat pel professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Animal i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). En el cas de la baldriga mediterràniai la balear, el 70 % de les aus estudiades també sʼhavien empassat plàstics, segons les conclusions de lʼarticle, que també signen Marina Codina García, Teresa Militão i Javier Moreno (UB-IRBio).
Prop del 94 % de les baldrigues cendroses del litoral català conserven a lʼestómac peces de plàstic que han ingerit, segons un estudi publicat al Marine Pollution Bulletin per un equip liderat pel professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Animal i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). En el cas de la baldriga mediterràniai la balear, el 70 % de les aus estudiades també sʼhavien empassat plàstics, segons les conclusions de lʼarticle, que també signen Marina Codina García, Teresa Militão i Javier Moreno (UB-IRBio).
La contaminació per plàstics és una amenaça coneguda —però no gaire estudiada— en ecosistemes oceànics dʼarreu del món. Tal com explica Jacob González-Solís, «aquest és el primer estudi que quantifica la ingestió de plàstics en ocells marins a la Mediterrània, un ecosistema fràgil, amb costes industrialitzades, un intens trànsit marítim i una gran densitat de plàstics acumulats».
El treball científic es basa en lʼestudi de 171 ocells marins capturats accidentalment per la flota palangrera al litoral català del 2003 al 2010. Lʼequip de la UB ha estudiat la ingestió de plàstics en aus marines especialment amenaçades o en perill, com ara la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga mediterrània(Puffinus yelkouan), la baldriga balear(Puffinus mauretanicus),elmascarell (Morus bassanus),lagavina corsa(Ichthyaetus audouinii), lagavina capnegra (Ichthyaetus melanocephalus), el gavià argentat(Larus michahellis), la gavineta de tres dits(Rissa tridactyla) i el paràsit gros(Catharacta skua).
Els plàstics que suren a la superfície del mar poden causar ofegament, úlceres, infeccions i mort a la fauna marina. Sovint són ingerits per error perquè es confonen amb aliments (consum primari); en altres casos, es troben ja a lʼestómac de les presses capturades pels ocells marins (consum secundari). Els plàstics ingerits solen ser trossos de filaments, esferes, làmines o granulat industrial.
Segons lʼestudi, el 66 % dels ocells marins havien ingerit com a mínim una peça de plàstic. En el cas de la baldriga cendrosa, el 94 % dels exemplars sʼhavien empassat diversos plàstics (una mitjana de quinze fragments per individu). Pel que fa a la baldriga balear i la mediterrània, el percentatge dʼaus afectades és del 70 %.
«Aquests resultats són preocupants», alerta González-Solís. «Les tres espècies de baldrigues més afectades són particularment fràgils, en especial la balear, classificada en perill crític dʼextinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). És una espècie endèmica de les Balears, i només hi ha a lʼentorn de 3.000 parelles reproductores a tot el món. No sabem quin impacte pot tenir, però caldria estudiar si està afectant negativament la població».
Els pollets dʼaus marines són els més vulnerables a la ingesta de plàstics ja que no poden regurgitar aliments com fan els adults. Les gavines, amb més facilitat per regurgitar menjar, acumulen menys quantitat de plàstics que les baldrigues. Lʼestudi mostra que els plàstics —la majoria procedents dʼactivitats recreatives al mar— arriben a la cadena tròfica dels oceans i poden esdevenir una nova amenaça per a les aus marines i altres organismes marins. Davant dʼaquest escenari, els ocells marins, especialment afectats per aquesta amenaça, podrien ser uns bons bioindicadors en estudis científics sobre la pol·lució marina per plàstics en els sistemes oceànics.
La ingestió accidental de plàstics és un problema global que afecta espècies de latituds tan diferents com ara lʼalbatros de Laysan (Phoebastria immutabilis), a lʼarxipèlag de les illes Hawaii, a lʼoceà Pacífic, o el fulmar boreal (Fulmarus glacialis rodgersii).
«Els plàstics floten i són difícils de degradar», alerta González-Solís. «Tots els contaminants que no són destruïts a terra acaben per arribar al mar amb el temps. I el mar no és un abocador. Potser sʼha millorat el control en la fabricació i transport de plàstics a escala industrial, però caldria establir un major control de lʼabocament de plàstics i no tolerar que els vaixells llencin directament les escombraries al mar», remarca lʼinvestigador.
González-Solís també és coautor dʼun estudi publicat recentment a la revista PLOS ONE sobre la distribució de Flavivirus —uns virus responsables de diverses malalties infeccioses en lʼésser humà i altres espècies— en la població dʼaus marines de la Mediterrània occidental. El treball destaca que els gavians argentats (Larus michahellis), àmpliament distribuïts a les costes del litoral mediterrani, poden ser potencials reservoris dʼaquests agents patògens, motiu pel qual caldria impulsar la vigilància sanitària sobre aquestes poblacions dʼaus marines.