La UB commemora el Tricentenari amb la recuperació del llibre de Ferran Soldevila ʻBarcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837)ʼ

La taula rodona, titulada «Universitat, ciutat, país: 1714-1938-2014», va coincidir amb una exposició a lʼEdifici Històric organitzada pel Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) amb motiu de lʼacte. Sʼhi podien veure alguns llibres i documents gràfics relacionats amb l'obra de Soldevila, en concret peces dels fons bibliogràfics del Pavelló de la República, les facultats de Filosofia, Geografia i Història, i el CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els materials que sʼexhibien hi havia diversos manuscrits i obres impreses amb referències a la Guerra de Successió o als setges de Barcelona ―de gran valor bibliogràfic i històric―, la butlla papal dʼerecció de la Universitat, i la primera edició, gairebé clandestina, del llibre de Ferran Soldevila. 

La presentació del llibre de Soldevila el dia 20 va ser el primer dʼun seguit dʼactivitats a la UB en el marc del Tricentenari. Així, el Vicerectorat d'Estudiants i Política Lingüística organitza l'exposició «Obrint portes: la llengua catalana a la UB» i des de lʼoficina de la comissionada per a Multilingüisme sʼhan programat un conjunt de taules rodones sobre temes com el català i la Universitat o la política lingüística. Així mateix, la Borsa dʼintercanvi lingüístic prepara lʼactivitat Ruta 1714, i els Serveis Lingüístics i Publicacions i Edicions UB treballen en la redacció dʼun tríptic sobre el període de 1714 en la història de la UB. Dʼaltra banda, el CRAI organitza una exposició virtual. I, lʼúltim trimestre de lʼany, el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura instal·larà a lʼEdifici Històric diversos plafons explicatius sobre la Universitat de Cervera, el 1714 i la Guerra de Successió, i el retorn a Barcelona de la Universitat. El material dʼaquests plafons es recollirà en una publicació. Aquestes activitats es completen amb un concert de música barroca.

El rector de la UB Pere Bosch i Gimpera, en el pròleg de 1938 a lʼobra de Soldevila, explicita el paral·lelisme entre lʼèpoca que analitza el llibre (1714 i la repressió posterior) i el moment en què va ser escrit (la Guerra Civil espanyola): «La Universitat bandejada de Barcelona [...] renasqué el 1837. La nostra, tan malmesa pel bombardeig del 18 de març, té lʼedifici pràcticament inutilitzable, però resta intacte en el seu esperit i els seus quadres. Un venturós dia tornaran els professors i els estudiants que lluiten, ara com el 1714, per les llibertats de Catalunya i dels altres pobles espanyols, i reprendran la tasca ardidament.» De fet, el llibre havia de servir per commemorar, el 1937, el centenari del retorn de la Universitat a Barcelona després de lʼetapa de Cervera (un retorn datat lʼany 1837). Lʼobra de Soldevila, i el pròleg de Bosch i Gimpera, però, van quedar en un racó de la Universitat després de la Guerra Civil. Enric Pujol explica en la introducció a lʼactual edició que als anys cinquanta seʼn va fer una distribució «gairebé clandestina» i sense el pròleg de Bosch i Gimpera, que incloïa nombroses referències a la Guerra Civil. Malgrat aquestes dificultats, el fet de tractar-se dʼun llibre sòlid des del punt de vista historiogràfic va fer que lʼutilitzessin diversos historiadors especialistes en els segles XVIII i XIX, com ara Ernest Lluch o el pedagog Alexandre Galí.

Soldevila documenta en la seva obra el paper que va tenir la Universitat durant la Guerra de Successió i la implicació universitària amb la causa de lʼarxiduc Carles dʼÀustria, sobretot durant el setge final de la ciutat, quan estudiants i professors sʼenquadraren en les milícies ciutadanes de la Coronela. Soldevila fa també una síntesi sobre la història de la Universitat de Cervera, impulsada per Felip V després dʼhaver abolit els altres centres universitaris de Catalunya. Pujol afirma que Soldevila no dóna una visió maniquea de Cervera, sinó que en fa «uns elogis no gens menyspreables». Ara bé, Soldevila també es planteja què hauria passat si la Universitat sʼhagués quedat a Barcelona i creu que «no solament sʼhaurien produït les excel·lències de Cervera sinó que haurien estat superades». Soldevila estudia en lʼobra els ensenyaments que van romandre a Barcelona al segle XVIII, com ara la Facultat de Medicina o les escoles de la Junta de Comerç. Analitza igualment els intents de restaurar la Universitat a Barcelona, que ja sʼinicien a finals del segle XVIII, fins que sʼassoleix aquesta fita. Jordi Casassas afirma que, ateses les circumstàncies excepcionals en què es va escriure el llibre, sorprenen «el rigor historiogràfic i la qualitat» de lʼobra. Per a Casassas, el llibre il·lustra «enfront dels partidaris de les visions catastrofistes, de quina manera la institució universitària ha tingut, i sembla que continua tenint, la fortalesa suficient per sobreviure als tràngols més difícils».