Notícies

Inici  >  Notícies > La UB commemora el Tricentenari amb la recuperació del llibre de Ferran Soldevila...

La UB commemora el Tricentenari amb la recuperació del llibre de Ferran Soldevila ‘Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837)’

Acte de presentació del llibre.

Acte de presentació del llibre.

Estudi General a la Rambla dels Estudis, seu de la Universitat abans del 1714.

Estudi General a la Rambla dels Estudis, seu de la Universitat abans del 1714.

Portada del llibre.

Portada del llibre.

Moment de la taula rodona.

Moment de la taula rodona.

21/05/2014

L’historiador Ferran Soldevila va escriure durant la Guerra Civil Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), obra en què analitza la supressió de la Universitat de Barcelona com a conseqüència de la Guerra de Successió, i el seu restabliment més de cent anys després. L’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, però, no va permetre publicar el llibre amb normalitat. Ara, Publicacions i Edicions de la UB recupera l’obra en una edició facsímil i la seva presentació pública, el dimarts 20 de maig, va iniciar els actes de commemoració del Tricentenari a la Universitat de Barcelona. L’acte, presidit pel rector Dídac Ramírez, va consistir en una taula rodona amb els historiadors Jordi Casassas i Enric Pujol (autors del pròleg i la introducció de l’edició), Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria i coautor del llibre La Universitat de Barcelona. Història dels ensenyaments (1450-2010), i Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials i autor de La Universidad de Cervera en el siglo XVIII. Va moderar la taula el comissari dels actes del Tricentenari BCN, Toni Soler.

La taula rodona, titulada «Universitat, ciutat, país: 1714-1938-2014», va coincidir amb una exposició a l’Edifici Històric organitzada pel Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) amb motiu de l’acte. S’hi podien veure alguns llibres i documents gràfics relacionats amb l'obra de Soldevila, en concret peces dels fons bibliogràfics del Pavelló de la República, les facultats de Filosofia, Geografia i Història, i el CRAI Biblioteca de Reserva. Entre els materials que s’exhibien hi havia diversos manuscrits i obres impreses amb referències a la Guerra de Successió o als setges de Barcelona ―de gran valor bibliogràfic i històric―, la butlla papal d’erecció de la Universitat, i la primera edició, gairebé clandestina, del llibre de Ferran Soldevila. 

La presentació del llibre de Soldevila el dia 20 va ser el primer d’un seguit d’activitats a la UB en el marc del Tricentenari. Així, el Vicerectorat d'Estudiants i Política Lingüística organitza l'exposició «Obrint portes: la llengua catalana a la UB» i des de l’oficina de la comissionada per a Multilingüisme s’han programat un conjunt de taules rodones sobre temes com el català i la Universitat o la política lingüística. Així mateix, la Borsa d’intercanvi lingüístic prepara l’activitat Ruta 1714, i els Serveis Lingüístics i Publicacions i Edicions UB treballen en la redacció d’un tríptic sobre el període de 1714 en la història de la UB. D’altra banda, el CRAI organitza una exposició virtual. I, l’últim trimestre de l’any, el Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura instal·larà a l’Edifici Històric diversos plafons explicatius sobre la Universitat de Cervera, el 1714 i la Guerra de Successió, i el retorn a Barcelona de la Universitat. El material d’aquests plafons es recollirà en una publicació. Aquestes activitats es completen amb un concert de música barroca.

El rector de la UB Pere Bosch i Gimpera, en el pròleg de 1938 a l’obra de Soldevila, explicita el paral·lelisme entre l’època que analitza el llibre (1714 i la repressió posterior) i el moment en què va ser escrit (la Guerra Civil espanyola): «La Universitat bandejada de Barcelona [...] renasqué el 1837. La nostra, tan malmesa pel bombardeig del 18 de març, té l’edifici pràcticament inutilitzable, però resta intacte en el seu esperit i els seus quadres. Un venturós dia tornaran els professors i els estudiants que lluiten, ara com el 1714, per les llibertats de Catalunya i dels altres pobles espanyols, i reprendran la tasca ardidament.» De fet, el llibre havia de servir per commemorar, el 1937, el centenari del retorn de la Universitat a Barcelona després de l’etapa de Cervera (un retorn datat l’any 1837). L’obra de Soldevila, i el pròleg de Bosch i Gimpera, però, van quedar en un racó de la Universitat després de la Guerra Civil. Enric Pujol explica en la introducció a l’actual edició que als anys cinquanta se’n va fer una distribució «gairebé clandestina» i sense el pròleg de Bosch i Gimpera, que incloïa nombroses referències a la Guerra Civil. Malgrat aquestes dificultats, el fet de tractar-se d’un llibre sòlid des del punt de vista historiogràfic va fer que l’utilitzessin diversos historiadors especialistes en els segles XVIII i XIX, com ara Ernest Lluch o el pedagog Alexandre Galí.

Soldevila documenta en la seva obra el paper que va tenir la Universitat durant la Guerra de Successió i la implicació universitària amb la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria, sobretot durant el setge final de la ciutat, quan estudiants i professors s’enquadraren en les milícies ciutadanes de la Coronela. Soldevila fa també una síntesi sobre la història de la Universitat de Cervera, impulsada per Felip V després d’haver abolit els altres centres universitaris de Catalunya. Pujol afirma que Soldevila no dóna una visió maniquea de Cervera, sinó que en fa «uns elogis no gens menyspreables». Ara bé, Soldevila també es planteja què hauria passat si la Universitat s’hagués quedat a Barcelona i creu que «no solament s’haurien produït les excel·lències de Cervera sinó que haurien estat superades». Soldevila estudia en l’obra els ensenyaments que van romandre a Barcelona al segle XVIII, com ara la Facultat de Medicina o les escoles de la Junta de Comerç. Analitza igualment els intents de restaurar la Universitat a Barcelona, que ja s’inicien a finals del segle XVIII, fins que s’assoleix aquesta fita. Jordi Casassas afirma que, ateses les circumstàncies excepcionals en què es va escriure el llibre, sorprenen «el rigor historiogràfic i la qualitat» de l’obra. Per a Casassas, el llibre il·lustra «enfront dels partidaris de les visions catastrofistes, de quina manera la institució universitària ha tingut, i sembla que continua tenint, la fortalesa suficient per sobreviure als tràngols més difícils».

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona