La UB i la Fundació Bosch i Gimpera participen en un banc dʼADN pioner a Europa de familiars de víctimes de la Guerra Civil

 

«Establir la relació de parentiu a través de lʼADN és més senzill com més directe sigui el vincle familiar —per exemple entre pares i fills—; com més sʼallunyi el grau de parentiu, més difícil és identificar el cadàver», explica la investigadora del Departament de Salut Pública de la UB Carme Barrot. Així doncs, el temps juga en contra del projecte, ja que els familiars més directes dels difunts —fills o nebots— són persones dʼedat avançada. Familiars dels desapareguts lluiten per obtenir ajut de lʼadministració per poder obrir les fosses comunes i trobar les restes de pares, avis o oncles. Una fita important va ser lʼaprovació, el desembre passat, dʼuna moció al Parlament de Catalunya sobre el compliment de les recomanacions de lʼinforme del Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides, que dóna suport a la creació dʼun banc dʼADN de familiars de desapareguts a Catalunya per facilitar-ne la identificació, i insta el Govern a destinar-hi els recursos necessaris.

La campanya de micromecenatge que ara sʼendega a Verkami té com a objectiu incrementar el banc dʼADN. Per fer-ho, es tiraran endavant mesures com ara la creació dʼun documental interactiu que difongui lʼexistència del banc dʼADN i incentivi a participar-hi. Segons els impulsors de la iniciativa, a Catalunya hi ha actualment a lʼentorn de 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut durant la Guerra Civil o la dictadura.

 

Per formar part del banc dʼADN, cal extreure una petita mostra de sang als familiars de la persona desapareguda. Una part de lʼextracte sec de la sang on hi ha lʼADN purificat es guarda a −75 °C al Laboratori de Genètica Forense de la UB, dirigit pel Dr. Manuel Gené, i una altra es lliura als interessats, juntament amb tota la documentació que ho acredita. El procés costa 150 euros i es gestiona a través de la Fundació Bosch i Gimpera. Val a dir que des dels anys noranta lʼaplicació de la tècnica de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) permet lʼamplificació in vitro de lʼADN i, per tant, la identificació a partir dʼuna quantitat molt petita de mostra biològica (cabell, saliva, taca de sang, etc.).

 

Entre les nou famílies que han deixat fins ara mostres al banc dʼADN guardat a la UB, hi ha la de Juli Martí Cristià, desaparegut el 1938 a Villar de los Navarros. El seu fill Eduard nʼestà buscant les restes des de fa més de deu anys. Motivat per una passió per conservar la memòria familiar, Eduard Martí posseeix un centenar de cartes del seu pare escrites des del front amb les quals es pot reconstruir amb precisió la seva trajectòria, des que es va allistar el desembre del 1936 —com a voluntari als 43 anys—, seguint pel seu pas per diverses poblacions del front de Terol lluitant a favor de la República, fins a ser capturat per les forces feixistes i executat tot seguit. Eduard Martí explica com en les vicissituds de la seva família ha aparegut dues vegades la figura de Pere Bosch i Gimpera. El primer cop va ser durant la Guerra Civil, quan lʼantic rector de la UB, conegut de la família, va donar suport a la seva mare, Mercè Valls, quan el seu marit va desaparèixer, i la va ajudar a trobar feina. Ara, més de setanta anys després, Eduard Martí ha acudit precisament a la Fundació Bosch i Gimpera per poder formar part del Banc dʼADN i tenir esperances de localitzar algun dia les restes del pare. LʼEduard, de 89 anys, és lʼúnic fill viu actualment de Juli Martí.

 

El Laboratori de Genètica Forense de la UB està especialitzat, des de lʼany 1975, en lʼestudi de la variabilitat genètica humana aplicada a la genètica forense i les seves principals aplicacions: la recerca de la paternitat biològica i el diagnòstic dʼidentitat en mostres forenses. És capdavanter en recerca i en lʼaplicació de les tècniques més avançades en lʼàmbit científic internacional de lʼespecialitat.