Notícies

Inici  >  Notícies > La UB i la Fundació Bosch i Gimpera participen en un banc d’ADN pioner...

La UB i la Fundació Bosch i Gimpera participen en un banc d’ADN pioner a Europa de familiars de víctimes de la Guerra Civil

Fotografia de Salvador Redó publicada al diari <i>Regió 7</i> (16.11.2012).

Fotografia de Salvador Redó publicada al diari Regió 7 (16.11.2012).

22/05/2014
 
El Laboratori de Genètica Forense de la Unitat de Medicina Legal i Forense de la Facultat de Medicina de la UB, amb la col·laboració de la Fundació Bosch i Gimpera, té actualment entre les seves activitats la creació i manteniment d’un banc d’ADN de familiars de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. D’aquesta manera, es vol ajudar persones que busquen les restes d’algun familiar desaparegut que pot estar en alguna de les 240 fosses comunes que hi ha oficialment a Catalunya. Els impulsors del projecte són Marc Antoni Malagarriga Picas i Roger Heredia Jornet, que busquen l’oncle i el besavi, respectivament. Els tests d’identitat genètica s’han usat en diverses ocasions per establir la identitat d’un cadàver; però el que no és habitual —de fet, només se’n coneix un cas semblant a Bòsnia i Hercegovina— és la creació d’un banc amb mostres d’ADN congelades a l’espera que es puguin exhumar els cadàvers sense identificar. Ara, s’ha iniciat una campanya de recollida de fons a la plataforma web Verkami per finançar aquest banc: http://vkm.is/bancADN.
 
«Establir la relació de parentiu a través de l’ADN és més senzill com més directe sigui el vincle familiar —per exemple entre pares i fills—; com més s’allunyi el grau de parentiu, més difícil és identificar el cadàver», explica la investigadora del Departament de Salut Pública de la UB Carme Barrot. Així doncs, el temps juga en contra del projecte, ja que els familiars més directes dels difunts —fills o nebots— són persones d’edat avançada. Familiars dels desapareguts lluiten per obtenir ajut de l’administració per poder obrir les fosses comunes i trobar les restes de pares, avis o oncles. Una fita important va ser l’aprovació, el desembre passat, d’una moció al Parlament de Catalunya sobre el compliment de les recomanacions de l’informe del Comitè contra les Desaparicions Forçades de les Nacions Unides, que dóna suport a la creació d’un banc d’ADN de familiars de desapareguts a Catalunya per facilitar-ne la identificació, i insta el Govern a destinar-hi els recursos necessaris.
La campanya de micromecenatge que ara s’endega a Verkami té com a objectiu incrementar el banc d’ADN. Per fer-ho, es tiraran endavant mesures com ara la creació d’un documental interactiu que difongui l’existència del banc d’ADN i incentivi a participar-hi. Segons els impulsors de la iniciativa, a Catalunya hi ha actualment a l’entorn de 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut durant la Guerra Civil o la dictadura.
 
Per formar part del banc d’ADN, cal extreure una petita mostra de sang als familiars de la persona desapareguda. Una part de l’extracte sec de la sang on hi ha l’ADN purificat es guarda a −75 °C al Laboratori de Genètica Forense de la UB, dirigit pel Dr. Manuel Gené, i una altra es lliura als interessats, juntament amb tota la documentació que ho acredita. El procés costa 150 euros i es gestiona a través de la Fundació Bosch i Gimpera. Val a dir que des dels anys noranta l’aplicació de la tècnica de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) permet l’amplificació in vitro de l’ADN i, per tant, la identificació a partir d’una quantitat molt petita de mostra biològica (cabell, saliva, taca de sang, etc.).
 

La figura de Bosch i Gimpera

Entre les nou famílies que han deixat fins ara mostres al banc d’ADN guardat a la UB, hi ha la de Juli Martí Cristià, desaparegut el 1938 a Villar de los Navarros. El seu fill Eduard n’està buscant les restes des de fa més de deu anys. Motivat per una passió per conservar la memòria familiar, Eduard Martí posseeix un centenar de cartes del seu pare escrites des del front amb les quals es pot reconstruir amb precisió la seva trajectòria, des que es va allistar el desembre del 1936 —com a voluntari als 43 anys—, seguint pel seu pas per diverses poblacions del front de Terol lluitant a favor de la República, fins a ser capturat per les forces feixistes i executat tot seguit. Eduard Martí explica com en les vicissituds de la seva família ha aparegut dues vegades la figura de Pere Bosch i Gimpera. El primer cop va ser durant la Guerra Civil, quan l’antic rector de la UB, conegut de la família, va donar suport a la seva mare, Mercè Valls, quan el seu marit va desaparèixer, i la va ajudar a trobar feina. Ara, més de setanta anys després, Eduard Martí ha acudit precisament a la Fundació Bosch i Gimpera per poder formar part del Banc d’ADN i tenir esperances de localitzar algun dia les restes del pare. L’Eduard, de 89 anys, és l’únic fill viu actualment de Juli Martí.
 
El Laboratori de Genètica Forense de la UB està especialitzat, des de l’any 1975, en l’estudi de la variabilitat genètica humana aplicada a la genètica forense i les seves principals aplicacions: la recerca de la paternitat biològica i el diagnòstic d’identitat en mostres forenses. És capdavanter en recerca i en l’aplicació de les tècniques més avançades en l’àmbit científic internacional de l’especialitat.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona