Notícies

Inici  >  Notícies > Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que...

Experts reclamen una actuació immediata per fer front a la contaminació que afecta la meitat dels pous de Catalunya

La III Jornada Ambiental va reunir a l’Aula Magna de la UB més de 150 participants preocupats per la qualitat de l’aigua.

La III Jornada Ambiental va reunir a l’Aula Magna de la UB més de 150 participants preocupats per la qualitat de l’aigua.

D’esquerra a dreta, el meteoròleg Tomàs Molina; el director d’Alumni UB, Jordi Garcia; el president de Torres, Miquel A. Torres, i el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep E. Llebot.

D’esquerra a dreta, el meteoròleg Tomàs Molina; el director d’Alumni UB, Jordi Garcia; el president de Torres, Miquel A. Torres, i el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep E. Llebot.

30/05/2014

«La contaminació de l’aigua del subsòl a Catalunya és una problemàtica real, i greu, que cal abordar i solucionar de manera imminent, implicant-hi tant l’administració com el sector privat». Així ho van manifestar la quinzena de científics i experts que van participar el passat dimecres 28 de maig a la III Jornada Ambiental organitzada per la Universitat de Barcelona, a través d’Alumni UB, i el celler Torres, juntament amb el meteoròleg i professor de la Facultat de Física de la UB Tomàs Molina. Amb el títol «Per què no podem fer servir l’aigua de pou a Catalunya?», la jornada va reunir més de 150 assistents que van poder conèixer de primera mà la realitat de l’estat de les aigües subterrànies a Catalunya, el problema de l’excés de purins, així com models de gestió alternatius reeixits.

 
Les dades presentades pel cap de la Unitat de Caracterització i Control d’Aigües Subterrànies de l’Agència Catalana de l’Aigua, Josep Fraile, van posar de manifest la gravetat de la situació: «De les 53 masses d’aigua subterrània que tenim a Catalunya, 29 estan en mal estat segons els paràmetres que marca la directiva europea. Concretament, el 30 % d’aquests aqüífers estan afectats per nitrats». Segons Fraile, «la contaminació de les masses d’aigua prové principalment de les explotacions ramaderes, l’agricultura intensiva i l’activitat industrial i minera».
 
Aquesta evidència va arrencar el compromís del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep E. Llebot, d’adoptar una actitud proactiva per fer front a aquesta problemàtica. «Cal que l’administració no només conegui sinó que també actuï per gestionar correctament i protegir els aqüífers, de la mateixa manera que va caldre que el Govern dels Estats Units reconegués el canvi climàtic perquè decidís actuar», va afirmar.
 
Un possible model de gestió de purins a seguir: Flandes
 
Kevin Grawels, conseller assessor de la Flemish Land Agency, va exposar les polítiques que s’han desenvolupat per gestionar l’excés de purins a Flandes (Bèlgica). Unes polítiques sustentades en una estratègia integral que determina des de l’alimentació del bestiar fins a l’emmagatzematge i l’ús de purins com a fertilitzant. A més, a diferència del que passa a Catalunya, els ramaders, que disposen en tot moment de l’assessorament i el suport d’experts, estan obligats de gestionar ells mateixos els excedents de purins.
 
La viabilitat d’adoptar a Catalunya el model de Flandes va ser un dels temes debatuts a la taula rodona, en què van participar Jesús Soler, president del Grup de Defensa del Ter; Ricard Parés, director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí i professor del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, i Xavier Flotats, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la UPC. Soler va defensar que «la problemàtica de la contaminació es concentra amb el model d’explotació de les fàbriques de producció porcina». L’excés de purins a Catalunya i els costos per gestionar-los —que, segons el model flamenc, poden arribar als 20 euros per metre cúbic— van posar de manifest la dificultat d’assolir l’equilibri entre els interessos del sector porcí, que veu difícil assumir aquests costos, i la salvaguarda de la qualitat de les aigües i les terres de conreu.
 
La necessitat de trobar alternatives a la gestió de purins que es fa a l’Estat espanyol també va ser accentuada per María Félix, d’Iberia Renovables, que va apuntar que l’eliminació de les primes a les plantes de gestió centralitzada de residus les fa inviables econòmicament: «La reforma elèctrica ha reduït un 40 % les primes que cobraven les 29 plantes de gestió centralitzada de residus que hi havia a Espanya, fet que ha comportat que algunes hagin tancat». Aquesta circumstància té greus repercussions mediambientals «perquè les plantes gestionaven 2,5 milions de tones anuals de residus».
 
Una problemàtica mundial
 
La gestió de l’aigua i el manteniment de la qualitat és un problema d’abast mundial. Carlos Garriga, director de projectes de la Fundació We Are Water, va posar de manifest, amb un seguit de xifres impactants, les conseqüències de la manca d’accés a aigua potable, que provoca «1,6 milions de morts a l’any, la majoria nens menors de cinc anys, i és la font de malalties molt greus com ara el còlera, la salmonel·la, l’hepatitis, la malària o la malnutrició, entre d’altres».
 
La responsable de la campanya contra el canvi climàtic de Greenpeace, Aida Vila, va reivindicar la necessitat de garantir la qualitat dels recursos hídrics, i va alertar de la perillositat per a l'aigua subterrània de la tècnica del fracking, que el sector dels hidrocarburs ha començat a aplicar i que consisteix en la injecció de grans quantitats d’aigua i productes químics al subsòl per extreure'n petroli o gas.
 
Els altres ponents que van participar en la jornada van ser Jaume Boixadera, cap del Servei de Producció Agrícola de la Generalitat de Catalunya; Salvador Bueso, responsable del Departament d’Hidrogeologia i Captacions Subterrànies d’Aqualogy; Jordi Garcia, director d’Alumni UB; Miquel A. Torres, president de Torres, i Toni Mestres, presentador i divulgador de ciència en programes de televisió, que va moderar el debat.
 
I Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental
 
Com a novetat d’enguany, en el transcurs de la jornada es va lliurar el I Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental, que neix amb l’objectiu de fer conèixer i premiar els estudis, projectes, experiències i iniciatives dels estudiants que vetllin per la preservació del medi ambient. El guardó va recaure en Marta Rusiñol, del Laboratori de Virus Contaminants d’Aigua i Aliments de la UB, amb el projecte Traçar l’origen de la contaminació de l’aigua de pou.
 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona