Les dades presentades pel cap de la Unitat de Caracterització i Control dʼAigües Subterrànies de lʼAgència Catalana de lʼAigua, Josep Fraile, van posar de manifest la gravetat de la situació: «De les 53 masses dʼaigua subterrània que tenim a Catalunya, 29 estan en mal estat segons els paràmetres que marca la directiva europea. Concretament, el 30 % dʼaquests aqüífers estan afectats per nitrats». Segons Fraile, «la contaminació de les masses dʼaigua prové principalment de les explotacions ramaderes, lʼagricultura intensiva i lʼactivitat industrial i minera».
Aquesta evidència va arrencar el compromís del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep E. Llebot, dʼadoptar una actitud proactiva per fer front a aquesta problemàtica. «Cal que lʼadministració no només conegui sinó que també actuï per gestionar correctament i protegir els aqüífers, de la mateixa manera que va caldre que el Govern dels Estats Units reconegués el canvi climàtic perquè decidís actuar», va afirmar.
Un possible model de gestió de purins a seguir: Flandes
Kevin Grawels, conseller assessor de la Flemish Land Agency, va exposar les polítiques que sʼhan desenvolupat per gestionar lʼexcés de purins a Flandes (Bèlgica). Unes polítiques sustentades en una estratègia integral que determina des de lʼalimentació del bestiar fins a lʼemmagatzematge i lʼús de purins com a fertilitzant. A més, a diferència del que passa a Catalunya, els ramaders, que disposen en tot moment de lʼassessorament i el suport dʼexperts, estan obligats de gestionar ells mateixos els excedents de purins.
La viabilitat dʼadoptar a Catalunya el model de Flandes va ser un dels temes debatuts a la taula rodona, en què van participar Jesús Soler, president del Grup de Defensa del Ter; Ricard Parés, director de lʼAssociació Catalana de Productors de Porcí i professor del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, i Xavier Flotats, catedràtic dʼEnginyeria Ambiental de la UPC. Soler va defensar que «la problemàtica de la contaminació es concentra amb el model dʼexplotació de les fàbriques de producció porcina». Lʼexcés de purins a Catalunya i els costos per gestionar-los —que, segons el model flamenc, poden arribar als 20 euros per metre cúbic— van posar de manifest la dificultat dʼassolir lʼequilibri entre els interessos del sector porcí, que veu difícil assumir aquests costos, i la salvaguarda de la qualitat de les aigües i les terres de conreu.
La necessitat de trobar alternatives a la gestió de purins que es fa a lʼEstat espanyol també va ser accentuada per María Félix, dʼIberia Renovables, que va apuntar que lʼeliminació de les primes a les plantes de gestió centralitzada de residus les fa inviables econòmicament: «La reforma elèctrica ha reduït un 40 % les primes que cobraven les 29 plantes de gestió centralitzada de residus que hi havia a Espanya, fet que ha comportat que algunes hagin tancat». Aquesta circumstància té greus repercussions mediambientals «perquè les plantes gestionaven 2,5 milions de tones anuals de residus».
Una problemàtica mundial
La gestió de lʼaigua i el manteniment de la qualitat és un problema dʼabast mundial. Carlos Garriga, director de projectes de la Fundació We Are Water, va posar de manifest, amb un seguit de xifres impactants, les conseqüències de la manca dʼaccés a aigua potable, que provoca «1,6 milions de morts a lʼany, la majoria nens menors de cinc anys, i és la font de malalties molt greus com ara el còlera, la salmonel·la, lʼhepatitis, la malària o la malnutrició, entre dʼaltres».
La responsable de la campanya contra el canvi climàtic de Greenpeace, Aida Vila, va reivindicar la necessitat de garantir la qualitat dels recursos hídrics, i va alertar de la perillositat per a l'aigua subterrània de la tècnica del fracking, que el sector dels hidrocarburs ha començat a aplicar i que consisteix en la injecció de grans quantitats dʼaigua i productes químics al subsòl per extreure'n petroli o gas.
Els altres ponents que van participar en la jornada van ser Jaume Boixadera, cap del Servei de Producció Agrícola de la Generalitat de Catalunya; Salvador Bueso, responsable del Departament dʼHidrogeologia i Captacions Subterrànies dʼAqualogy; Jordi Garcia, director dʼAlumni UB; Miquel A. Torres, president de Torres, i Toni Mestres, presentador i divulgador de ciència en programes de televisió, que va moderar el debat.
I Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental
Com a novetat dʼenguany, en el transcurs de la jornada es va lliurar el
I Premi Torres & Earth a la Innovació Mediambiental, que neix amb lʼobjectiu de fer conèixer i premiar els estudis, projectes, experiències i iniciatives dels estudiants que vetllin per la preservació del medi ambient. El guardó va recaure en Marta Rusiñol, del Laboratori de Virus Contaminants dʼAigua i Aliments de la UB, amb el projecte Traçar lʼorigen de la contaminació de lʼaigua de pou.
