Universitat de Barcelona

 

L’aufrany (Neophron percnopterus) és una au necròfaga que es distribueix des de l’Àsia fins a l’Orient mitjà, la regió circummediterrània i algunes àrees del sud del Sàhara i illes atlàntiques com ara les Canàries. Des de fa anys, l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, vinculat al Departament de Biologia Animal i a l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i el Grup de Naturalistes d’Osona duen a terme un seguiment d’un nucli d’aufranys a la Catalunya central i oriental, una àrea on els experts han constatat un augment progressiu de la població d’aus.

Tal com assenyala Joan Real, professor del Departament de Biologia Animal i cap de l’Equip de Biologia de la Conservació, «la població ibèrica d’aufranys, amb prop de 1.500 parelles, és la més abundant de la regió paleàrtica occidental, i potser també la més nombrosa del món». Malgrat això, avui en dia les poblacions de l’àmbit peninsular estan en regressió i es troben en situació de perill. Per exemple, les poblacions estudiades i monitoritzades des de fa dècades a Andalusia, Castella i Lleó i la vall de l’Ebre han patit una severa disminució, fins al punt que han arribat a desaparèixer en algunes àrees.

 

«Dins d’aquest escenari d’amenaça per a l’espècie —apunta Joan Real— s’ha pogut constatar que algunes poblacions ibèriques d’aufranys no només no s’han reduït sinó que s’han expandit fins a colonitzar noves àrees». Aquest és el cas de Catalunya, on la població d’aufranys ha augmentat les darreres dècades. Conèixer quins són els factors que han permès l’èxit d’aquestes poblacions a Catalunya serà essencial per avançar en el coneixement i la conservació d’aquesta espècie al territori peninsular.

 

En el marc del nou conveni, el seguiment científic consistirà en l’elaboració d’un cens detallat de la població d’aufranys, l’obtenció de taxes de reproducció, el mostreig i l’estudi individualitzat dels pollets, i l’anàlisi de la viabilitat de la població. Amb aquests objectius, els experts volen obtenir informació rellevant i significativa per conèixer els factors limitants de les poblacions d’aufrany, i així poder establir protocols de conservació per a la resta de poblacions amenaçades i en regressió de la resta de la península i d’Europa.

 

 

Un dels elements fonamentals d’aquest programa científic és l’estreta col·laboració i les sinergies positives que s’estableixen entre l’equip de recerca de la UB i entitats naturalistes amb gran suport popular com ara el Grup de Naturalistes d’Osona, els parcs naturals de Montserrat i de la Zona Volcànica de la Garrotxa de la Generalitat de Catalunya i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt de la Diputació de Barcelona. En les tasques de camp hi col·labora estretament el Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Al seu torn, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya aportaran suport tècnic i administratiu per al desenvolupament del projecte.