Nou conveni de la UB i Red Eléctrica de España per estudiar les poblacions dʼaufrany a Catalunya
El nou conveni contribuirà a millorar el coneixement i la conservació de l’aufrany comú (Neophron percnopterus). Foto: Jordi Baucells
Recerca
(02/06/2014)
Avaluar amb precisió lʼestat de la població dʼaufrany i determinar quins factors poden explicar la seva expansió a la Catalunya central i oriental són els objectius principals del nou conveni signat per la UB i Red Eléctrica de España - SAU, que és el transportista únic i operador del sistema elèctric espanyol.
Lʼaufrany (Neophron percnopterus) és una au necròfaga que es distribueix des de lʼÀsia fins a lʼOrient mitjà, la regió circummediterrània i algunes àrees del sud del Sàhara i illes atlàntiques com ara les Canàries. Des de fa anys, lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB, vinculat al Departament de Biologia Animal i a lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i el Grup de Naturalistes dʼOsona duen a terme un seguiment dʼun nucli dʼaufranys a la Catalunya central i oriental, una àrea on els experts han constatat un augment progressiu de la població dʼaus.
El nou conveni contribuirà a millorar el coneixement i la conservació de l’aufrany comú (Neophron percnopterus). Foto: Jordi Baucells
Recerca
02/06/2014
Avaluar amb precisió lʼestat de la població dʼaufrany i determinar quins factors poden explicar la seva expansió a la Catalunya central i oriental són els objectius principals del nou conveni signat per la UB i Red Eléctrica de España - SAU, que és el transportista únic i operador del sistema elèctric espanyol.
Lʼaufrany (Neophron percnopterus) és una au necròfaga que es distribueix des de lʼÀsia fins a lʼOrient mitjà, la regió circummediterrània i algunes àrees del sud del Sàhara i illes atlàntiques com ara les Canàries. Des de fa anys, lʼEquip de Biologia de la Conservació de la UB, vinculat al Departament de Biologia Animal i a lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i el Grup de Naturalistes dʼOsona duen a terme un seguiment dʼun nucli dʼaufranys a la Catalunya central i oriental, una àrea on els experts han constatat un augment progressiu de la població dʼaus.
Lʼaufrany, una espècie en regressió a la Península
Tal com assenyala Joan Real, professor del Departament de Biologia Animal i cap de lʼEquip de Biologia de la Conservació, «la població ibèrica dʼaufranys, amb prop de 1.500 parelles, és la més abundant de la regió paleàrtica occidental, i potser també la més nombrosa del món». Malgrat això, avui en dia les poblacions de lʼàmbit peninsular estan en regressió i es troben en situació de perill. Per exemple, les poblacions estudiades i monitoritzades des de fa dècades a Andalusia, Castella i Lleó i la vall de lʼEbre han patit una severa disminució, fins al punt que han arribat a desaparèixer en algunes àrees.
«Dins dʼaquest escenari dʼamenaça per a lʼespècie —apunta Joan Real— sʼha pogut constatar que algunes poblacions ibèriques dʼaufranys no només no sʼhan reduït sinó que sʼhan expandit fins a colonitzar noves àrees». Aquest és el cas de Catalunya, on la població dʼaufranys ha augmentat les darreres dècades. Conèixer quins són els factors que han permès lʼèxit dʼaquestes poblacions a Catalunya serà essencial per avançar en el coneixement i la conservació dʼaquesta espècie al territori peninsular.
Conèixer i millorar la conservació de lʼespècie
En el marc del nou conveni, el seguiment científic consistirà en lʼelaboració dʼun cens detallat de la població dʼaufranys, lʼobtenció de taxes de reproducció, el mostreig i lʼestudi individualitzat dels pollets, i lʼanàlisi de la viabilitat de la població. Amb aquests objectius, els experts volen obtenir informació rellevant i significativa per conèixer els factors limitants de les poblacions dʼaufrany, i així poder establir protocols de conservació per a la resta de poblacions amenaçades i en regressió de la resta de la península i dʼEuropa.
Col·laboració amb institucions i entitats naturalistes
Un dels elements fonamentals dʼaquest programa científic és lʼestreta col·laboració i les sinergies positives que sʼestableixen entre lʼequip de recerca de la UB i entitats naturalistes amb gran suport popular com ara el Grup de Naturalistes dʼOsona, els parcs naturals de Montserrat i de la Zona Volcànica de la Garrotxa de la Generalitat de Catalunya i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt de la Diputació de Barcelona. En les tasques de camp hi col·labora estretament el Grup de Suport de Muntanya del Cos dʼAgents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Al seu torn, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya aportaran suport tècnic i administratiu per al desenvolupament del projecte.