Notícies

Inici  >  Notícies > Seqüenciat per primer cop l’ADN mitocondrial dels primers agricultors...

Seqüenciat per primer cop l’ADN mitocondrial dels primers agricultors del Pròxim Orient

Els experts han estudiat mostres de jaciments al bressol de les primeres pràctiques agrícoles del neolític.

Els experts han estudiat mostres de jaciments al bressol de les primeres pràctiques agrícoles del neolític.

Els jaciments estan datats a l’entorn del 8.000 aC.

Els jaciments estan datats a l’entorn del 8.000 aC.

La recerca es basa en mostres obtingudes per l’equip de la UAB i processades inicialment per l’equip de la UB.

La recerca es basa en mostres obtingudes per l’equip de la UAB i processades inicialment per l’equip de la UB.

El treball se centra en l’estudi de l’ADN mitocondrial —un material genètic que es transmet per línia materna i de forma no mendeliana— dels primers agricultors del neolític.

El treball se centra en l’estudi de l’ADN mitocondrial —un material genètic que es transmet per línia materna i de forma no mendeliana— dels primers agricultors del neolític.

La nova recerca proporciona un nou marc de referència adequat per interpretar els resultats d’altres estudis sobre població neolítica europea.

La nova recerca proporciona un nou marc de referència adequat per interpretar els resultats d’altres estudis sobre població neolítica europea.

06/06/2014

Recerca

Un equip científic ha seqüenciat per primer cop l’ADN mitocondrial dels primers agricultors del Pròxim Orient. En aquesta recerca, que s’ha publicat a la revista PLOS Genetics, els experts han analitzat mostres de tres jaciments localitzats al bressol de les primeres pràctiques agrícoles del neolític: la vall mitjana de l’Èufrates i l’oasi de Damasc, situats al territori actual de Síria i datats a l’entorn del 8.000 aC.

 

El treball està signat per Daniel Turbón i Alejandro Pérez Pérez, del Departament de Biologia Animal de la UB; així com per Eva Fernández, de la Universitat John Moores de Liverpool; Cristina Gamba, Eduardo Arroyo Pardo i Pedro Cuesta, de la UCM; Eva Prats, del CSIC, i Josep Anfruns i Miquel Molist, de la UAB. El treball se centra en l’estudi de l’ADN mitocondrial —un material genètic que es transmet per línia materna i de forma no mendeliana— dels primers agricultors del neolític, a partir de mostres obtingudes per l’equip de la UAB i processades inicialment per l’equip de la UB.

 

El neolític: una gran revolució en les societats humanes
 
Fa vora 12.000 anys, a la regió del Creixent Fèrtil del Pròxim Orient, s’iniciaven les primeres pràctiques agrícoles i ramaderes. Aquest conjunt de processos, coneguts com a neolític o revolució neolítica, van originar una profunda transformació social, cultural i econòmica en l’estructura de les poblacions humanes (producció agrícola, sedentarisme, origen de les primeres ciutats i de les societats modernes, etc.).
 
Tal com explica Eva Fernández, primera autora de l’article i doctorada a la UB, «la revolució neolítica es va expandir ràpidament a altres regions, on els nous patrons de subsistència es van imposar al model caçador recol·lector dominant fins llavors». Conèixer la naturalesa del procés de difusió ―és a dir, si era un procés de migració poblacional o d’assimilació cultural― ha estat el centre d’un intens debat científic els darrers cinquanta anys, amb múltiples contribucions des de diversos camps de la recerca, com ara l’arqueologia, l’antropologia física, la lingüística, i més recentment, la paleogenètica de poblacions humanes.
 
La genètica desconeguda dels primers agricultors del Pròxim Orient
 
La composició genètica de les primeres poblacions neolítiques era fins avui una incògnita científica, tot i els avenços de l’última dècada sobre la genètica de diverses poblacions neolítiques europees. Tal com remarca el catedràtic Daniel Turbón, els resultats que revela l’estudi de PLOS Genetics «són els primers que es coneixen dels primers agricultors del Pròxim Orient, és a dir, el que es consideraria l’estoc genètic neolític original». Ara bé, cal recordar que hi ha altres dades publicades dels primers agricultors a Europa, en concret a les regions de Catalunya (treball de Cristina Gamba i col·laboradors, 2012), el País Basc (Hervella i col·laboradors) i Alemanya (Wolfgang Haak i altres, 2010, i Brandt i altres, 2013). «Les conclusions d’aquests estudis previs ―explica Turbón― es basen en la comparació amb poblacions actuals del Pròxim Orient, ja que la informació genètica de les primeres societats agrícoles era fins ara desconeguda».
 
Del Pròxim Orient a Europa
 
La recerca publicada a PLOS Genetics proporciona un nou marc de referència adequat per interpretar els resultats d’altres estudis sobre població neolítica europea, apunten els autors. Segons les conclusions, l’ADN mitocondrial recuperat d’aquestes poblacions neolítiques presenta afinitats genètiques amb l’ADN dels primers agricultors que van habitar el que avui és Catalunya i Alemanya. Aquest fet suggereix que el procés de difusió del neolític es va produir probablement mitjançant la migració pionera de petits grups poblacionals. A més, les dues rutes de migració ―mediterrània i europea― haurien estat genèticament connectades.
 
«La conclusió més significativa ―destaca Eva Fernández― és que els patrons de similitud genètica entre les poblacions del Creixent Fèrtil i les illes de Xipre i Creta refermen la hipòtesi que les primeres expansions poblacionals que van portar el neolític a Europa haurien tingut lloc per mar, i no per terra a través d’Anatòlia, tal com s’havia argumentat fins ara».
 
Com es va expandir la revolució neolítica?
 
Altres estudis científics havien aportat indicis d’una via alternativa d’expansió poblacional del neolític a Europa diferent de la d’Anatòlia. Segons Turbón, «troballes arqueològiques recents han documentat que el neolític va arribar a Xipre fa prop de 10.600 anys, poc després que l’agricultura es documentés per primer cop al Pròxim Orient». Els patrons arquitectònics i d’enterrament de jaciments de Xipre mostren un paral·lelisme amb els que s’han trobat a la vall mitjana de l’Èufrates, «fet que apunta a una colonització directa des d’aquests territoris», destaca l’autor. «A més, la interpolació espacial de les dades de radiocarboni de diferents jaciments neolítics del Pròxim Orient i d’Europa també suggereix una primera onada expansiva per via marítima a través de Xipre», conclou.
 
Amb la finalitat de reafirmar aquestes conclusions, l’equip científic té l’objectiu d’estendre l’anàlisi a un nombre més gran de mostres humanes neolítiques d’altres regions del Creixent Fèrtil, així com d’ampliar el nombre de marcadors genètics estudiats en les mostres.
 
 
Fotografies: Alejandro Pérez Pérez (UB) i Miquel Molist (UAB)
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona