La UB investeix doctors honoris causa els científics Mariano Barbacid i Alfred Lewis Goldberg

En el seu parlament, el Dr. Dídac Ramírez ha destacat que els científics Barbacid i Goldberg «són tot un exemple de dedicació i servei a la nostra missió més fonamental —la generació de coneixement— i un model per als investigadors que avui han recollit també el seus títols extraordinaris de doctorat i màster, així com per als guardonats de la XVII edició dels Premis Claustre de Doctors de la UB».

«La UB —ha recordat el rector— vol assolir una dimensió internacional de la recerca que mostren els dos honoris causa distingits avui, i que fa anys que col·laboren amb investigadors de Biologia i de Medicina als campus de la UB, principalment».

Mariano Barbacid, descobridor dels oncogens humans

El nomenament del professor Mariano Barbacid, a proposta de la Facultat de Medicina, ha estat defensat pel professor José Luis Rosa, del Departament de Ciències Fisiològiques II de la UB, que ha intervingut en lʼacte com a padrí. Mariano Barbacid (Madrid, 1949) és un científic de rellevància internacional, pioner en el camp de lʼoncologia molecular i en lʼestudi de les bases moleculars del sistema nerviós. Mariano Barbacid, que és cap dʼOncologia Experimental al Centre Nacional dʼInvestigacions Oncològiques (CNIO), va ingressar el 1974 a lʼInstitut Nacional del Càncer dels EUA, on va desenvolupar la formació postdoctoral.

En el seu parlament, el Dr. Rosa ha destacat que «els excel·lents resultats obtinguts durant aquell període li van permetre, amb tot just vint-i-nou anys, formar, al mateix centre, el seu propi grup de recerca per treballar en la biologia molecular dels tumors humans. Molt aviat van obtenir resultats importants, i la primavera del 1982, lʼequip va publicar a la revista Nature lʼaïllament del primer oncogèn humà». «Aquell mateix any, i a la mateixa revista —ha continuat—, també van publicar la identificació de la primera mutació associada amb el desenvolupament del càncer en humans. Aquestes troballes, confirmades independentment per dos grups de recerca més, van establir les bases moleculars del càncer humà». El professor sʼha referit, així mateix, a treballs posteriors de Barbacid: «La recerca en carcinogènesi li va permetre demostrar a escala molecular que els cancerígens químics indueixen tumors mitjançant lʼactivació dels oncogens. Aquesta línia va establir les bases per identificar els oncogens com a dianes directes dels agents carcinogènics».

Barbacid investigador, Barbacid mestre

En el seu discurs dʼinvestidura, Mariano Barbacid ha recordat que «a la societat li costa entendre per què la medicina moderna, la medicina del segle XXI, encara no pot vèncer un alt percentatge de malalties neoplàsiques. Potser per això la societat continua preguntant-se si algun dia podrem eradicar aquesta malaltia».

Mariano Barbacid: «sense recerca, no hi ha progrés»

«El càncer —ha subratllat Barbacid—, malgrat la denominació en singular, no és una malaltia sinó un conjunt de malalties, que en molts casos tenen pocs nexes de connexió entre si, més enllà del creixement desordenat de les nostres cèl·lules». «Avui sabem que la gran majoria de tumors, especialment els que presenten un índex de supervivència més baix, acumulen centenars de mutacions que afecten una gran varietat de processos cel·lulars», ha detallat lʼexpert. Per això, ha dit, el concepte «un pacient, un tumor, un tractament, encara està lluny de ser una realitat; però lʼoncologia moderna ja comença a anar en aquesta direcció».

Barbacid ha recordat que és clau donar més suport al món de la recerca científica: «Parafrasejant Neil Armstrong, “a small step for a man, a giant leap for mankind”, podem afirmar que la seqüenciació dels genomes tumorals, la identificació de totes les mutacions presents en cada tumor, és aquest “petit” primer pas que ens permetrà fer el gran salt, generar un gran avenç en el coneixement dels processos neoplàsics per poder intervenir terapèuticament de la manera més racional possible». A parer del científic, «sʼha de tenir esperança que la ciència, tard o dʼhora, ens obrirà portes a una medicina millor i més eficaç». «Però només podrem avançar si continuem investigant el que ja coneixem però que sovint ignorem, retallant dʼaquesta manera la possibilitat dʼaconseguir un món millor», ha alertat. Per acabar el seu discurs, Barbacid ha subratllat que, «sense recerca, no hi ha progrés».

Alfred Goldberg, pioner en lʼestudi de la degradació de proteïnes

El seu laboratori va descobrir per primera vegada el sistema dependent dʼATP (trifosfat dʼadenosina) de la degradació de proteïnes, que avui es coneix com a via de senyalització ubiqüitina-proteasoma. També va ser el primer a demostrar la participació dels proteasomes —un complex proteic gran present en totes les cèl·lules eucariotes— en aquest procés, i va descobrir les proteases dependents dʼATP, un tipus dʼenzims responsables de la degradació de proteïnes en bacteris i mitocondris. Aquesta recerca bàsica sʼha pogut relacionar amb la comprensió de les malalties humanes. Per exemple, amb troballes com ara els mecanismes de la degradació excessiva de proteïnes i lʼatròfia muscular en molts estats patològics, i també amb la comprensió de la funció del proteasoma en la presentació dʼantígens, un procés clau del sistema immunitari.  

Tal com ha destacat el padrí, «el professor Goldberg és un home de Harvard. Durant més de quaranta anys, ha estat líder mundial en el camp de la degradació de les proteïnes musculars. Les seves aportacions a la ciència se centren, especialment, en lʼestudi dels mecanismes fisiològics de degradació de proteïnes, un dels camps més complexos del metabolisme».

La maquinària molecular de la degradació de proteïnes

«El laboratori del professor Goldberg va estudiar per què el nostre organisme només degrada les proteïnes malmeses i deixa de banda les que funcionen correctament», ha remarcat Argilés. «Així mateix, va estudiar la importància del sistema de degradació de proteïnes en la resposta immunològica, per què en determinades situacions patològiques sʼactiva la degradació de proteïnes musculars i com es pot aturar», ha explicat el padrí, que també ha recordat la contribució cabdal de Goldberg en la recerca internacional que relaciona la funció proteolítica amb la ubiqüitina i el proteasoma, tot assenyalant que el Premi Nobel de Química 2004 va premiar els descobridors del sistema proteolític dependent dʼubiqüitina.

Per la seva banda, Goldberg ha afirmat: «El meu interès per la degradació de les proteïnes va sorgir dʼuns treballs sobre fisiologia que vaig fer mentre estudiava, investigant per què els músculs es fan més petits si no sʼutilitzen. Aparentment, ningú no sabia per què passava; es creia simplement que la manca dʼactivitat reduïa la síntesi de proteïnes».

El professor Goldberg, que figura entre lʼ1 % dels autors més citats en recerca biomèdica, també va demostrar que el sistema de la ubiqüitina és present en moltes malalties que porten a lʼatròfia muscular, com ara la infecció crònica, lʼacidosi o el càncer. Tal com ha dit en el seu discurs, «la ciència és un esforç dʼequip i, encara que jo hagi iniciat el projecte o lʼhagi guiat, sempre estic creant coneixement a partir de conceptes, fets o mètodes desenvolupats per investigadors anteriors. El coneixement biomèdic és una piràmide, i fins i tot els investigadors que fan descobriments amb més impacte només estan generant una petita part del conjunt».

Durant lʼacte també sʼha lliurat el XVII Premi Claustre de Doctors de la UB, que ha obtingut lʼinvestigador de lʼInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) John Jairo Aponte Varon per la tesi Evaluación de herramientas para prevenir la malaria durante los primeros años de vida, defensada a la Facultat de Medicina de la UB i dirigida per Pedro Alonso, catedràtic del Departament de Salut Pública de la UB.

John Jairo Aponte (Bogotà, Colòmbia, 1966) va obtenir també el Premi Ramon Margalef del Consell Social de la UB lʼany 2012. La seva recerca va ser fonamental perquè lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS) recomanés utilitzar un nou sistema de control de la malària: el tractament intermitent amb fàrmacs antimalàrics en infants (IPTi) amb sulfadoxina-pirimetamina. Actualment, John Jairo Aponte continua investigant en aquesta línia com a científic del CRESIB, el centre dʼinvestigació de lʼISGlobal, adscrit al HUBc, el campus dʼexcel·lència internacional de la salut de la UB.

El Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona va ser creat per distingir les tesis doctorals llegides i defensades en aquesta institució que representessin les aportacions més rellevants en el camp del coneixement humà i del progrés de la ciència. En aquesta edició, en què sʼhan guardonat tesis llegides durant el 2011, sʼhan presentat 118 candidats, dʼàmbits i especialitats que abastaven pràcticament tots els camps de les ciències i les humanitats que sʼimparteixen en aquesta Universitat.