La brossa marina: molta i per tot arreu

 

Plàstics i arts de pesca són els materials més abundants als fons marins, on també sʼhan trobat vidres, metall, fusta, paper, cartró, roba, ceràmica i altres materials no identificats.

 

«Algunes àrees dels fons marins semblen autèntics abocadors», explica el catedràtic Miquel Canals, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB. «A lʼoceà, dʼescombraries seʼn troben a tot arreu, des de les regions més remotes, com lʼÀrtic o els mars del Sud, fins a les planes abissals, a milers de metres de fondària». «Al fons —continua—, la brossa marina es troba tant en forma dʼobjectes sòlids —sobretot plàstics i llaunes de begudes— com de productes de desintegració, com ara els microplàstics. A les zones de gran activitat pesquera, hi abunden les restes dʼarts de pesca».

 

Lʼestudi internacional, en què participen quinze institucions de recerca de tot Europa, està dirigit per la Universitat de les Açores, amb la col·laboració del projecte Mapping the Deep —dirigit per la Universitat de Plymouth— i els projectes HERMIONE i PERSEUS, finançats per la Unió Europea i coordinats pel Centre Nacional dʼOceanografia de Southampton i pel Centre Hel·lènic dʼInvestigacions Marines, respectivament. També hi ha col·laborat el projecte Dos Mares, del Pla nacional dʼR+D+i, coordinat per Canals.

 

 

 

Tal com assenyala Christopher Pham, de la Universitat de les Açores, «el plàstic és el component més comú trobat al fons del mar. La brossa associada a les activitats de pesca —línies i xarxes de pesca abandonades— abunda particularment a les muntanyes i turons submarins i a les dorsals oceàniques. Les grans acumulacions de brossa marina es troben als canyons submarins profunds».

 

«Aquest estudi ha demostrat que les escombraries estan presents a tots els hàbitats marins, des de platges fins a les grans fondalades oceàniques», explica Kerry Howell, de la Universitat de Plymouth. «La major part de les profunditats marines encara no han estat explorades i sorprèn descobrir que les nostres deixalles hi han arribat fins i tot abans que nosaltres».

 

Encara no existeix un mapa global fiable de les àrees oceàniques més afectades per lʼimpacte de la brossa marina. «Els corrents i, en general, la dinàmica marina, reparteixen la brossa des de les àrees font cap a lʼinterior de lʼoceà», explica Miquel Canals. «Les principals àrees que actuen com a font són les grans concentracions urbanes i industrials properes a la costa, les platges i, en general, les activitats turístiques, així com les embarcacions de tota mena. Els rius i el vent també hi tenen un paper a lʼhora de transportar escombraries cap a la costa i el mar», remarca lʼexpert.

 

 

Els mars tancats, com ara la Mediterrània, amb concentracions urbanes i industrials importants, acumulen probablement més deixalles que regions oceàniques allunyades de terra. En el marc de la recerca, lʼequip del GRC Geociències Marines de la UB ha aportat imatges submarines del canyó de Blanes, obtingudes el 2011 amb el vehicle submarí no tripulat de gran profunditat Liropus 2000, de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO), durant la campanya oceanogràfica Promares - Oasis del Mar dʼestudi de les grans valls submarines de Catalunya.

 

Tal com apunta Canals, «a la Mediterrània occidental es produeixen correntades, o cascades, dʼaigües denses que circulen preferiblement pels canyons submarins». Per això, es creu que és en aquests indrets on sʼacumularà més brossa marina. «Al litoral català —detalla lʼinvestigador—, les escombraries provinents de lʼactivitat pesquera es troben sobretot a la plataforma i al talús continental, fins a uns 900 m de fondària, i es concentren especialment als fons rocosos de les capçaleres dels canyons submarins, on hi ha moltes línies i xarxes de pesca enganxades i abandonades».

 

 

Lʼestudi també revela la petjada de la navegació en mars i oceans després de la revolució industrial. «Una descoberta significativa és la dels dipòsits dʼescòria del carbó cremat a les calderes i abocat pels vaixells de vapor des de finals del segle XVIII», explica Eva Ramírez-Llodrà (CSIC). Les acumulacions dʼescòria estan estretament lligades a les rutes de navegació modernes, i ens indiquen que els principals corredors de transport no sʼhan modificat els últims dos segles.

 

Milions de tones dʼescombraries i altres residus derivats de lʼactivitat humana són abocats cada any al mar. Ni els grans fons oceànics, segons revela lʼestudi, se salven de la brossa marina. «La gran quantitat dʼescombraries que arriben al fons de lʼoceà profund són un problema arreu del món. Els nostres resultats palesen la magnitud del problema i la necessitat dʼactuar per prevenir lʼaugment de lʼacumulació dʼescombraries en el medi marí», conclou el professor Kerry Howell.

 

En paraules del catedràtic Miquel Canals, «el més sorprenent —que ja no ho hauria de ser tant— és constatar, un cop més, que lʼempremta humana ha arribat als indrets més recòndits del planeta. Podríem dir, en aquest cas en sentit estricte, allò de no n'hi ha un pam de net».