Un projecte recull autobiografies dʼestudiants per entendre i conèixer millor la seva realitat universitària

Tal com explica Caballé, que lidera el projecte, «el propòsit, en un principi, era estudiar els textos recollits des del 2007, un corpus que hem anomenat Vita Studens i que ens permet analitzar el dia a dia dels estudiants a partir dels seus propis textos». «La idea inicial —continua— era invertir lʼestudi tradicional de lʼescriptura autobiogràfica, considerada com un gènere que requereix un temps considerable de vida al darrere (un relat de vellesa, per entendreʼns), per obrir-lo als joves». És a dir, a un tram generacional que, malgrat la seva curta biografia, està marcat per qüestions relacionades amb la pròpia identitat, que són fonamentals en lʼautobiografia. «És pensar el gènere en clau de futur, més que de passat, com sʼhavia fet fins ara. Un gir epistemològic que vol plantejar lʼescriptura autobiogràfica com una nova eina docent», assegura Caballé.

Una de les aportacions més sorprenents del corpus és la importància de la família en la vida de lʼestudiant. Caballé remarca que «malgrat tot el que es diu, la referència a la família és una constant». «Moltes vegades —afegeix— positiva i estimulant, dʼaltres excessivament protectora i generadora d'uns lligams de dependència que poden entorpir la maduració del jove, i encara altres cops, fruit de situacions tòxiques (alcoholisme, atur, malalties, indiferència, tensions entre els pares...) que fan de lʼestudiant una persona vulnerable, retreta i amarga». De vegades, la família és lʼaixopluc sense el qual el món de lʼestudi seria impossible:

«Y aquí estoy, sonriente y de nuevo en el paro. Decidido a dar un nuevo y provechoso tumbo. Pues pienso consumir todo el subsidio agarrado a la dulce vida de estudiante. La cosa es jodida porque vuelvo a vivir con mis queridos y acogedores padres. No podría pedir más; me echarán una mano para acabar los estudios. Dejé de estudiar para trabajar e irme de casa. Ahora vuelvo al hogar, dejo el trabajo y me pongo a estudiar de nuevo. Hoy es un día de aquellos que con gasolina y fuego montaría una hoguera con el mito del eterno retorno. Exagero, pues sé que mi ánimo mejorará cuando deje de pagar un alquiler, internet, comida y demás gastos del vivir, y abrace, de nuevo, ese abanico de comodidades que me vendrán como anillo al dedo para pasarme el día en la universidad sacándole jugo.» VS/2014/500

En el cas dels estudiants estrangers procedents de diversos programes (Erasmus, Sòcrates, Califòrnia-Illinois, CASB) als ítems esmentats se n'hi afegeixen dʼaltres: la vivència de Barcelona, dʼun sistema educatiu diferent, dʼuna nova cultura, o la queixa dʼuna manca de relació amb els estudiants autòctons, entre dʼaltres.

Ara bé, la gravetat de la crisi econòmica espanyola ha tingut com a conseqüència un gir notable en lʼestil dels escrits, especialment els generats a partir del 2012: la consciència de les dificultats de trobar sortides professionals dignes i estimulants, la manca dʼajuts i lʼambient social estan condicionant la seva actitud, cada vegada més conscient i irritada amb el món que els envolta. «Res a veure amb la despreocupació pels estudis que es feia palesa el 2007, per exemple», assenyala Caballé.

El canvi de paradigma generat amb la crisi ha portat la professora Caballé a replantejar el projecte, i també a mantenir-lo viu més enllà de lʼassignatura, ja desapareguda. El propòsit ara és recollir més informació, animar els estudiants de tota la Universitat (més enllà de Filologia Hispànica) a parlar de les seves vides com a universitaris per tal de poder descriure el nou horitzó sobrevingut: quins són ara el context de normalitat, les preocupacions, l'ideal de futur dels joves?

Per donar a conèixer el projecte i convidar els alumnes de la Universitat a participar-hi escrivint un autobiografia, sʼha habilitat el web Vita Studens. S'hi pot participar enviant el text per correu electrònic (màxim de 3.000 paraules), o bé mitjançant les xarxes socials (140 caràcters a Twitter o 2.000 caràcters a Facebook). En paral·lel, està previst convocar un premi literari al mes de setembre. «La idea és generar una massa crítica sobre el món universitari suficient per poder articular un estudi seriós sobre la seva realitat, que abasti des del 2007 fins al 2014», conclou Caballé.