Notícies

Inici  >  Notícies > Trenta-cinc anys de Belles Arts, llibre i exposició

Trenta-cinc anys de Belles Arts, llibre i exposició

El llibre es presentarà al nou edifici del Disseny Hub Barcelona.

El llibre es presentarà al nou edifici del Disseny Hub Barcelona.

04/09/2014

Cultura

Originària és el llibre que la Facultat de Belles Arts ha editat amb Publicacions i Edicions de la UB en commemoració dels trenta-cinc anys de la seva creació, el 1979. L’obra, un autèntic catàleg d’art a cura de Mar Redondo, Teresa-M. Sala, Carla Padró i Dolo Pulido, recull aportacions de professors que escriuen sobre diferents aspectes, vivències, trajectòries i vicissituds de la Facultat al llarg d’aquests anys, i reprodueix bona part de l’obra artística més significativa del seu fons.

El llibre es presentarà al nou edifici del Disseny Hub Barcelona, en concret a la Biblioteca El Clot - Josep Benet (plaça de les Glòries, 37-38), el proper 5 de setembre, a les 13 hores, coincidint amb la inauguració de l’exposició «Denominació d’origen: Col·lecció Belles Arts», dirigida per Mar Redondo, TeresaM. Sala i Dolo Pulido, amb què la Facultat mostra per primer cop de manera extensa al públic una part significativa del seu fons artístic. L’exposició es podrà veure al quilòmetre zero de la Facultat, així com al vestíbul de l’Edifici Històric de la UB i en altres espais com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Can Framis Fundació Vila Casas, la Biblioteca El Clot ‐ Josep Benet, el Centre Cívic Can Deu i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. La mostra és una interpretació de la col·lecció de Belles Arts a partir de les relacions entre l’ètica i l’estètica, prenent com a punt de referència la coneguda frase «Nulla estetica sine etica», del professor José M. Valverde.

El treball Originària, que ha estat dissenyat pel professor de la UB Josep Babiloni, es divideix en tres parts, la primera de les quals, (Re)ferències, recull la visió d’aspectes de caràcter acadèmic, com ara els plans d’estudi, les TIC o les opcions pedagògiques de la Facultat, amb les aportacions de reconeguts professors com ho són M. Dolors Tapias, Miquel Mallol, José M Barragán i Jordi Gratacós Roig.

La segona, i part central del llibre, titulada Entreacte i relats, és un recull extens de textos curts, de vegades conceptuals, d’altres descriptius, molts d’ells biogràfics i amb una decidida voluntat d’estil, que interpel·len el lector des del record viu dels qui han viscut a la Facultat com a docents: Martí Peran, Anna Calvera, Mercè Vidal, Teresa Blanch, Victòria Combalía, i un llarg etcètera de professors que han impartit docència i ens parlen de com els objectes quotidians, les rutines de feina, les aules i espais i les experiències lectives han acabat configurant la seva vida i la seva percepció de la realitat. Per aquestes pàgines apareixen, entre moltes altres realitats, el bar, el Lab-Media, l’aparcament, la tarima, l’edifici dels antics menjadors, l’estàtua de Sant Jordi de l’entrada de la Facultat, i fins el magraner arrencat al jardí de ponent... Es tracta de textos catàrtics molts d’ells, escrits des de la sinceritat, a voltes nostàlgica, d’altres punyent, i molt sovint des de la reivindicació tant de la feina feta com de la vida passada, apel·lant al reconeixement i revoltant-se davant la indiferència. Són textos tots ells que palesen el caràcter, únic i diferenciat, d’una Facultat molt activa i en constant evolució humana i docent.

Per acabar, l’última part del llibre, Col·lecció Belles Arts, presenta una selecció acurada i interessant dels fons artístics de la Facultat, amb un balanç equilibrat de tots els estils i disciplines.

El curs 1967-1968, l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi va estrenar un edifici de nova planta a la Zona Universitària, a tocar del Reial Club de Polo i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, obra dels arquitectes E. Bona, P. Martínez i J. M. Segarra. Després d’un període intens de negociacions, mentre el professor José Milicua n’era el director, amb el decret del 14 d’abril de 1978, l’Escola es va transformar en l’actual Facultat de Belles Arts. En aquell temps, Antoni Maria Badia i Margarit era el rector de la Universitat de Barcelona, i Eulàlia Vintró, la secretària general. El primer degà nomenat de la recent creada Facultat va ser Jaume Coll i Puig (1978), càrrec que van exercir posteriorment, i en aquest ordre, Jaume Muxart (1981), Teresa Gil (1983), Miquel Quílez (1988), Joan Hernández Pijoan (1995), Pere Falcó (1998), Josep Cerdà (2001), Teresa Blanch (2004) i Salvador García (2008).

Trenta cinc anys després, la Facultat de Belles Arts imparteix tres graus: Conservació i Restauració, Disseny, i Belles Arts, i ha quedat consolidada com un dels centres d’excel·lència del país en la seva formació i un referent d’enllaç per als artistes, pensadors i estudiosos de l’art del nostre país.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona