Notícies

Inici  >  Notícies > Demostrada la comunicació directa entre cervells humans a 7.800 quilòmetres...

Demostrada la comunicació directa entre cervells humans a 7.800 quilòmetres de distància

Treballs previs recents havien demostrat la comunicació entre un cervell humà i un ratolí, però la tecnologia encara no havia assolit el repte de posar en contacte dos cervells humans.

Treballs previs recents havien demostrat la comunicació entre un cervell humà i un ratolí, però la tecnologia encara no havia assolit el repte de posar en contacte dos cervells humans.

09/09/2014

Recerca

Per primera vegada s’ha aconseguit establir una comunicació directa i conscient entre dos cervells humans, segons revela un estudi internacional publicat a la revista electrònica d’accés lliure PLOS ONE. Emprant telepatia amb base tecnològica, els investigadors van comunicar dues persones situades a 7.800 quilòmetres de distància a través d’Internet. Aquest treball ha estat coliderat per Carles Grau, professor honorífic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona i assessor científic de l’empresa Starlab, i Giulio Ruffini (Starlab i Neuroelectrics, Barcelona). També hi han participat investigadors de la Universitat de Harvard (Dr. Álvaro Pascual Leone) i de l’empresa francesa Axilum Robotics.

La fita es va produir el passat 28 de març quan es va transmetre la paraula hola des de Thiruvananthapuram (Índia), on es trobava l’emissor, fins al cervell del receptor, que era a Estrasburg. La paraula es va codificar amb codi binari, format per 1 i 0. En van resultar 140 bits d’informació que van ser transmesos per Internet mitjançant tecnologies pioneres.

Un casc amb elèctrodes va registrar els canvis a l’electroencefalograma del cervell de l’emissor quan pensava la paraula hola en codi binari. Es va establir un sistema pel qual, quan l’emissor pensava a moure la mà, la interfície registrava un 1, i quan pensava a moure el peu, registrava un 0, fins a codificar tota la paraula.

 
Flaixos de llum al cervell

El receptor va rebre aquest missatge via Internet mitjançant una interfície robòtica ordinador-cervell que va convertir els 140 caràcters que formaven la paraula en fosfens: flaixos de llum que apareixien en la seva visió perifèrica. D’aquesta manera, la persona receptora, que tenia els ulls tapats amb una bena, interpretava un 1 quan notava una d’aquestes descàrregues de llum, i un 0 quan no la notava, fins a descodificar tot el missatge. L’operació es va reproduir deu dies després, també amb èxit, fent servir la paraula ciao.

Treballs previs recents havien demostrat la comunicació entre un cervell humà i un ratolí, però la tecnologia encara no havia assolit el repte de posar en contacte dos cervells humans. «En aquest treball hem aconseguit, mitjançant l’ús de tecnologies completament no invasives, una comunicació conscient entre cervells», explica Carles Grau, expert en neurociència i membre del Grup de Recerca de Neurodinàmica Cognitiva i dels Trastorns Mentals de la UB. «De fet —destaca—, podem utilitzar el terme transmissió de ment a ment, ja que tant a l’origen com a la destinació de la comunicació hi participa l’activitat conscient dels subjectes».

 
Nous reptes ètics i legislatius

Aquesta recerca pionera suposa una fita tecnològica important que obre futures línies de recerca, com ara la transmissió directa i no invasiva de les emocions i els sentiments o la connexió directa de sensors amb el cervell humà mitjançant l’estimulació cerebral.

«En un futur no gaire llunyà, els ordinadors podran interactuar directament amb el cervell humà d’una manera fluïda, donant suport rutinàriament tant a la comunicació entre ordinadors com a la comunicació de cervell a cervell», assenyala Carles Grau. «Així —continua—, l’ús generalitzat d’aquestes tecnologies de comunicació de cervell a cervell pot crear noves possibilitats d’interrelació humana amb àmplies implicacions socials que requeriran noves respostes ètiques i legislatives».

El treball ha estat finançat parcialment amb un ajut FET de la Unió Europea (Hive), i també amb fons específics de l’empresa Starlab i del Grup de Recerca de Neurodinàmica Cognitiva i dels Trastorns Mentals de la UB.

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona