La Unitat dʼEstudis Biogràfics promou el 27 de setembre com a Dia Internacional de lʼEscriptura
Què hi ha dʼimportant en un dia qualsevol dʼuna vida qualsevol? Lʼescriptor soviètic Maksim Gorki va concebre el 1935 una idea suggeridora: que escriptors de tot el món descrivissin amb la màxima precisió possible un dia dʼaquell any, concretament, el 27 de setembre. Dʼaquesta manera, sʼaconseguiria la crònica escrita dʼalmenys un dia de la vida al món.
Què hi ha dʼimportant en un dia qualsevol dʼuna vida qualsevol? Lʼescriptor soviètic Maksim Gorki va concebre el 1935 una idea suggeridora: que escriptors de tot el món descrivissin amb la màxima precisió possible un dia dʼaquell any, concretament, el 27 de setembre. Dʼaquesta manera, sʼaconseguiria la crònica escrita dʼalmenys un dia de la vida al món.
Anna Caballé, al capdavant de la Unitat dʼEstudis Biogràfics (UEB) de la UB, reprèn ara la idea de Gorki i fa una crida perquè, qui ho vulgui, escrigui i publiqui a través de les xarxes socials «el seu»27 de setembre i nʼenviï una còpia a lʼadreça de correu 09veintisiete@gmail.com. Caballé intueix que, en lʼactualitat, gràcies al poder de convocatòria de les xarxes socials, la iniciativa pot aconseguir el ressò desitjat. Lʼobjectiu és, en un futur, proposar a la UNESCO que declari el 27 de setembre com a Dia Internacional de lʼEscriptura, de la mateixa manera que el 23 dʼabril és el Dia del Llibre i de la Lectura.
El projecte de Gorki del 1935 no va prosperar, ni tampoc la crida que va fer, lʼany 1960, el diari moscovita Izvéstia, adreçada als escriptors dels països de lʼEuropa de lʼEst, malgrat lʼàmplia difusió que va tenir. Ara bé, a Christa Wolf, novel·lista de lʼextinta RDA, la idea li va semblar tan interessant que va iniciar el projecte dʼescriure el seu 27 de setembre al llarg de quaranta anys. El recull es va publicar el 2003 sota el títol Ein Tag im Jahr 1960-2000 (Un dia de lʼany, 1960-2000). Wolf ho explicava així: «Vaig voler escriure per combatre aquesta incontenible pèrdua dʼexistència: almenys un dia de cada any hauria de ser un sòlid pilar de la memòria: pur, autèntic, descrit sense intencions artístiques, és a dir, lliurat a lʼatzar i a mercè de lʼatzar».