La UB acull una exposició sobre Pius Font i Quer, un referent per a generacions de botànics
«Pius Font i Quer (1888-1964). Un nou paradigma de la botànica catalana» és el títol de lʼexposició que acollirà el vestíbul de lʼEdifici Històric de la UB del 15 dʼoctubre al 5 novembre, en commemoració del cinquantenari de la mort de lʼil·lustre botànic català.
Lʼacte dʼinauguració dʼaquesta exposició tindrà lloc dimecres, 15 dʼoctubre, a les 18.30 hores, i serà presidit per la Dra. Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB. Hi participaran els coordinadors de la mostra, el Dr. Josep Vigo, catedràtic jubilat del Departament de Biologia Vegetal i membre de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, i la Dra. Amèlia Gómez, professora del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).
«Pius Font i Quer (1888-1964). Un nou paradigma de la botànica catalana» és el títol de lʼexposició que acollirà el vestíbul de lʼEdifici Històric de la UB del 15 dʼoctubre al 5 novembre, en commemoració del cinquantenari de la mort de lʼil·lustre botànic català.
Lʼacte dʼinauguració dʼaquesta exposició tindrà lloc dimecres, 15 dʼoctubre, a les 18.30 hores, i serà presidit per la Dra. Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB. Hi participaran els coordinadors de la mostra, el Dr. Josep Vigo, catedràtic jubilat del Departament de Biologia Vegetal i membre de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, i la Dra. Amèlia Gómez, professora del Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia i membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio).
Fundador de lʼescola botànica catalana moderna
Pius Font i Quer (1888-1964), professor de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB, és considerat el botànic català més destacat del segle XX. Fundador de lʼescola botànica catalana moderna, va dominar el panorama de la botànica catalana —i dels països de la Mediterrània occidental— durant les primeres dècades del segle XX. Autor dʼuna extensa obra científica, en què destaquen els títols de referència Diccionario de botánica (1953) i Plantas medicinales (1962), el professor Font i Quer va deixar una profunda empremta i va llegar un mestratge científic que ha estat un referent per a noves generacions de naturalistes, com ara Ramon Margalef, Pere Montserrat o Oriol de Bolòs.
També va ser una figura rellevant com a impulsor i gestor de les institucions de recerca naturalista més importants de Catalunya, com ara lʼInstitut Botànic de Barcelona, definit com una plataforma de recerca, documentació i formació de nous investigadors que està a lʼaltura dels millors centres equivalents europeus i americans. Font i Quer va iniciar, així matex, grans programes de recerca en diverses àrees de la investigació botànica (flora, taxonomia, etc.), tot obrint nous camins i vies de treball en especialitats de la botànica que no estaven gaire estudiades (micologia, fitosociologia) fins llavors. També va ampliar el coneixement de les plantes i dels bolets no només de Catalunya sinó també dʼaltres indrets de la península Ibèrica, el Marroc i la Macaronèsia.
Condemnat i represaliat després de la Guerra Civil, va ser desposseït per sempre de tots els seus càrrecs, acusat de rebel·lió militar i condemnat a presó pel règim franquista. Tot i ser apartat de lʼesfera pública, Font i Quer va perseverar en la seva tasca com a naturalista.
Aquesta exposició, que té el suport del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, està comissariada per un comitè dʼexperts de la Facultat de Biologia, la Facultat de Farmàcia, el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV), el Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI-UB), lʼIRBio i lʼInstitut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB), entre altres entitats. Cal recordar que el 2013 la Facultat de Farmàcia va atorgar a Pius Font i Quer la Medalla dʼOr de la Facultat a títol pòstum.