El rector de la UB apunta la recuperació del benestar i del finançament públic com a objectius de país durant la inauguració del curs 2014-2015

Enguany, lʼencarregada de fer el discurs inaugural ha estat Mercè Durfort, experta en citologia i histologia i catedràtica emèrita del Departament de Biologia Cel·lular de la UB. També han intervingut en lʼacte acadèmic Salvador Alemany, president del Consell Social de la UB, i Lluís Jofre, director general dʼUniversitats de la Generalitat de Catalunya.

El rector Ramírez ha recordat que, el desembre passat, «el Claustre de la UB va donar suport a un pronunciament dʼaquest Rectorat a favor de la consulta anunciada per al proper 9 de novembre». «A dia dʼavui bona part del poble català, entre el qual mʼhi compto, té motius per pensar que lʼEstat espanyol no ha estat sensible a la demanda social expressada de manera multitudinària», ha assenyalat. A continuació, ha reflexionat: «Tenim la impressió que molts ciutadans i ciutadanes se senten sense lʼescalf que irradia el coneixement». «La capacitat dʼescoltar els arguments dels altres, la valentia cívica dʼassumir els errors i les responsabilitats, lʼambició de parlar mirant als que han de venir, esdevé repte fundacional dʼavui», ha conclòs.

Ramírez ha destacat diversos projectes que mostren el dinamisme i el compromís de la institució universitària, així com el paper de la UB com a pont entre institucions, cultures i pobles. En aquest sentit, ha esmentat els acords amb els ajuntaments de Barcelona i lʼàrea metropolitana, iniciatives com ara la Conferència Araboeuropea d'Educació Superior (AECHE) o la pertinença de la UB a la Lliga d'Universitats de Recerca Europees (LERU). «No tenim els recursos que hem requerit però no ens hem abatut i els resultats ho corroboren».

Salvador Alemany, ha manifestat el seu reconeixement, dʼuna banda, a tota la comunitat universitària, que, tot i haver vist reduïdes les retribucions i ajustades les condicions laborals, ha mantingut un compromís ferm amb la institució, i dʼaltra banda, a lʼequip rectoral, per haver demostrat una gran capacitat dʼadaptació al nou context. També ha subratllat: «El realisme i la comprensió de les dificultats no ens han de fer conformistes». «Cal —ha afegit— que la Universitat assumeixi una cultura marcadament emprenedora i es doti dels mecanismes per traslladar el resultat de la seva activitat a lʼeconomia real i al teixit productiu». I ha apuntat que una de les concrecions del «compromís de la Universitat en la sortida de la crisi ha de ser millorar el grau dʼocupabilitat dels nostres graduats».

Per la seva banda, Lluís Jofre, que ha parlat durant la manifestació de protesta silenciosa de representants del personal dʼadministració i serveis de la UB en contra de les retallades, ha expressat el seu reconeixement a la contribució que han fet els membres de la comunitat universitària guardonats durant lʼacte: estudiants distingits amb premis extraordinaris i membres del PDI i del PAS que sʼhan jubilat durant el curs 2013-2014. Jofre n'ha destacat l'esforç per fer de la UB el que és, «una universitat gran», i ha fet referència a un sistema universitari i de recerca que està «al capdavant de lʼEstat, que millora any rere any malgrat un context de marcada reducció pressupostària». També s'ha referit a la necessitat «de fer que els nostres graus i màsters entrin en la sintonia europea», i ha apel·lat al lideratge que la UB pot tenir en aquest àmbit. Finalment, ha remarcat lʼaposta del Govern català per un model català de PAS i PDI que renovi el planter de personal i reconegui la carrera professional i la rellevància de la internacionalització. Així mateix, ha anunciat la presentació properament del programa La indústria del coneixement, amb què es vol reforçar la missió de les universitats en transferència de coneixement.

Durant la lliçó inaugural «Els inicis de la microscòpia electrònica a Catalunya», la catedràtica emèrita Mercè Durfort ha recordat que la Universitat de Barcelona ha estat lʼepicentre de la microscòpia electrònica a Catalunya. Mercè Durfort i Coll és una experta destacada en lʼàmbit dʼestudi de la histopatologia de mol·luscs bivalves marins i de crustacis, la biologia de la reproducció dʼinvertebrats i dʼalgunes espècies de vertebrats, la bioacumulació en mol·luscs i crustacis, i la determinació de protozous paràsits (en especial, els microsporidis). Catedràtica de Biologia Cel·lular a la UB des del 1985, ha estat la primera científica catalana autora dʼuna tesi doctoral sobre ultraestructura cel·lular —presentada a la UB el 1973—, a més de ser la primera dona que ha ingressat a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la segona que va fer-ho a lʼInstitut dʼEstudis Catalans, on va presidir la Secció de Ciències Biològiques durant el període 1994-2000. És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2000), membre corresponent de la Reial Acadèmia de Doctors dʼEspanya (2007) i sòcia honorària de la Institució Catalana dʼHistòria Natural. El 2002, va ser distingida amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, i el 2004, també va rebre la Creu de Sant Jordi.

En el transcurs de lʼacte, sʼhan fet actuacions del Cor de la UB, i la Dra. Isabel Miralles, secretària general de la Universitat, ha presentat la memòria del curs acadèmic 2013-2014. Així mateix, sʼhan lliurat els premis extraordinaris de llicenciatura i de grau i les medalles de la Universitat de Barcelona al professorat i al personal dʼadministració i serveis jubilat durant el curs 2013-2014.