Notícies

Inici  >  Notícies > Mor l’antic rector de la UB Antoni M. Badia i Margarit

Mor l’antic rector de la UB Antoni M. Badia i Margarit

Antoni M. Badia i Margarit.

Antoni M. Badia i Margarit.

16/11/2014

Institucional

El diumenge 16 de novembre ha mort el filòleg i antic rector de la UB Antoni M. Badia i Margarit. La capella ardent quedarà instal·lada avui a la tarda al Tanatori de les Corts i l'enterrament serà dilluns, 17, a les tres de la tarda, a l'església del Pi de Barcelona.

Nascut el 1920, Badia i Margarit va estudiar a la UB, on es va llicenciar en Filologia Romànica l’any 1943, i als Estudis Universitaris Catalans. Dámaso Alonso li va dirigir la tesi doctoral sobre morfologia històrica el 1947, i l’any següent, el 1948, ja era catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la UB. Posteriorment, el 1977, ho va ser de Gramàtica Històrica Catalana. Badia i Margarit s’ha dedicat a la recerca en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, dins de la gran tradició de Ramón Menéndez Pidal: qüestions de morfologia, fonètica, semàntica i generals ( Estudios de fonética y fonología catalanas, 1948). Es va interessar també per la dialectologia, la geografia lingüística ( Atlas lingüístic del domini català ), l’onomàstica, la comparatística, la història de la lingüística i la sociologia lingüística (Llengua i cultura als Països Catalans, 1964, i La llengua dels barcelonins, 1969).

Va participar en congressos i estades a l’estranger: Alemanya (Heidelberg) i Estats Units (Georgetown, Washington, Madison). Tant la seva tasca docent com la recerca van anar acompanyades de publicacions, entre les quals cal destacar: Gramática histórica catalana (1951, traduïda al català el 1981), Gramática catalana (1962), La llengua catalana ahir i avui (1973), Vint-i-cinc anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes. La llengua (1976), Ciència i passió dins la cultura catalana (1977), Formulari administratiu, aplicat especialment a la Universitat (1979), La formació de la llengua catalana. Assaig d’interpretació històrica (1981) i Llengua i poder (1986), en col·laboració amb Carles Duarte. També és autor de Gramàtica catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1995) i Les Regles de esquivar vocables i la 'qüestió de la llengua' (1999).

Va ser responsable de l’equip català del projecte Patronymica Romanica (PatRom), un diccionari dels llinatges romànics, i va dirigir la revista Estudis Romànics. Va ser president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1976) i del Grup Català de Sociolingüística des del 1974, i també rector de la UB (1978-1986). Va ser doctor honoris causa de les universitats de Salzburg (1972), Tolosa de Llenguadoc (1980), la Sorbona (1986), Perpinyà (1989), el Knox College de Galesburg (Illinois, 1990), Alacant (2002), València (2005), la UIB (2007) i la UNED (2010). Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1955) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1968). El 1995 va ser premiat per la Fundació Jaume I, i el 1996 per la Fundació Catalana per a la Recerca. La Generalitat li va concedir l'any 2011 la Medalla d'Or, el 1999 va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic, i el 2003, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona