Aquesta exposició té un caràcter singular, ja que ha estat pensada i estructurada dʼacord amb elements que formen part del mateix Edifici Històric i presenta un format que permet una aproximació molt il·lustrativa als temes relacionats amb la creació de la Universitat de Cervera. Lʼequip que ha organitzat la mostra —compost per Pilar Mateo, tècnica en exposicions i gestió cultural; Isabel Garcia Malet, coordinadora de projectes culturals; J. Oriol Silvestre, responsable de Comunicació i Relacions Externes del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB; Georgina Pujol, secretària del mateix Vicerectorat; Karen Villar, suport a la gestió cultural, i Lina Godoy i Ramon Dilla, becaris del Vicerectorat— ha dut a terme una veritable tasca de recerca al voltant dels fets que van ocórrer lʼany 1714 en relació amb la nostra Universitat, per a la qual ha consultat fonts documentals de reconeguts historiadors.
La mostra consta de set mòduls informatius que expliquen, de manera clara i entenedora, la fundació de la Universitat de Cervera des de diversos enfocaments temàtics. El fet que els mòduls estiguin ubicats en diferents punts dʼinterès de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona permet que lʼespai on es troba situat cada un interactuï amb el tema tractat.
El vestíbul principal és lʼespai escollit per a la presentació de la mostra i el primer tema amb què sʼentra en matèria: una breu ressenya sobre lʼEstudi General de Barcelona fins al moment en què esclata la Guerra de Successió espanyola i una revisió, sintètica però clara, dʼaquest conflicte bèl·lic. Aquest mòdul, que ens remet al context històric, se situa al costat de lʼescala del Rectorat. A la planta primera sʼaborda la fundació de la nova Universitat de Cervera per Felip V i el patronatge de la Immaculada Concepció, en un mòdul emplaçat al replà del Rectorat, on es troba el tapís amb aquesta representació mariana. La galeria de retrats dels rectors, ubicada també a la primera planta de lʼEdifici Històric, emmarca el govern de la Universitat de Cervera i els personatges rellevants que van passar per les seves aules. Lʼarquitectura de lʼedifici cerverí es planteja des de diferents enfocaments, com ara la concepció formal, les tipologies funcionals, la iconografia lligada al poder reial i a la protecció de la Immaculada Concepció o la càrrega simbòlica dʼaquestes representacions iconogràfiques. Aquest tema té com a escenari el Claustre de Ciències, un espai on lʼarquitectura de lʼEdifici mostra tot el seu desenvolupament en alçada. El fet que una de les pintures històriques que pengen dels murs del Paranimf sigui la dedicada a la Junta de Comerç de Barcelona ens situa en lʼàmbit del món educatiu de la Barcelona del segle XVIII a través dels centres dʼensenyament superior que hi funcionaren, com la Junta de Comerç o el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. I, finalment, al costat de lʼescut que presidia lʼentrada principal de lʼedifici de lʼEstudi General de Barcelona, que es conserva a la galeria del Paranimf, sʼemplaça el darrer mòdul del recorregut, en el qual es fa una mirada a la trajectòria de la Universitat de Cervera, així com al retorn de la institució universitària a la ciutat de Barcelona.
El
catàleg de lʼexposició, profusament il·lustrat, estén i amplifica els continguts presentats a la mostra. Els dos primers capítols estan dedicats a ressenyar breument la història de lʼEstudi General de Barcelona, creat per Alfons el Magnànim lʼany 1450 i origen de lʼactual Universitat de Barcelona, així com les circumstàncies que van marcar el desenvolupament de la Guerra de Successió espanyola, el resultat de la qual va comportar, amb el Decret de Nova Planta, la fi de les institucions pròpies de Catalunya i de les sis universitats que hi havia en aquell moment al país (Lleida, Barcelona, Solsona, Girona, Tarragona i Vic). Els capítols següents tracten sobre la política absolutista que Felip V va aplicar, en matèria dʼeducació superior, després de la guerra, amb la fundació dʼuna nova universitat a Cervera com a premi a la fidelitat que la ciutat havia mostrat a la causa borbònica. Es fa una breu ressenya dʼalguns dels seus docents i alumnes distingits, com el jurista Josep Finestres, el pensador Jaume Balmes, el polígraf Manuel Milà i Fontanals, lʼenginyer i inventor Narcís Monturiol, o el general Joan Prim, notari de formació. A continuació, sʼestudia la forma arquitectònica i la càrrega simbòlica de lʼedifici de la Universitat de Cervera, concebut com a representació i afirmació del poder absolut en territori conquerit i rebel. El penúltim capítol sʼocupa dels diferents estudis superiors que, paral·lelament, es van anar desenvolupant a Barcelona en el decurs del segle XVIII, vinculats a la Junta de Comerç (oficis), a lʼAcadèmica de Matemàtiques (enginyers) i al Col·legi de Cirurgia (metges), dʼacord amb la puixança comercial i econòmica creixent de la capital catalana. Finalment, lʼúltim capítol analitza lʼevolució de la universitat cerverina des de lʼèpoca inicial, en què estava controlada per la Companyia de Jesús, fins al seu lent decandiment, que es perllongà des de finals del XVIII fins al primer terç del XIX, quan la ciutat de Barcelona, després de repetits intents, va poder recuperar la seva universitat.
Val a dir que Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona va publicar a principis dʼany, també amb motiu de les commemoracions del Tricentenari, el llibre Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), de Ferran Soldevila, en què es narra el procés històric de recuperació de la universitat durant aquest període. Un llibre que, en certa manera, complementa el que hem editat ara sobre la Universitat de Cervera.
