Notícies
Inici  >  Notícies > La UB commemora el 1714 amb una mostra i un llibre sobre la Universitat de...

La UB commemora el 1714 amb una mostra i un llibre sobre la Universitat de Cervera

Portada del catàleg de l’exposició.

Portada del catàleg de l’exposició.

17/11/2014

Cultura

El dimarts 18 de novembre, a les 19 h, la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, Lourdes Cirlot, inaugurarà al Paranimf de l’Edifici Històric l’exposició «La Universitat a Cervera. Commemoració del 1714 a la UB». En el mateix acte es presentarà el catàleg de la mostra, coordinat per la historiadora Pilar Mateo i editat per Publicacions i Edicions de la UB. Així mateix, en el transcurs d’aquesta presentació, el Conjunt d’Antiga de l’Escola Superior de Música de Catalunya oferirà el concert de música barroca «Músiques per als reis de Barcelona», que comprèn àries d’òperes estrenades a Barcelona en honor de l’arxiduc Carles i de la seva esposa, Elisabet de Brunswick. El concert inclou obres d’Antonio Caldara, Tommaso Albinoni i Emanuele d’Astorga. L’exposició es pot visitar del 3 de novembre de 2014 al 23 de gener de 2015, de dilluns a divendres de 9 a 21 h (festius tancat), a l’Edifici Històric de la UB.

 
Aquesta exposició té un caràcter singular, ja que ha estat pensada i estructurada d’acord amb elements que formen part del mateix Edifici Històric i presenta un format que permet una aproximació molt il·lustrativa als temes relacionats amb la creació de la Universitat de Cervera. L’equip que ha organitzat la mostra —compost per Pilar Mateo, tècnica en exposicions i gestió cultural; Isabel Garcia Malet, coordinadora de projectes culturals; J. Oriol Silvestre, responsable de Comunicació i Relacions Externes del Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cultura de la UB; Georgina Pujol, secretària del mateix Vicerectorat; Karen Villar, suport a la gestió cultural, i Lina Godoy i Ramon Dilla, becaris del Vicerectorat— ha dut a terme una veritable tasca de recerca al voltant dels fets que van ocórrer l’any 1714 en relació amb la nostra Universitat, per a la qual ha consultat fonts documentals de reconeguts historiadors.
 
La mostra consta de set mòduls informatius que expliquen, de manera clara i entenedora, la fundació de la Universitat de Cervera des de diversos enfocaments temàtics. El fet que els mòduls estiguin ubicats en diferents punts d’interès de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona permet que l’espai on es troba situat cada un interactuï amb el tema tractat.
 
El vestíbul principal és l’espai escollit per a la presentació de la mostra i el primer tema amb què s’entra en matèria: una breu ressenya sobre l’Estudi General de Barcelona fins al moment en què esclata la Guerra de Successió espanyola i una revisió, sintètica però clara, d’aquest conflicte bèl·lic. Aquest mòdul, que ens remet al context històric, se situa al costat de l’escala del Rectorat. A la planta primera s’aborda la fundació de la nova Universitat de Cervera per Felip V i el patronatge de la Immaculada Concepció, en un mòdul emplaçat al replà del Rectorat, on es troba el tapís amb aquesta representació mariana. La galeria de retrats dels rectors, ubicada també a la primera planta de l’Edifici Històric, emmarca el govern de la Universitat de Cervera i els personatges rellevants que van passar per les seves aules. L’arquitectura de l’edifici cerverí es planteja des de diferents enfocaments, com ara la concepció formal, les tipologies funcionals, la iconografia lligada al poder reial i a la protecció de la Immaculada Concepció o la càrrega simbòlica d’aquestes representacions iconogràfiques. Aquest tema té com a escenari el Claustre de Ciències, un espai on l’arquitectura de l’Edifici mostra tot el seu desenvolupament en alçada. El fet que una de les pintures històriques que pengen dels murs del Paranimf sigui la dedicada a la Junta de Comerç de Barcelona ens situa en l’àmbit del món educatiu de la Barcelona del segle XVIII a través dels centres d’ensenyament superior que hi funcionaren, com la Junta de Comerç o el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. I, finalment, al costat de l’escut que presidia l’entrada principal de l’edifici de l’Estudi General de Barcelona, que es conserva a la galeria del Paranimf, s’emplaça el darrer mòdul del recorregut, en el qual es fa una mirada a la trajectòria de la Universitat de Cervera, així com al retorn de la institució universitària a la ciutat de Barcelona.
 
El catàleg de l’exposició, profusament il·lustrat, estén i amplifica els continguts presentats a la mostra. Els dos primers capítols estan dedicats a ressenyar breument la història de l’Estudi General de Barcelona, creat per Alfons el Magnànim l’any 1450 i origen de l’actual Universitat de Barcelona, així com les circumstàncies que van marcar el desenvolupament de la Guerra de Successió espanyola, el resultat de la qual va comportar, amb el Decret de Nova Planta, la fi de les institucions pròpies de Catalunya i de les sis universitats que hi havia en aquell moment al país (Lleida, Barcelona, Solsona, Girona, Tarragona i Vic). Els capítols següents tracten sobre la política absolutista que Felip V va aplicar, en matèria d’educació superior, després de la guerra, amb la fundació d’una nova universitat a Cervera com a premi a la fidelitat que la ciutat havia mostrat a la causa borbònica. Es fa una breu ressenya d’alguns dels seus docents i alumnes distingits, com el jurista Josep Finestres, el pensador Jaume Balmes, el polígraf Manuel Milà i Fontanals, l’enginyer i inventor Narcís Monturiol, o el general Joan Prim, notari de formació. A continuació, s’estudia la forma arquitectònica i la càrrega simbòlica de l’edifici de la Universitat de Cervera, concebut com a representació i afirmació del poder absolut en territori conquerit i rebel. El penúltim capítol s’ocupa dels diferents estudis superiors que, paral·lelament, es van anar desenvolupant a Barcelona en el decurs del segle XVIII, vinculats a la Junta de Comerç (oficis), a l’Acadèmica de Matemàtiques (enginyers) i al Col·legi de Cirurgia (metges), d’acord amb la puixança comercial i econòmica creixent de la capital catalana. Finalment, l’últim capítol analitza l’evolució de la universitat cerverina des de l’època inicial, en què estava controlada per la Companyia de Jesús, fins al seu lent decandiment, que es perllongà des de finals del XVIII fins al primer terç del XIX, quan la ciutat de Barcelona, després de repetits intents, va poder recuperar la seva universitat.
 
Val a dir que Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona va publicar a principis d’any, també amb motiu de les commemoracions del Tricentenari, el llibre Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837), de Ferran Soldevila, en què es narra el procés històric de recuperació de la universitat durant aquest període. Un llibre que, en certa manera, complementa el que hem editat ara sobre la Universitat de Cervera.
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona