Notícies

Inici  >  Notícies > Recuperar la memòria de la desapareguda Presó de Dones de les Corts

Recuperar la memòria de la desapareguda Presó de Dones de les Corts

L’objectiu de la iniciativa és reivindicar en l’espai urbà un monument que recordi les dones represaliades durant el franquisme en aquesta institució.

L’objectiu de la iniciativa és reivindicar en l’espai urbà un monument que recordi les dones represaliades durant el franquisme en aquesta institució.

Imatges de la Presó de Dones de les Corts durant la dictadura franquista (1939-1955). Fotos: www.presodelescorts.org.

Imatges de la Presó de Dones de les Corts durant la dictadura franquista (1939-1955). Fotos: www.presodelescorts.org.

25/11/2014

Cultura

A l’avinguda de la Diagonal, a la plaça de la Reina Maria Cristina, s’alçava la Presó de Dones de les Corts. Entre el 1939 i el 1955, milers de dones hi van ser empresonades i onze preses van ser afusellades en els anys més cruents de la postguerra. La presó va ser enderrocada i aquest lloc l’ocupa actualment un conegut centre comercial. Només una placa instal·lada recentment recorda l’existència de l’antic presidi, però sense que es faci cap referència a la dictadura franquista. Una iniciativa liderada per la Universitat de Barcelona es proposa avui recuperar la memòria de la Presó de Dones de les Corts, oculta durant prop de seixanta anys.

 
L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i el Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat de la mateixa Universitat, juntament amb l’Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME), han dut a terme els dos últims anys un procés participatiu obert a la ciutadania i al treball cooperatiu amb les entitats locals i veïnals. L’objectiu ha estat debatre sobre la creació d’un monument que recordi la Presó de Dones de les Corts i restituir així una part de la memòria col·lectiva de la ciutat. En el procés hi han participat alumnes del màster de Disseny Urbà de la UB, que han elaborat set projectes d’art públic per identificar l’emplaçament ocupat abans per la presó. Aquest procés culmina ara amb una exposició i la celebració d’unes jornades internacionals, organitzades amb el suport del districte de les Corts i l’Ajuntament de Barcelona.
 
Exposició i jornades internacionals
 
A partir del 25 de novembre es podrà veure a la cantonada del carrer de Joan Güell amb el carrer d’Europa (a l’antiga ubicació de la presó), l’exposició «Dones / Presó», que recull en cinc monòlits les propostes de monument que han fet els alumnes.
 
En paral·lel, s’organitzen els dies 25 i 26 de novembre unes jornades internacionals per debatre sobre la capacitat de l’art contemporani per sociabilitzar la memòria col·lectiva i la dignificació de les víctimes, apostant per una forma transversal i col·lectiva de reflexió i debat a lentorn de la creació d’espais públics de memòria. Aquestes jornades, obertes al públic, es duran a terme, de 17 a 21 h, a la seu del districte de les Corts (Pl. Comas, 18). Reuniran destacats experts internacionals en memòria, art urbà i espai públic (com ara els artistes Horst Hoheisel, Francesc Torres, Pedro Brandão o Kristina Norman, entre d’altres), així com historiadors i familiars d’expreses. L’assistència a les jornades és gratuïta, però cal confirmar-la a observatori.memories@ub.edu.
 
L’objectiu final d’aquestes accions és proposar un monument permanent que recordi la memòria de les dones empresonades durant el franquisme en aquesta institució, avui completament invisible en el paisatge urbà de la ciutat.
 
Història de la Presó de Dones de les Corts
 
Anomenada Prisión Provincial de Mujeres de Barcelona durant la dictadura franquista (1939-1955), l’edifici —amb entrada pel carrer de Joaquim Molins, 11— havia estat antigament un asil per a «joves esgarriades», aixecat a finals del segle XIX sobre els terrenys de la masia medieval de Can Duran o Feló.
 
Va ser el Govern de la Generalitat Republicana qui el va habilitar com a presó amb el nom de Correccional General de Dones. Durant la Guerra Civil va albergar preses polítiques d’ideologia dretana i també del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
 
Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener de 1939, la Presó de les Corts es va convertir en la Presó Provincial de Dones, regida per un orde religiós —les Filles de la Caritat—, segons la pràctica habitual a les presons femenines del règim franquista. A mitjan 1939, hi havia prop de 2.000 recluses —amb més de 40 nens— tancades en aquesta institució i onze d’elles, preses polítiques, van ser afusellades entre el 1939 i el 1940 al Camp de la Bota. A centenars de preses se les va explotar fent-les treballar a lextens hort de la finca en benefici de l’orde religiós (sobretot durant els primers anys). A principis dels anys cinquanta es va obrir un taller de costura.
 
L’octubre de 1955 es va tancar la presó i les preses —aleshores 263, amb 19 nens— van ser traslladades a la Presó Model de Barcelona. Uns anys més tard, on hi havia l’edifici de la presó, a la plaça de la Reina Maria Cristina, s’aixecarien uns grans magatzems i la resta de la finca seria reparcel·lada i edificada. Aquest canvi d’usos radical de l’espai promou l’oblit físic i social d’una de les institucions repressores més importants de lEstat durant la dictadura franquista.
 
Més informació, al web del projecte
 

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona