Lʼ
Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i el
Centre de Recerca Polis: Art, Ciutat, Societat de la mateixa Universitat, juntament amb lʼ
Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME), han dut a terme els dos últims anys un procés participatiu obert a la ciutadania i al treball cooperatiu amb les entitats locals i veïnals. Lʼobjectiu ha estat debatre sobre la creació dʼun monument que recordi la Presó de Dones de les Corts
i restituir així una part de la memòria col·lectiva de la ciutat. En el procés hi han participat alumnes del
màster de Disseny Urbà de la UB, que han elaborat set
projectes dʼart públic per identificar lʼemplaçament ocupat abans per la presó. Aquest procés culmina ara amb una exposició i la celebració dʼunes jornades internacionals, organitzades amb el suport del districte de les Corts i lʼAjuntament de Barcelona.
Exposició i jornades internacionals
A partir del 25 de novembre es podrà veure a la cantonada del carrer de Joan Güell amb el carrer dʼEuropa (a lʼantiga ubicació de la presó), lʼexposició
«Dones / Presó», que recull
en cinc monòlits les propostes de monument que han fet els alumnes.
En paral·lel, sʼorganitzen els dies 25 i 26 de novembre unes
jornades internacionals per debatre sobre la capacitat de lʼart contemporani per sociabilitzar la memòria col·lectiva i la dignificació de les víctimes, apostant per una forma transversal i col·lectiva de reflexió i debat a lʼentorn de la creació dʼespais públics de memòria. Aquestes jornades, obertes al públic, es duran a terme, de 17 a 21 h, a la seu del districte de les Corts (Pl. Comas, 18). Reuniran destacats experts internacionals en memòria, art urbà i espai públic (com ara els artistes Horst Hoheisel, Francesc Torres, Pedro Brandão o Kristina Norman, entre dʼaltres), així com historiadors i familiars dʼexpreses. Lʼassistència a les jornades és gratuïta, però cal confirmar-la a
observatori.memories@ub.edu.
Lʼobjectiu final dʼaquestes accions és proposar un monument permanent que recordi la memòria de les dones empresonades durant el franquisme en aquesta institució, avui completament invisible en el paisatge urbà de la ciutat.
Història de la Presó de Dones de les Corts
Anomenada Prisión Provincial de Mujeres de Barcelona durant la dictadura franquista (1939-1955), lʼedifici —amb entrada pel carrer de Joaquim Molins, 11— havia estat antigament un asil per a «joves esgarriades», aixecat a finals del segle XIX sobre els terrenys de la masia medieval de Can Duran o Feló.
Va ser el Govern de la Generalitat Republicana qui el va habilitar com a presó amb el nom de Correccional General de Dones. Durant la Guerra Civil va albergar preses polítiques dʼideologia dretana i també del Partit Obrer dʼUnificació Marxista (POUM).
Amb lʼentrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener de 1939, la Presó de les Corts es va convertir en la Presó Provincial de Dones, regida per un orde religiós —les Filles de la Caritat—, segons la pràctica habitual a les presons femenines del règim franquista. A mitjan 1939, hi havia prop de 2.000 recluses —amb més de 40 nens— tancades en aquesta institució i onze dʼelles, preses polítiques, van ser afusellades entre el 1939 i el 1940 al Camp de la Bota. A centenars de preses se les va explotar fent-les treballar a lʼextens hort de la finca en benefici de lʼorde religiós (sobretot durant els primers anys). A principis dels anys cinquanta es va obrir un taller de costura.
Lʼoctubre de 1955 es va tancar la presó i les preses —aleshores 263, amb 19 nens— van ser traslladades a la Presó Model de Barcelona. Uns anys més tard, on hi havia lʼedifici de la presó, a la plaça de la Reina Maria Cristina, sʼaixecarien uns grans magatzems i la resta de la finca seria reparcel·lada i edificada. Aquest canvi dʼusos radical de lʼespai promou lʼoblit físic i social dʼuna de les institucions repressores més importants de lʼEstat durant la dictadura franquista.
