La UB acull les jornades de commemoració del 40è aniversari de la Unió Militar Democràtica
La Facultat de Geografia i Història de la UB acollirà el 2 i 3 de desembre els actes de commemoració del 40è aniversari de la fundació a Barcelona de la Unió Militar Democràtica (UMD), una organització militar clandestina creada al final del franquisme amb lʼobjectiu de democratitzar les Forces Armades i oposar-se a la dictadura. El Fòrum Milícia i Democràcia (FMD) i la Facultat, promotors de lʼacte, han optat per organitzar unes jornades de tipus acadèmic, «dʼacord amb la formació universitària dels militars que van fundar la UMD», segons els organitzadors. En lʼacte dʼinauguració, presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, hi intervindran lʼacadèmic, ambaixador i polític Raúl Morodo i lʼexcap de lʼEstat Major de la Defensa (JEMAD), el general José Julio Rodríguez, a més del degà de Geografia i Història, Xavier Roigé, i el president de lʼFMD, Luis Otero. Entre els trenta-cinc participants de les jornades hi ha figures notables, com ara el magistrat José Antonio Martín Pallín, el diputat de les Corts Constituents Carlos Sanjuán, lʼexfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i els professors Andreu Mayayo i Josep Sánchez Cervelló. La conferència inaugural la impartirà el catedràtic Ángel Viñas. Durant les jornades es projectarà el documental inèdit a Catalunya UMD. Romper el silencio.
La Facultat de Geografia i Història de la UB acollirà el 2 i 3 de desembre els actes de commemoració del 40è aniversari de la fundació a Barcelona de la Unió Militar Democràtica (UMD), una organització militar clandestina creada al final del franquisme amb lʼobjectiu de democratitzar les Forces Armades i oposar-se a la dictadura. El Fòrum Milícia i Democràcia (FMD) i la Facultat, promotors de lʼacte, han optat per organitzar unes jornades de tipus acadèmic, «dʼacord amb la formació universitària dels militars que van fundar la UMD», segons els organitzadors. En lʼacte dʼinauguració, presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, hi intervindran lʼacadèmic, ambaixador i polític Raúl Morodo i lʼexcap de lʼEstat Major de la Defensa (JEMAD), el general José Julio Rodríguez, a més del degà de Geografia i Història, Xavier Roigé, i el president de lʼFMD, Luis Otero. Entre els trenta-cinc participants de les jornades hi ha figures notables, com ara el magistrat José Antonio Martín Pallín, el diputat de les Corts Constituents Carlos Sanjuán, lʼexfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i els professors Andreu Mayayo i Josep Sánchez Cervelló. La conferència inaugural la impartirà el catedràtic Ángel Viñas. Durant les jornades es projectarà el documental inèdit a Catalunya UMD. Romper el silencio.
Entre els punts de lʼideari de la UMD figuraven la redacció dʼuna constitució homologable a la de la resta de països occidentals europeus i el restabliment de les llibertats democràtiques i dels drets humans. Els comandaments franquistes van actuar quan van tenir coneixement de lʼexistència dʼaquesta organització, i lʼestiu del 1975 van detenir-ne alguns dels dirigents. Els van sentenciar a diversos anys de presó i pèrdua de carrera, de manera que van ser empresonats i exclosos del Reial decret llei sobre amnistia del 1976, així com de la Llei dʼamnistia del 1977, aplicada fins i tot a delictes de sang. El 4 dʼabril del 2009, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei en la qual es reconeixia la tasca que la UMD havia exercit durant la transició per afavorir lʼarribada de les llibertats a Espanya, i instava el Govern a un reconeixement institucional. El 16 de febrer del 2010, el Ministeri de Defensa lliurava la Creu del Mèrit Militar i la del Mèrit Aeronàutic a catorze antics membres de la Unió Militar Democràtica per «la valentia» que van demostrar en col·laborar «decididament» en el camí cap a la democràcia.
Durant les jornades a Barcelona, es reuniran tant acadèmics com militars que van ser antics membres de la UMD. En la trobada sʼhomenatjarà especialment la figura del professor de la UB, i membre de la UMD, Gabriel Cardona, així com la del fundador i líder de lʼorganització Juli Busquets, comandant dʼEnginyers de lʼEstat Major, diputat i catedràtic. A la trobada també hi assistiran ponents internacionals, com la política i acadèmica alemanya Veronika Isenberg, que parlarà de la transició espanyola des de la perspectiva alemanya, i lʼalmirall Manuel Martins Guerreiro, membre del Consell de la Revolució dels Clavells. Pel que fa al documental UMD. Romper el silencio, de Plano Katharsis Producciones, conté entrevistes amb diversos polítics i militars que van ser testimonis de la transició espanyola, com ara Santiago Carrillo, Fernando Álvarez de Miranda o Mário Soares, entre dʼaltres. Amb aquestes jornades es clausura a Barcelona la commemoració de lʼaniversari de la UMD, per al qual sʼhan organitzat altres actes a Sevilla i Madrid.