Àlex Aguilar: «Fins i tot a Franco li agradava caçar balenes; es va fer instal·lar un canó al iot ʻAzorʼ i ho feia de manera esportiva»

Àlex Aguilar, autor del llibre, i Miguel López, antic arponer balener que va donar mort a l’última balena capturada a l’Estat espanyol.
Àlex Aguilar, autor del llibre, i Miguel López, antic arponer balener que va donar mort a l’última balena capturada a l’Estat espanyol.
Entrevistes
(10/02/2014)

«Digueu-me Ismael. Uns anys enrere —no cal precisar quants—, tenia pocs diners, o cap ni un, a la bossa, i no hi havia res de particular que mʼinteressés en terra, i vaig pensar dʼanar-meʼn a navegar una mica per veure la part líquida del món. És una manera que tinc de gitar la fel i de regular la circulació. (…) Això és el meu substitut de la pistola i la bala». Així comença una de les novel·les més famoses de la història de la literatura, Moby Dick. El seu autor, Herman Melville, va ser capaç de recrear la desesperada obsessió del capità Ahab per caçar una balena blanca, una història que es va convertir en una genial al·legoria de lʼànima inconquerible de lʼésser humà.

Àlex Aguilar, autor del llibre, i Miguel López, antic arponer balener que va donar mort a l’última balena capturada a l’Estat espanyol.
Àlex Aguilar, autor del llibre, i Miguel López, antic arponer balener que va donar mort a l’última balena capturada a l’Estat espanyol.
Entrevistes
10/02/2014

«Digueu-me Ismael. Uns anys enrere —no cal precisar quants—, tenia pocs diners, o cap ni un, a la bossa, i no hi havia res de particular que mʼinteressés en terra, i vaig pensar dʼanar-meʼn a navegar una mica per veure la part líquida del món. És una manera que tinc de gitar la fel i de regular la circulació. (…) Això és el meu substitut de la pistola i la bala». Així comença una de les novel·les més famoses de la història de la literatura, Moby Dick. El seu autor, Herman Melville, va ser capaç de recrear la desesperada obsessió del capità Ahab per caçar una balena blanca, una història que es va convertir en una genial al·legoria de lʼànima inconquerible de lʼésser humà.

Com els escriptors Melville o Philip Hoare, el Dr. Àlex Aguilar, catedràtic del Departament de Biologia Animal i director de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), va sentir la mateixa fascinació per aquest cetaci, un animal mític en moltes cultures, que ja apareix a les antigues escriptures com a protagonista directe de la història de Jonàs.

Dʼaquesta assimilació de la balena com a símbol del mal, de la seva caça a la península Ibèrica i dʼaltres anècdotes fins ara desconegudes pel gran públic és del que tracta el llibre Chimán. La pesca ballenera moderna en la península Ibérica (Publicacions i Edicions de la UB, 2013), lʼúltim treball dʼÀlex Aguilar, una obra que destil·la la seva experiència amb aquests grans mamífers marins al llarg de trenta-cinc anys dʼactivitat investigadora.

Aguilar és director del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la UB, i pioner a Espanya en la investigació sobre lʼimpacte dʼagents químics contaminants en els ecosistemes marins i en la conservació dels mamífers marins. Ha organitzat nombrosos projectes de col·laboració internacionals i el seu treball amb mamífers marins ha ajudat a conèixer i preservar aquestes espècies, per exemple, supervisant-ne les tasques de rescat i evitant el risc dʼextinció de les foques mediterrànies. El 2004, va rebre el Premi Rei Jaume I a la protecció del medi ambient de la Generalitat Valenciana i la Fundació Valenciana dʼEstudis Avançats.

Ha fet diversos estudis sobre la pesca balenera a Galícia i sʼha especialitzat en la gestió de lʼexplotació i en la conservació dels grans vertebrats marins, tema sobre el qual assessora nombroses organitzacions internacionals, com ara la Comissió Balenera Internacional (IWC). Aquest llibre dóna llum a una història complexa i desconeguda per al gran públic fins avui: la pesca balenera a Espanya. Tal com diu ell mateix, lʼobjectiu del llibre era deixar una empremta dʼaquest fenomen en la «historiografia del país», i fer prendre consciència que «encara queda molt material per recollir i treballar».

 
Quin és lʼorigen de la paraula Chimán?
El títol pot sorprendre, però és un homenatge als baleners, que tenien, com tots els oficis, una terminologia pròpia. I com que el llibre té voluntat de registre, he volgut recollir aquests vocables. Concretament, chimán era la paraula per designar les balenes de mida gran. Els pescadors sempre buscaven els chimanes perquè eren els que donaven més beneficis. Eren lʼobsessió dels arponers: albirar chimanes.
 
Per què es va dedicar a les balenes?
Va ser una combinació de vocació i casualitat. Volia treballar en temes marins perquè el mar sempre mʼha atret, i per un atzar de la vida vaig anar a parar a una factoria balenera. Em va impressionar tant el lloc, aquells animals i tot lʼescenari de lʼoperació, que vaig voler fer la tesi doctoral sobre allò. I després, malgrat que mʼhe dedicat a altres temes, he continuat sempre amb les balenes.
 
Des que es va iniciar en el món de les balenes fins avui, ha estat escrivint aquest llibre?
Exactament no. És cert que al llibre hi recullo molta informació dʼaquella època, però interpretada amb la perspectiva dʼavui. Aquell moment va ser molt complex políticament i socialment, i ara, amb el pas del temps, ho podem entendre tot millor. Vaig començar a escriure aquest llibre fa molts anys, sense tenir-ne consciència de fer-ho.
 
Què nʼespera, dʼaquest llibre?
Lʼobjectiu del llibre és bastir el registre dʼuna activitat que ha deixat molt poc rastre en la historiografia del país. Encara queda molt material per recollir i treballar, i espero no haver de trigar trenta-cinc anys més a escriure-ho!
 
A Espanya no es té gaire consciència de tenir tradició balenera. Per què?
Curiosament, on seʼn té més consciència és al País Basc —on primer es va desenvolupar aquesta pesca—, i molts pobles tenen motius baleners al seu escut (Lekeitio, Zarautz, Ondarroa, etc.), tot i que seʼn va perdre la tradició al segle XVIII. En canvi, als llocs on aquesta indústria sʼha desenvolupat en època contemporània —a la zona de lʼEstret i a Galícia—, es va circumscriure a localitats molt concretes, i malgrat que la gent que hi va treballar encara en conserva la memòria (lʼúltima balena es va pescar lʼany 1985), no hi ha deixat cap altra tradició.
 
Quin llegat històric, literari, industrial creu que ha deixat la pesca balenera a Espanya?
Hi ha deixat molt poc llegat. Des del punt de vista literari, més enllà dʼalgunes narracions gallegues i basques, marginals i molt lleugeres, no hi ha deixat res de res. En altres països, en canvi, per descomptat: només cal esmentar el cas de Moby Dick.

La pesca de la balena sempre ha generat una atracció literària i artísticafascinant. Per què creu que ha estat així?
La balena sempre ha despertat fascinació, per molts motius. En primer lloc, és lʼanimal més gran que mai hagi existit a la Terra. Molt més gran que qualsevol dinosaure. És un animal de proporcions desorbitades. Pesa aproximadament el mateix que cinquanta o seixanta elefants. Dʼaltra banda, són animals que viuen molt lluny de la costa, als grans oceans, de manera que són inaccessibles a la majoria dels mortals, ja que només apareixen de tant en tant mortes a les costes. La mida i la llunyania ha generat aquesta fascinació. És un animal mític, des de la història de Jonàs fins Moby Dick. Han estat sempre els «monstres» marins que apareixien a totes les cartografies. Són animals que han despertat temor i admiració alhora.
 
Com ha viscut com a científic,tant des del punt de vista emocional com ètic, el fet de treballar i certificar amb una indústria que es dedicava a delmar una riquesa biològica?
Lʼany 1978, quan vaig començar a treballar en aquest projecte, a Espanya no hi havia ni un sol grup ecologista. Els primers van començar a aparèixer el 1980 o 1981, i més tard. En aquells moments, pescar balenes no era diferent que pescar tonyines, taurons o sardines. Era una activitat pesquera que resultava curiosa, però perfectament acceptada per la població, i impulsada pels governs anteriors com una activitat comercial i industrial perfectament raonable. Al llarg dels anys vuitanta es va produir un canvi absolutament radical de percepció. Va aparèixer el moviment ecologista, que va agafar la balena com a símbol de la seva lluita. Els pescadors van començar a ser titllats dʼassassins. Va ser una època molt complicada.
 
Creu que tenen futur les balenes?
El futur de les balenes està garantit. No sʼha extingit cap espècie de balena. Sí que és cert que a algunes espècies els està costant recuperar-se, com ara a la balena blava i la balena franca, després de més de cinquanta anys de protecció severa, però la majoria dʼespècies sʼhan recuperat de manera saludable, malgrat la petita explotació pesquera que seʼn fa a Islàndia, Noruega, Groenlàndia o el Japó, que és dʼunes dimensions totalment sostenibles.
 
Un dels descobriments curiosos del llibre és que Franco pescava catxalots...
Sí, meʼn vaig assabentar per les factories. A Franco li agradava pescar-ne, i es va fer instal·lar un canó al iot Azor. Ho feia de manera esportiva. En caçava un o dos cada any, i un cop pescats els portava a port més proper per exhibir-se, i els deixava allà, descomponent-se, fet que generava uns problemes terribles a les poblacions. Els ajuntaments van haver de protestar oficialment perquè no els tornessin a portar una bèstia dʼaquelles. Llavors va començar a portar-les a les factories, i exigia que li paguessin el benefici obtingut per la venda de lʼoli!